PASSEIG PEL PLA DE SINEU I TROBADA AMB LA LLENGUA.

(1ª part: Passeig pel Pla de Sineu)

9 membres del nostre grup hem partit aquest dijous cap a Sineu. El programa d’aquesta excursió ha estat establert per un de noltros i consensuat per unanimitat: Un itinerari pel pla de Sineu, dinar a un bar del poble i l’horabaixa anar fins a Santa Eugènia a on ens esperarien en Jordi Albis i en Miquel Àngel Bauçà, professors i llicenciats en filologia catalana, per tenir un encontre sobre la nostra llengua i aclarir algunes qüestions històriques que algú de noltros no te massa clar: Hi ha llibertat per triar la llengua? Xerram mallorquí o català aquí a les illes?  Pot desaparèixer la llengua catalana amb el pas del temps a Mallorca? Es cert que hi ha una gramàtica mallorquina que es anterior a la conquesta de Mallorca? Que es el català “estàndard”?... aquestes i altres qüestions avui, a aquest blog, després del dinar, al final de la trobada i còmodament instal·lats, ens quedarien perfectament explicades per els dos experts que hem citat.

El primer que hem fet al arribar a Sineu es assabentar-nos que el que havia organitzat la jornada estava barrinat de la esquena i no podria venir a caminar, però si al dinar i també a la trobada...hmmm, això ens ha sonat a pardaleria.  Però bé, hem anat primer de tot a una carnisseria molt petita que hi ha al poble a on venen sobrassada de porc negre, per comanar lo que cada un ha volgut: sobrassades, botifarrons, llonganisses... el problema es que no tenien els botifarrons fins a les 17 hores, així que els hem fet la comanda dient-li a la carnissera que tornaríem abans de que tanqués.

Com que el que estava fotut era el guia que ens havia preparat la ruta, no sabíem per on tirar, si cap aquí, si cap allà, pareixíem una filera de processionària quan li lleves el cuc de davant, que tota la filera es descompon sense saber per on tirar. A la fi, hem començat a caminar pel camí de Montuïri.

El camps estaven tots perfectament llaurats. Com a curiositat el color de la terra, que si bé pels voltants de Sineu era obscura i bona, quan més t’allunyaves del terme els camps es tornaven més blanquinosos.

El dia era bo amb solellet i una temperatura ideal, però amb una humitat molt gran que feia que els companys que no encara no estan “aclimatats” després de viure tota la vida a l’illa, suessin de bon de veres en contra dels que hi estem i que anàvem gaudint d’aquest passeig com si res.

Ens ha cridat l’atenció la quantitat de pous que hi ha per tot l’indret, senyal que aigua no falta a aquesta terra, a més, tots tenen la mateixa forma, dos pilars amb un travesser a sobre per aguantar la corriola.

No poden ser més senzilles aquestes boques dels pous. Moltes casetes de pagesos en roines o en molt mal estat es troben pel camí, que fan contrast amb els casals grandiosos que també es deixen veure.

Per aquest camí no passaven gairebé cotxes, i anavem xerrant de les nostres coses fins que hem arribat a un encreuament de camins. I ara?. Passava una furgona i l’home s’ha aturat quan ens ha vist, així m'agrada! ens ha dit, caminar és salut! ha afegit. Aquest homenet ens ha donat tota classe d‘explicacions per on ens convenia anar per caminar, inclús ens va dir que per cercar esclata-sangs, ara, amb la lluna nova era un moment bo per cercar per que els que se trobaven fins ara, amb la lluna vella eren podrits. Una cosa que no sabíem.

Hem girat cap a la dreta deixant el camí de Son Mas a la nostra esquerra on hem pogut hem berenat, a aquell paisatge tot es igual, camps i camps de cultius tot ben llaurats i amb bona saó esperant la sembra, quasi es perden de vista cap l’horitzó.

N'hi ha alguns que tenen animals pasturant, com un grupet de porquets de raça negra  que han vingut a saludar-nos amb la mare truja que feia por la pobre amb les mamelles que quasi li arrossegaven per terra.  Altres tenen indiots, gallines, coloms...

Eren les 12,30 i ja havíem fet una bona caminada i com que quedarem al bar a les 14 hores, hem decidit tornar cap a Sineu, no hi sabíem gaire per aquell indret i anàvem ben perduts per aquells caminois, de sobte hem sortit a la carretera i vorera vorera, caminant per l'incomode asfalt, hem arribat a Sineu a l’hora prevista.

Han estat 10,300 quilòmetres de una caminada molt agradable pels camps del terme de Sineu, amb 2,16 hores de caminada efectiva. No estava malament.

Al bar ens esperaven el company fotut (que caminava perfectament) cosa que ens ha confirmat que el que tenia era pardaleria per no caminar, i un antic membre que està convalescent i que sol apuntar-se al dinars que fem,   a tots ens agrada que vengui per que així al menys estem plegats de tant en tant. Al bar no hi havia frit!, vatuadell anar a Sineu i no poder menjar frit!. Però els “callos”, peus de porc, costelles de mè, xotet, etc. etc. que ens hem fotut ens ha fet oblidar el frit. Tot molt bo.

Després de dinar i fer la sobretaula parlant de temes tan dispars com el conflicte d’Israel i Palestina i de malalties, hem partit en tres cotxes cap a Santa Eugènia a on ens esperaven els dos professors.

Hem arribat ben puntuals.

(2ª part: Trobada amb la Llengua, per "n'Embat").

Després de l'animada sobretaula, tan ben descrita pel meu veí del pis de dalt, on mig arreglarem el món i ens passarem formules magistrals que ho guareixen casi tot, sembla mentida com desferma les llengües i deixondeix  les ments uns glopets d'herbes i rebentats d'amazones, també, entre d'altres coses ens informarem de la ruta dels “Cavalls de Foc” que alguns membres del grup parlen sobre les possibilitats de fer-la, fins i tot ja posaren la data inicial de la primera quinzena del mes de juny, ja veurem com acaba aquesta quimera.

Arribarem be a Santa Eugènia, tanta sort que tenim un bon guia que coneix el camí, ens esperava a casa seva en Miquel Àngel amb en Jordi als qui, com a experts en el tema, els hi havíem demanat que ens aclarissin alguns dubtes que teníem sobre temes de la llengua, de la nostra llengua es clar.

Com a bons mestres que son, amb molta paciència i didàctica, anaren desenvolupant els temes, els orígens de la llengua, la seva evolució, les àrees d'influència, els seus usos normatius com l'estàndard, el dialectal, el popular, el local, etc.

Seguint aquests fils tan interessants arribarem a la  tèrbola historia de la “llengo baléà” els seus defensors i les seves gramàtiques, naturalment tocarem també la utilització política i partidista que se n'ha fet i se'n fa i acabarem parlant sobre la greu situació actual de la llengua catalana als seus territoris, de les grans influencies d'altres idiomes dominants, de la poca, o nul·la segons els casos, protecció institucional, de les darreres incursions del nostre govern, etc. etc.

Jordi Albis

Com podeu veure després de la succinta descripció de la xerrada, de la que segurament deixaré moltes coses al tinter, mantinguérem una llarga i interessant tertúlia, tots hi teníem coses a dir, suggeriments, dubtes, teories, moltes coses aclarirem i d'altres potser no tant, el que si és ben segur és que a banda d'aprofitar els coneixements dels amics professors passarem una tarda molt profitosa i diferent del que solem fer.

A fora ja era ben fosc, hora de partir, agrairem la bona disposició i les explicacions dels joves mestres i ens acomiadarem d'ells. Havíem de tornar a Sineu a cercar les comandes d'embotits a la carnisseria i el xofer tenia pressa, mentre ens enredàvem per  les carreteres, com canvien les coses a la nit, rebem una telefonada des de Santa Eugènia dient que hem deixat una càmera de vídeo.

Vatuadell! Ara haurem de tornar. Gràcies a la perícia del copilot i al GPS que estrenava un altre, arribarem a Sineu sense saber com, corrensos cap a la carnisseria recollim les bosses ben preparades amb el nom de cada un i, naturalment, el preu de cada una i... cap a Santa Eugènia falta gent!

Hi arribam, ens esperen al portal, recollim la càmera i... cap a Palma.

Avui hem passat un dia ben complet, una bona caminada, un bon dinar, i una instructiva i amena tertúlia, hem recorregut totes les carreteres de la comarca i compartit, una setmana més, l'amistat del nostre grup.

Salut i fins a la propera.
                   (Les fotos son den Miquel Barceló, "Trigo" i meves)