viernes, 9 de noviembre de 2012

TOLO ALBA.


 

Perruquer?, músic?, musicòleg?. Aquestes reflexions les fa l’escriptor Tomeu Matemales en la dedicatòria del seu llibre “Paradise of love” a Tolo Alba. Al final arriba a la conclusió que en Tolo Alba es... en Tolo Alba.  Noltros afegirem que en Tolo es tot això i a més un bon amic dels seus amics. Un amic en lletres majúscules.

Ens coneixem des de tota la vida. Son pare, Jeroni, tenia la barberia davant l’església de Santa Creu i allà anaven els nostres pares a tallar-se el cabells. Després ens dugueren a noltros, els seus fills, i així hem continuat fins que en Jeroni va morir, la barberia va tenir que tancar per l’antiguitat del immoble, i en Tolo va tenir que obrir altra local que atenia tot sol fins la seva jubilació.

En Tolo Alba va començar d’aprenent de perruquer amb son pare, des de molt jovenet. Ha estat sempre un homo inquiet al que li agrada molt la música. Al 16 anys va entrar a formar part del grup de ball de bot “Casa Oliver” tocant sa bandúrria. Als 18 anys, quan el boom turístic va començar a la nostra illa, es va posar de moda els grups musicals que tocaven als hotels i en Tolito, amb el seu grup “Los Indómitos”, simultaniejava la perruqueria de son pare amb les actuacions als vespres tocant el baix.
 
I que passà, doncs com era un jovenet rosenc, primet i molt tendre, les estrangeres anaven darrera d’ell fort i no et moguis. Era l’època dels “picadors”, però ell no feia falta que piques, el picaven a ell, fins al punt que cada dia, després de la actuació als hotels, tenia un grupet de femelletes que li esperaven. Així, dia darrera dia, mes darrera mes y any darrera any. Quantes dones han estat amb en Tolo?. Ell diu que no ho sap, però mes de un milenar segur.

Ens contava com anècdota que durant un temps va caure malalt i tot de tanta “activitat”. Son pare rebutjava les seves aventures, però que podia fer!, si un dia fins i tot se li va presentar una estrangera a casa seva amb les maletes per que volia viure amb ell?.

El Dr. Torrebella, un Tinent Coronel dermatovenére molt conegut en el nostre temps, el tenia com pacient habitual. Altra vegada?, li deia. Ens contava en Tolo que va arribar a tenir el seu “negoci” que li feia flamarades, amb ampolles i tot. “Tolito, com no deixis de barrinar, no sé que farem!”, li deia el metge. I en Tolito li contestava que no depenia d’ell... que era una cosa que no podia evitar...que era superior a ell...

A la perruqueria de ben jovenet  ja es va fer “oficial”. Hem recordo que quan es va posar de moda el tall a la navalla, en Tolo es va fer especialista en aquest tipus de tall. Sortíem de la barberia amb el cabell tant perfecte, tallat a la navalla, que érem l’admiració de totes les femelles.  Sempre ha estat un formidable professional perruquer com demostrava la nombrosa clientela que tenia, fins al punt que t’agafava  en hores convingudes. El “clotell” era l’especialitat d’en Tolo. Te deixava el clotell perfecte. El veies pel mirall com s’entretenia amb les tisores i la pinta arreglant el teu clotell (en aquell temps no havia maquineta elèctrica). “Es clotells tallats rectes (com es veia a la majoria d’homes pel carrer) es un pecat mortal” deia en Tolo. El pel tenia que “morir” suaument damunt el coll. Un  perfecte artista.

Als anys 70, en “Bonet de San Pedro” li va contractar per tocar amb ell a les Sales de Festes i fer  gales per tota Mallorca.
 
Després es va integrar amb el grup “Claudia, Ramón y sus Showmans” y als anys 75 amb el “Talayots”. Amb el grup “Los Unos” firmaren un llarg contracte per actuar cada vespre a la discoteca “El Barco”. Quins records!.

En Llorenç Santamaria, els Javaloyas, en Curt Savoy... el cridaven a vegades per tocar amb ells esporàdicament. Com en Tolo porta la música dins ell, sempre ha estat dispost a col·laborar amb els seus amics. Tothom el coneix.
Aquí el veïm amb Llorenç Santamaría.
Amb "Els Javaloyas". Encara que en Tolo ha estat perruquer de professió, els millors artistes sempre han contat amb ell quan ho han necessitat. I es que es un excel·lent baixista.

Amb en Curt Savoy, que encara li crida quan ve a Palma per actuar en alguna gala benéfica. 
Ara, que ja està jubilat de perruquer, encara assaja amb un grupet de jazz que ha format amb un parell de músics que com ell, no volen deixar de gaudir amb la música. I es que la música embolica de tal forma, que no hi  ha cap músic que sigui capaç de deixar-la de costat. Es una cosa màgica.

Recordant els seus anys de jovenet gigoló, en Tolo te una recopilació de gloses “verdes”, o més ben dit “molt brutes”, la veritat, però també molt bones, que els seus amics li estem animant a que les editi. Ens ha promès que ho farà. Amb la facilitat que té per fer gloses, me va donar un paperet amb aquestes que li varen sortir del seu cap com si rés:

         Mai hauria cregut
         que per un puta forat,

         un homo perdés el cap
         i a més el fessin banyut.

 
         Els homes marquen paquet,
         ses dones tenen un bon tall,

         i un homo sense batai
         mai farà cap forat més.

 
         Si tens sa dona puta
         tens el cel mix guanyat,

         però si endemés t’ha sortit bruta

         que Deu te trobi confessat!.

 
         Si vols tenir sa dona contenta
         toca-li sa pantafena,

         i si damunt te la remena
         segur sa poma li rebenta.

 
         Un homo sempre va fort

         i sa dona es fa s’estreta,
         però si pots fer-li una llepadeta

         segur te la portaràs a l’hort.

Uf!. Aquesta recopilació tindrà un gran èxit quant s'editi. Estem segurs!.

De la mateixa forma li estem animant a que escrigui un llibre amb les seves memòries, per que després de tants d’anys que fa que el coneixem, us podem assegurar que en Tolo ha viscut el que no podeu imaginar. Sería molt curiós poder-ho lletgir.

Darrerament  ha col·laborat amb IB3 radio en un programa en el qual han passat  convidats, tots els seus amics músics de l’illa. Aquí el veiem en una gravació que li feren per un espai en la televisió.

Tolo Alba, amic dels seus amics, ha estat sempre un gran esportista (diem que ha estat, per que fa poc li han posat una molla a una vena del cor, i això li té un poc acollonit) -encara que ens va dir que practica el “molinet” cada dia i "l’ostia" gira i gira com mai ho ha fet-. El ciclisme, que amb el seu pes no hi havia ningú que pogués amb ell en les pujades, li encanta. Així mateix, ha tingut durant molt d’anys, un equip de fútbol sala per on hem passat casi tots els seus amics. Ell feia d'entrenador, mànager i jugador. Quin temps!.

Lo que diem: un esportista fora de lo comú. En aquesta foto fa d’entrenador a Son Moix (en un partit a benefici del donants de sang), de veterans del Mallorca i un equip format per un ramell de jugadors molt especials. Els coneixeu?.

 “Atenció màxima” dels jugadors a la seva tàctica.


En Tolo  ara està preparant un festival de conjunts i cantants mallorquins (com el que varen fer l’any passat a l’Auditorium) que es durà a terme, si Deu vol, a principis d’any. Segur que será un èxit total.
Allà ens veurem Tolo!.

 

1 comentario:

  1. Molt bé, tot això. En Tolito es fantàstic, es veritat.
    I molt bona semblançe, molt ben féta, bona feina.
    En Miquel un amic d'en Tolo, de fa molts d'anys també.

    ResponderEliminar