ELS VENTS DE LES ILLES BALEARS.

"Mariner tu qui pretens
de bon cap i glosador
¡ me vols fer una cançó
que anomeni tots els vents?

I aquell de cop i volta li digué:

Llevant, Xaloc i Migjorn,
Llebeig, Ponent i Mestral,
Tramuntana i Gregal:
vet aquí els vuit vents del món"

LLEVANT: 

Vent arratxat de Llevant (Est). Es un vent poc constant que buida els recons. A l’estiu els “llevantons” van sortint de tant en tant.

PONENT: 

Vent de Ponent (Oest). Es un vent freqüent, que infla o minva quan ell vol. Un vent pesat. Y si és borrasca desfeta, res de veles per la mar perque perilla molt trabucar amb un temporal que estreny.

TRAMUNTANA: 

Vent de Nord, fred i fort. Si aguanta refrescarà. A l’hivern neu ens darà si no es cansa i bufa fort.

MIGJORN:

Vent del Sud. Amb vent del Sud sol llampegar i algú temporal entre l’octubre i Nadal farà. A l’estiu mos fa suar.

GREGAL:

Vent del Nord-oest suau. Vent dels grecs, diu el seu nom, si quan ve no mos fa mal, pot dormir tranquil tothom.

XALOC: 

Vent del Sud-est procedent d’Àfrica. Un vent mogut molt dolent per la pesca. Amb Xaloc mol tota mar, sorda o vella, es lo mateix. El qui surti a pescar trobarà més ball que peix.

LLEBEIG: 

Vent suau del Sud-oest. Porta pluja. Puig de Randa amb capell i vent de Llebeig… aigua veig! Això pensa el qui ho coneix i el paraigua te prop d’ell.

MESTRAL: 

Vent del Nord-oest, fred i dur. Es un vent infernal; ses mestralades disgusten, fred…I trons que ens espanten. Amb vent mestral poseu tranca al portal.

I per acabar un vent característic de les illes que no es troba a la Rosa dels Vents: S’EMBAT.  Es un vent suau típic dels mesos d’estiu que bufa des de el mar cap a la terra durant les hores de ple Sol (des de el migdia fins al fosquejar).