UEP!: ES FAR DE FORMENTOR I CALA FIGUERA.-

viernes, 15 de junio de 2012

ES FAR DE FORMENTOR I CALA FIGUERA.-

“Arbre mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure del cel i de llum pura...
Oh vida! Oh noble sort!”

(fragment del Pi de Formentor de C.i Llobera)

Encara que dijous passat varem acabar la temporada d’excursions, avui dijous, dos del nostre grup amb un company “bloguero” com noltros aficionat a la fotografia, hem quedat per anar al far de Formentor, Cala Figuera i Cala Murta per treure unes instantànies d’aquell indret i aprofitar per fer una caminadeta curta i nedar si l’ocasió se prestava.

Ben prestet hem partit de Palma, i a les 10,15 hores ja estàvem al mirador de Formentor. El teníem tot per noltros perque no havia ningú. Des de allà dalt tot tres hem aprofitat per treure fotografíes del mar, dels penya-segats, de les roques i de tot aquell voltant únic al món, que amb el dia que feia ben asoleiat però amb una brisa més bé fresqueta, ha estat perfecte per complir el nostre objectiu.

Cal dir, que de tornada, quan unes hores més tard hem tornat a passar per allí, hi havia un chinché de gent, cotxes i autocars que ens ha fet pensar en la sort que hem tingut de bon dematí.

Hem arribat al far i no hem tingut problema per aparcar el cotxe a dalt de tot, si bé ja hi havia uns quants visitants. La gent, poqueta en aquestes hores, eren tots turistes estrangers que aprofitaven, com noltros, per fer fotografies. El temps que hem tardat en treure imatges per tots el costats del far i del paisatge i prendre un talladet al bar, ha bastat per que aquell lloc se comences a omplir de cotxes; per la qual cosa, hem partit tot d’una abans de que se formes un bon frit i bollit allà dalt.

Quan davallàvem amb el cotxe, hem vist una explanadeta que ens permitía aparcar devora la carretera. Ho hem fet i hem volgut pujar un penyal per treure unes instantànies que fossin un tant inèdites i no les clàssiques que tothom treu d’aquest lloc. El penyal, difícil i pronunciat, l’han pujat els dos entesos en fotografia, mentre el que subscriu s’ha quedat per aquell indret aprofitant per treure instantànies de on ha pogut. Després hem tornat a agafar cotxe i partir cap a Cala Figuera, una de les tres que hi ha a l’illa amb el mateix nom, però la millor per noltros. Hem pogut deixar el cotxe a una ombra en el aparcament, avantatge d’arribar dels primers.

Hem començat la davallada cap a la Cala. Davallada bastant pronunciada que ens feia pensar a l’hora de tornar a pujar-la. Hem de dir que la transparència d’aquella aigua ens a sorprès. Mira que hem vist Cales amb aigües cristal·lines, però com aquesta….

No més hi havia unes quantes persones i mentre el dos companys experts s’han anat a treure fotos per els voltants, he trobat un solitari embarcador que l’aigua i el fons blanc ens cridava per pegar un capfico. No ho hem pensat dues vegades i hem pres un bany d’aquest que no s’obliden. Quan han vingut els dos companys tampoc han pogut aguantar la tentació d’aquell incomparable lloc i s’han fotut a l’aigua. El goig de nedar allí ens ha fet afluixar-nos de anar a Cala Murta com teníem pensat i quedar-nos allà en remull una bona estona i nedar per amunt i per avall amb l’aigua totalment en calma. Al cap de una estona han aparegut en aquell embarcader 7 al·lotetes portugueses de d’avés 17,18 anys (hem suposat que devia ser el seu viatge d’estudis) que ens han alegrat el moment, si llevam el ensurt que ens ha donat una d’elles quan s’ha relliscat a la roca i s’ha fotut una culada que encara ens fa mal a noltros no més pensar-ho. Ens han dit que eren de Oporto i que els agradava molt Mallorca, però no els “guiris” anglesos (lo que hens a fet pensar que estaven allotjades per Magalluf). Com els temps se nos ha passat sense donar-nos compte, en partit directament cap a Pollença per menjar al Restaurant El Molí, a on fan un menú ben bó per 9 euros. La pujada de la costa de Cala Figuera, encara que curta, ha estat de pinyol vermell, com pensàvem.

I bé, hem gaudit de un molt bon dia, lo que ens ha fet pensar en tornar a fer un altra sortideta d’aquestes curtes d’estiu. Hem caminat uns 3 quilòmetres que ens ha servit per cremar el menú que ens hem fotut i no engreixar gens ni mica … Què més volem!.

Salut per a tots!.