Dijous i festa, Tots el Sants, que no te res a veure amb Dijous Sant com un de noltros es creia. Amb la tradició d'anar al cementiris l’equip s’ha reduït a cinc expedicionaris. El programa d’avui: Del Pla de Cúber fins al Cornador Gran, una ruta molt llarga (15,400 quilòmetres i 5,15 h. de caminada efectiva).
Es una excursió completa, de les millors que hi ha, ja que recórrer el llarg camí de la vall de Cúber, tranquil·lament i gaudint de l'espectacle natural que ofereix aquest indret es una passada que no es pot definir. Per altra banda, pujar fins al Cornador Gran (952 metres), es pesadet, puges i puges per una sendera empedregada amb un rost de més d'un 40% durant més de quaranta-cinc minuts fins arribar al refugi de “Xim Quesada”. Diem completa per que hi ha de tot, un passeig pla (tota la vall de Cúber), pujades i baixades suaus (des de Cúber fins al Torrent de Biniaraix) i pujades i baixades fortes (l’ascens i descens des Cornador).
Hem arribat amb un sol cotxe al petit aparcament que hi ha devora la carretera del Puig Major al costat de Cúber. A les 10 del matí allò pareixia un mercat per la quantitat de gent que hi havia. Noltros hem començat a caminar cap la presa i ens ha sorprès la poca quantitat d’aigua que havia al embassament.
Hem pogut veure perfectament les restes del poblat musulmà que ha sorgit del fons per la davallada de les aigües; es interesantíssim observar-ho i imaginar un poblat moro amagat en aquell indret fugint de les tropes del Rei en Jaume quan va conquistar l’illa.
Hem pogut veure perfectament les restes del poblat musulmà que ha sorgit del fons per la davallada de les aigües; es interesantíssim observar-ho i imaginar un poblat moro amagat en aquell indret fugint de les tropes del Rei en Jaume quan va conquistar l’illa.
A les 11h. com és costum al nostre grup, ens hem aturat a berenar devora un riuet que manava aigua de sa Font de s’Aritja, a la meitat de la pujada cap la Creu de l’Ofre, a l’altura de la casa de Binimorat.
Per allí ha passat el nostre amic Nando Esteva (un dels fotògrafs mes premiat internacionalment, que te un post en aquest bloc -clicau-) corrent (venia de fer el Massanella i se n’anava cap a Sóller baixant el torrent. S'està preparant per participar en la cursa “Trail Mallorca Serra de Tramuntana”). Déu ni do!.
Per allí ha passat el nostre amic Nando Esteva (un dels fotògrafs mes premiat internacionalment, que te un post en aquest bloc -clicau-) corrent (venia de fer el Massanella i se n’anava cap a Sóller baixant el torrent. S'està preparant per participar en la cursa “Trail Mallorca Serra de Tramuntana”). Déu ni do!.
Noltros tira, tira, hem arribat a la Creu de l’Ofre. Miràvem el camí recorregut amb Cúber allà baix i el que ens faltava per recórrer: Es Cornadors.
La davallada fins al torrent de Biniaraix es fàcil, i molt maca, entre un bosc d’alzines i pins, a on es troben un parell de quers gegants (paraula que un de noltros ha pronunciat i que ningú ha sabut de què es tractava). Segons el diccionari català-valencià-balear (DCVB) i el Diccionari cat. QUER m. ant Penya, roca gran [d'un preromà *cariu, probablement cèltic, procedent d'una arrel karr- 'pedra, roca']
Just quan estàvem a l’esplanada que hi ha quan comença el torrent, ha vingut un grup de una vintena d’alemanys que practicaven senderisme amb un guia nadiu, nadiu i expert ja que només d'un cop d'ull ha conegut la marca mallorquina de les botes d'un company del grup. Es veu que el turisme de natura comença a funcionar a Mallorca, per que per tot arreu es poden veure estrangers, vagis a on vagis. Ara, si has de fer un roi, t’has d’assegurar a on ho fas, per que te pot sortir un alemany de qualsevol lloc amb el problema que això suposa.
Hem creuat el torrent per on hi ha el rètol que senyala el Cornadors, i ens hem equivocat; en lloc de anar per un caminet ben marcat i fàcil, hem pujat per una zona escarpada, molt pronunciada i que amb la humitat que hi havia relliscava de bon de veres i ens feia pensar que a la tornada podíem passar-ho ben puta. A la fi arribam a un pla abans de agafar la sendera que pujava al puig.
Des d'allà, veiem com passaven el niguls per dalt de la muntanya. Uns niguls grisos que amenaçaven pluja en contra de les prediccions meteorològiques que havíem llegit avui matí.
Mentre anàvem pujant la temperatura baixava i el vent bufava cada vegada amb més força. Davant de noltros pujava un grupet d’anglesos d’aquests que es fiquen per tot amb qualsevol indumentària, però que els punyeteros arriben sempre a on volen arribar.
La pujada no s’acaba mai. Teníem l’Ofre darrera noltros que ens estava mirant a mem si arribaríem. Hi ha hagut un moment que el cel s’ha tornat com a negre. Ai, Ai pepet, hem dit!. Tornam, seguim, baixam, pujam ?... el debat ja estava servit. Dos eren partidaris de tornar enrere, un altra se'n fotia, i els altres dos volien continuar. Hem consultat al cap i aquest, a pesar de anar traient la freixura per la boca, ha dit: CONTINUEM!. Per amunt, idò, hem continuat l’escalada.
Mentre anàvem pujant la temperatura baixava i el vent bufava cada vegada amb més força. Davant de noltros pujava un grupet d’anglesos d’aquests que es fiquen per tot amb qualsevol indumentària, però que els punyeteros arriben sempre a on volen arribar.
La pujada no s’acaba mai. Teníem l’Ofre darrera noltros que ens estava mirant a mem si arribaríem. Hi ha hagut un moment que el cel s’ha tornat com a negre. Ai, Ai pepet, hem dit!. Tornam, seguim, baixam, pujam ?... el debat ja estava servit. Dos eren partidaris de tornar enrere, un altra se'n fotia, i els altres dos volien continuar. Hem consultat al cap i aquest, a pesar de anar traient la freixura per la boca, ha dit: CONTINUEM!. Per amunt, idò, hem continuat l’escalada.
Ja ho crec que hem arribat al cim. Sempre arribam. Feia un vent i un fred de collons de mico. A 5º de temperatura estàvem, segons un aparell que porta un de noltros de darrera generació que no sap com se maneja i encara no s'ha llegit les instruccions que tenen 300 pàgines. A vegades ens hem de imaginar el que vol dir.
Allà estava el refugi “Xim Quesada”. El refugi s’ha convertit en una soll. Només hi entren les ovelles, està fet una ruïna, quina llàstima.
Hem continuat un poquet més amunt, fins al caramull de pedres que senyala el cim del Cornador Gran.
Quines vistes!, però llàstima de dia. Un poquet més i des del mirador de’n Quesada, se tenen les millors perspectives d’aquell indret, amb un bot que fa por.
Quines vistes!, però llàstima de dia. Un poquet més i des del mirador de’n Quesada, se tenen les millors perspectives d’aquell indret, amb un bot que fa por.
Hem estat poc temps allà d’alt per que teníem por del temps i també fred.
La davallada a estat ràpida i continuant la sendera ens hem trobat vora el torrent davant la nostra sorpresa. La premonició de trobar algú tot pixant s'ha complit, a pesar de ser molt discrets en aquestes situacions, havia de passar, un lloc estret, el “negoci” entre mans i... un alemany que puja! Evidentment hi han coses que no es poden aturar de cop i... un de noltros ha acabat de baixar amb el camal del pantaló ben xop!.
La por que teníem de baixar per aquell perillós rost per on hem pujat, ha fugit de cop. Allà mateix, al costat del torrent, ben asseguts, hem tret els entrepans, amanides i potets i hem dinat tot fent tertúlia i comentant els fets.
Com que ens quedava encara una bona tirada, no hem pogut fer cap becadeta. Hem tornat a pujar cap la creu de l’Ofre i després ens hem deixat dur per la baixada cap a Cúber.
Els niguls, el pla de Cúber i el Sol que s’estava ponent, donava un espectacle de colors a les muntanyes de la Serra, que no es pot narrar.
El passeig (ara passeig) per el llarg camí a l'esquerra de l’embassament, ha estat un verdader plaer.
Una molt bona excursió, llarga i exigent, però que s’ha de fer maldament acabis amb els genolls que te fan figa i les plantes del peus que te fan flames. Això, amb una bona dutxa, un Ibuprofeno i unes bones fregues de Voltadol gel, es soluciona tot d’una. Per cert, que com els anys van passant i alguns de noltros ja duen molles pel cor, el company que tenim infermer ens ha dit que ens donarà una classe de RCV pel que pugui passar... Ens ha espantat a tots!. Haurà vist a algú de noltros moridor?. Ja ho vorem.
Rellegint aquesta crònica, veient el vídeo del nostre realitzador i escoltant la banda sonora que li ha posat, hem de estar ben contents, hem de somriure sense cap altre raó que la de sentirnos satisfets d’aquesta i d’altres aventures del nostre grup, perquè amics... LA VIDA ÉS BELLA! (si ens la deixan gaudir...)
Fins la propera!.
Cúber baix mínims
Havia gent cercant esclatasangs
El refugi Xim Quesada en estat deplorable
La baixada des Cornadors
Un "Quer"
Aflorament d'un poblat musulmà a Cúber
Animalets que pasturen
Recorregut de l'excursió: 15,400 Km. en 5,15 hores caminant
No hay comentarios:
Publicar un comentario