domingo, 27 de marzo de 2016

CALA TUENT - SA COSTERA


(Crònica “Embat”)

17 de març 2016. Ens trobam a l'hora habitual al lloc de sempre, hem de partir prest, ja que l’anada en cotxe és llarga i encara hem de recollir un company a mig camí, avui hi ha destacades absències, viatges, malalties i neures priven un grapat d’amics de gaudir d’un dia a l’aire lliure.

Passam en cotxe el primer inconvenient del dia, el peatge del túnel de Sóller, el més car de l’estat per quilòmetre recorregut, quin absurd, costa 5’05 € per 3 km tant a l’anada com a la tornada, idò!

Com dèiem, anar fins a cala Tuent es fa llarg, no per això deixa de ser un recorregut especial, la pujada des de Sóller cap al pla de Cúber entre túnels i embassaments envoltats de muntanyes ja és espectacular.

Però arribar fins a cala Tuent per la carretera de sa Calobra és impactant, corbes i més corbes, muntanyes impressionants i penya-segats esfereïdors que freguen els 200 m.
Aquesta carretera de disseny agosarat es construí el 1932, obra de l’enginyer mallorquí Antoni Parietti dins dels plans de millores viàries impulsades per la II República, sense l’ajut de cap tipus de maquinària, en sis anys de treballs aconseguí salvar un desnivell de 800 metres en poc més de 13 quilòmetres. 

L’escassa amplada de la via i la successió de tancades corbes la fan especial però el pas estret entre les roques per on és complicat el pas d’un autobús i la difícil corba anomenada “nus de la corbata” de 270° la fan única.

El propi enginyer digué “encara que alguns conductors passin por és una carretera totalment segura”.


No en va el nom de Calobra procedeix del llatí colubra que significa serpent, nom aplicat al paratge mallorquí a causa de les giragonses del torrent de Pareis que desemboca en aquella platja.

Nosaltres deixàrem els cotxes a prop del restaurant Es Vergeret i començàrem la ruta.

Està senyalitzada com a part del GR-221 i en principi no presenta cap dificultat, la pujada fins a les cases de Fra Puig ens fa suar un poc però no és gaire difícil.

Seguim la ruta marcada pels pals del GR que ens porten al coll de Na Polla, en arribar a aquest punt ens aturam a berenar i gaudim de les belles vistes sobre la mar, avui calmada, i l’abrupta costa nord.

El camí conserva trams de paviment empedrat i restes de canaletes i abeuradors, transcorre per llocs impressionants sota altíssims penya-segats, pinars espessos i velles oliveres i sempre amb la mar als nostres peus.

No prenem el desviament cap a Sa Fàbrica i la font des Verger, ja que volem seguir fins a les cases de Sa Costera, ja ens hi aturarem en tornar.

La companyia Elèctrica Sollerense, fundada el 1907, va construir una central hidroelèctrica el 1908 aprofitant l’aigua de sa Font des Verger que es perdia al mar. 


La central es va tancar als anys 60 del segle passat, avui, després de l'expropiació de Sa Costera per part del govern de les Illes Balears el 2002 s’aprofita la seva aigua a través de canalitzacions cap a Sóller i Palma.

La ruta d’avui no té més dificultats, seguim les fites i gaudim de les vistes.

Les cases de sa Costera ja són a la vista però no acabam de veure clar com arribar-hi, tenim davant un fort desnivell que ens obligaria a fer de cabres i no ens fa gens d’il·lusió.

Ens estimam més aturar per dinar i gaudir de la Natura des d’aquest incomparable mirador.

En acabar decidim tornar pel mateix camí, l’entorn no cansa i el dia acompanya.

Arribats a Es Vergeret ens hi aturam a prendre cafè i comentar la jornada, ens espera altra vegada la singular carretera de Sa Calobra, es Pla de Cúber, Sóller i el maleït peatge del túnel.

En resum una jornada fàcil i preciosa, en total 8,580 quilòmetres, hi tornarem, i pot ser que en llegir la crònica i veure les fotos els que avui no han vingut s’animin a viure-la i sentir-la com nosaltres, val la pena.

(Fotografíes: Miquel Barceló i Vicenç Trias)