UEP!: MENORCA. ETAPA 11ª DEL CAMÍ DEL CAVALLS.

domingo, 10 de junio de 2012

MENORCA. ETAPA 11ª DEL CAMÍ DEL CAVALLS.

NOTA DEL “EDITOR” (Els editors tenen sempre la paella pel m’anec): Publicarem a continuació la crònica que ha fet el nostre company Ratapinyada“Embat” de l’excursió que va fer el grup a Menorca, dijous passat. La crònica, perfecta i pulcre com totes les que escriu n’Embat, se publica íntegra, però com aquest ratapinyada no hi va anar pel perill que suposava anar-hi en vaixell, vol fer qualcunes apreciacions que les farà (sense tocar el text original), en vermell. Ala idò, comencem!:

Sortida a Menorca, (07/06/2012).

La darrera excursió de la temporada, segons havien planificat els caps, ha esdevingut un èxit. (ejem,ejem!).

Dels habituals érem vuit, sempre hi ha d’haver alguna excepció, (jo) l’únic inconvenient de la jornada ha estat haver-nos d’aixecar a les cinc de la matinada, trobar-nos a les sis i partir cap al port d’Alcúdia per ser-hi a les set ja que el vaixell surt a les vuit, idò! (ja son ganes...)

Illa d'Alcanada (Mallorca) vista des de el vaixell

La tènue llum de l’albada ha donat pas a la claror rogenca de la sortida del sol, una passada, ha estat con un senyal premonitori d’una bona jornada. (Mmmmm) El “Jaume I” de Baleària ha sortit més que puntual, mancaven cinc minuts per a les vuit, el bar estava obert i hem pogut berenar bé, la travessa del canal de Menorca ha estat tranquil·la llevat d’uns moments en què hem notat un lleu balanceig, (un lleu? ai,ai,ai, ja hi som ) tan mateix, el viatge és tan ràpid que no dona temps de passar pena.(Me pareix...) (llàstima del que no ha volgut venir per por del mareig, ni se’n hagués temut) (gràcies però no m’ho crec).

Port nou de Ciutadella

Hem arribat a Son Blanc, el nou port de Ciutadella, un port modern, funcional i impersonal on predomina el formigó, (va bé) dissenyat per acollir vaixells de gran eslora i evitar el mal temps o les rissagues, res a veure amb l’antic i acollidor port, integrat plenament a la ciutat, ple de vida, restaurants i barques.(Aquest si que es únic al mon)

Com que la distancia a la ciutat és més gran hi hem anat en bus,(uf!) a una botiga de la plaça dels Pins ens hem proveït d’entrepans i begudes i, sense perdre més temps hem començat la ruta.

Sa Caleta

La primera part transcorre integrament per zona urbana fins arribar a sa Caleta, després voltam la profunda cala de Santandria fins a Son Carrió i tornam travessar més urbanitzacions fins a cala Blanca, a les platges ja hi ha molta gent, fa un bon sol i molta calor. (aquesta primera part... no m’ha agradat, francament: zones urbanes,urbanitzacions, gent...)

Vorera del Cap Negre

Ens aturam un moment a menjar un poc de fruita abans de començar la segona part d’aquest tram del Camí de Cavalls.(A veure).A partir d’aquest punt, la ruta discorre per un entorn totalment natural,(ara anam) pràcticament pla, el camí no té cap problema i està ben senyalitzat,(molt bé) travessam algunes partions fetes amb parets seques pels tradicionals portells d’ullastre, el paisatge és àrid i rocallós, la vegetació escassa i arbustiva, xipell i romaní, socarrells i gatoves, algunes sivines, no hi han ombres (uuuffff!) i el sol és més fort cada vegada,(vatuadell) sort que no ens manca l’aigua.

Per aquesta part no hi ha platges,(vaja!) la toponímia és rica: s’ Aigua Dolça, cala en Bastó, cap Negre, punta des Sac des Blat, punta de na Guinavet, cova des Moro, cap de Mal Passat, etc.(Suposo que tot aquest camí socarrats pel Sol!)

Far del Cap d'Artutx

Ja es veu la torre del far del cap d’ Artrutx, pràcticament el final de la nostra ruta d’avui, quina alegria! (Ja mo dius tot!. Qui va triar aquesta ruta?...)

El far fou construït el 1.858, una torre de 36 m. d’alçada que, el 1968, s’augmentà en 17 m. per sobre de la base construïda, s’hi afegiren quatre nervis de formigó per assegurar la estabilitat. El far es caracteritza por les seves franges horitzontals alternes blanques i negres, la casa del farer i un pati tancat amb paret de pedra. En un principi el sistema d’il·luminació era amb petroli, posteriorment el 1930 es substituí per acetilè. El 1970 el far del Cap d´Artrutx s’electrificà i es va automatitzar a finals dels 80.

Cala'n Bosc

Ara ens toca tornar travessar zona urbana,(cagon dena, altra vegada!) som a Cala’n Bosc, lloc residencial i turístic,(uf!) travessam per un pont el canal d’entrada al port esportiu que li diuen “el lago”, ple d’embarcacions d’esbarjo i encara algun llaüt de pescadors professionals de llagosta.

A l’altra banda del port trobam la platja de cala’n Bosc,(araaaa!”) ample, d’arena fina i blanca, a la dreta de la cala mirant al mar hi ha un bar que té la terrassa sota uns pins que donen una ombra fantàstica, fresca i reparadora, ens hi instal·lam, deixam les motxilles amb tots els estris i ens fiquem directa i necessariament a l’aigua de la cala, el bany ens ha ressuscitat, veníem sofregits,(o crec) cansats i suats (això ja o imaginem per aquesta ruta que es deu dir la de "no hi ha cap ombra") i la nedadeta ens ha anat molt bé.( vos a salvat la vida, crec jo!!)

Maca ruta per fer-la a 31º

Ens hem pogut dutxar a la mateixa platja, cosa d’agrair,(o crec) i ara, ben aposentats a l’ombra dels pins ens menjam els entrepans que acompanyam amb una cervesa ben fresca, això és tot un luxe! (venja, anar fins a Menorca per menjar d’entrepà!, a on sa vist això...)

Segons el podòmetre GPS atòmic d’en MB1 hem fet un total de 16,260 quilòmetres en 4 hores, tot un rècord, es veu que el sol i la gana ens han fet anar de pressa. (o crec)

Ja ben descansats, desprès d’una xerradeta de sobretaula, acompanyats d’en Mascaró, en Cardú i n’ Herbes (dolces i mesclades) (això no pot faltar mai) anam cap a la parada del bus per tornar a Ciutadella.(Uf!)

Canal d'entrada del port de cala'n bosc

Carrer de Ciutadella

Més d’un ha fet becadeta al bus, (o crec) en arribar a Ciutadella hem voltat pels seus carrers, aquesta ciutat, durant segles la capital de Menorca, té un nucli urbà de gran interès històric i artístic, a partir de l’ample plaça des Born passejam fins a la Catedral i seguim pel carrer de Ses Voltes, característic per les seves porxades a cada banda, autentica arteria comercial de la vila, hem arribat fins a Santa Clara i recorregut els estrets carrers pavimentats amb llambordes de pedra, les cases emblanquinades i els senyorívols palaus de pedra. (Això ho he vist per Internet i m’ha agradat, encara que no fa falta anar-hi, una vegada l’has vist per la pantalla)

La Catedral

Ens hem assegut a la terrassa d’un bar just davant la placeta d’es Bè, els carrers estan animats, amb molta gent. (Va bé!...)

Arribam fins als jardinets del seminari on hi ha un bust en bronze del Sr. Francesc de B. Moll, obra d’un amic mallorquí que no va pensar a firmar l’obra, (cullóns quin “fallo”) seguim pel pintoresc mercat del peix i sortim al passeig de Sa Contramurada, bastit sobre perímetre de la murada medieval demolida a finals del s. XIX per permetre el creixement de la ciutat. (Això, veieu, m’hi hagués agradat)

Com és natural volíem emportar-nos un record del nostre pas per Menorca (ara anam!) i no n’hem trobat cap de millor que anar a Ca Na Fayas, famosa xarcuteria ciutadellenca on hem comprat formatges i carn-i-xulla. (Ben fet)

Com que hem d’anar al port (ufff!) amb una antelació d’una hora ja ens convé anar pensant on anar a sopar, (uep!) ens han recomanat un restaurant del port vell no massa car i cap allà hem partit, compartim racions de calamars, xipirons, peixó i ensaladilla, tot ben bo,(o crec) en acabar tornam cap a la plaça dels pins per agafar el bus (altra bus, bueaffff!) cap al port de Son Blanc. Mentre esperam aquesta hora perduda arriben dues expedicions d’escolars en viatge d’estudis, crits i rialles, renou del arrossegament de maletes per l’estació marítima, molta alegria i poca tranquil·litat. (Lo que faltava per una tornada tranqui-la).

Port vell de Ciutadella

El viatge de tornada ha estat fantàstic, (no vos crec) no semblava que naveguéssim, la mar era plana i el vaixell catamarà volava cap a Mallorca. (Ja,ja,ja,)

Encara ens queda el camí per carretera,(uff!) cansats,(o crec) assolellats (amb les rutes tan maques que he vist per Internet que hi ha, heu anat a agafar la més pedregosa sense cap ombra, olè!) però contents d’haver passat una jornada tan llarga i bona tots junts (menys un) (jo) es més de mitja nit (Urooo!) quan arribam a Ciutat i ens acomiadam fins a la propera. Lo dit, amb tots els respectes als nostres germans menorquins, JO EM QUEDO AMB SA ROQUETA!.