(Crònica “Embat”)
17 de març 2016. Ens trobam a l'hora
habitual al lloc de sempre, hem de partir prest, ja que l’anada en cotxe és
llarga i encara hem de recollir un company a mig camí, avui hi ha destacades
absències, viatges, malalties i neures priven un grapat d’amics de gaudir d’un
dia a l’aire lliure.
Passam en cotxe el primer inconvenient
del dia, el peatge del túnel de Sóller, el més car de l’estat per quilòmetre recorregut,
quin absurd, costa 5’05 € per 3 km tant a l’anada com a la tornada, idò!
Com dèiem, anar fins a cala Tuent es
fa llarg, no per això deixa de ser un recorregut especial, la pujada des de
Sóller cap al pla de Cúber entre túnels i embassaments envoltats de muntanyes
ja és espectacular.
Però arribar fins a cala Tuent per la carretera de sa
Calobra és impactant, corbes i més corbes, muntanyes impressionants i
penya-segats esfereïdors que freguen els 200 m.
Aquesta carretera de disseny agosarat
es construí el 1932, obra de l’enginyer mallorquí Antoni Parietti dins dels
plans de millores viàries impulsades per la II República, sense l’ajut de cap
tipus de maquinària, en sis anys de treballs aconseguí salvar un desnivell de
800 metres en poc més de 13 quilòmetres.
L’escassa amplada de la via i la
successió de tancades corbes la fan especial però el pas estret entre les
roques per on és complicat el pas d’un autobús i la difícil corba anomenada
“nus de la corbata” de 270° la fan única.
El propi enginyer digué “encara que
alguns conductors passin por és una carretera totalment segura”.
No en va el nom de Calobra procedeix
del llatí colubra que significa serpent, nom aplicat al paratge
mallorquí a causa de les giragonses del torrent de Pareis que desemboca en aquella
platja.
Nosaltres deixàrem els cotxes a prop
del restaurant Es Vergeret i començàrem la ruta.
Està senyalitzada com a part
del GR-221 i en principi no presenta cap dificultat, la pujada fins a les cases
de Fra Puig ens fa suar un poc però no és gaire difícil.
Seguim la ruta marcada pels pals del
GR que ens porten al coll de Na Polla, en arribar a aquest punt ens aturam a
berenar i gaudim de les belles vistes sobre la mar, avui calmada, i l’abrupta
costa nord.
El camí conserva trams de paviment
empedrat i restes de canaletes i abeuradors, transcorre per llocs
impressionants sota altíssims penya-segats, pinars espessos i velles oliveres i
sempre amb la mar als nostres peus.
No prenem el desviament cap a Sa
Fàbrica i la font des Verger, ja que volem seguir fins a les cases de Sa
Costera, ja ens hi aturarem en tornar.
La companyia Elèctrica Sollerense,
fundada el 1907, va construir una central hidroelèctrica el 1908 aprofitant
l’aigua de sa Font des Verger que es perdia al mar.
La central es va tancar als
anys 60 del segle passat, avui, després de l'expropiació de Sa Costera per part
del govern de les Illes Balears el 2002 s’aprofita la seva aigua a través de
canalitzacions cap a Sóller i Palma.
La ruta d’avui no té més dificultats,
seguim les fites i gaudim de les vistes.
Les cases de sa Costera ja són a la
vista però no acabam de veure clar com arribar-hi, tenim davant un fort
desnivell que ens obligaria a fer de cabres i no ens fa gens d’il·lusió.
Ens
estimam més aturar per dinar i gaudir de la Natura des d’aquest incomparable
mirador.
En acabar decidim tornar pel mateix
camí, l’entorn no cansa i el dia acompanya.
Arribats a Es Vergeret ens hi aturam a
prendre cafè i comentar la jornada, ens espera altra vegada la singular
carretera de Sa Calobra, es Pla de Cúber, Sóller i el maleït peatge del túnel.
En resum una jornada fàcil i preciosa,
en total 8,580 quilòmetres, hi tornarem, i pot ser que en llegir la crònica i
veure les fotos els que avui no han vingut s’animin a viure-la i sentir-la com
nosaltres, val la pena.
(Fotografíes: Miquel
Barceló i Vicenç Trias)