Però en la antiguitat, tingueren una gran importància, fins al punt que anaven pels carrers dels pobles anunciant-se fent una cançoneta que era molt coneguda per tota la gent, que els guardava els recipients de test que tenien trencats o cruixits per que els adobessin:
“Hi ha res que adobar,
cossi ribells o olla a cordar?”
Anaven amb bicicleta i portaven les eines en una senalla.
“Sa baldufa” (que era la barrina amb la qual feien els forats als tests) era de ullastre i tenia el capoll molt llarg, amb un forat damunt de tot, per on hi passava sa llendera que estava fermada a cada extrem des travesser i enrevoltillada al mateix temps pes tronc central. Movent o estirant es travesser, sa baldufa començava a voltar i així sa punta foradava fent de barrina amb moviment rotatori cap a la dreta i cap a l’esquerra. Després es tenallons, es martell, es caixonet amb ses gafes ja fetes dedins i els “materials” per fer “sa pasta” o ciment.
Abans de començar la feina de “cosir”, esmolaven sa punta de sa baldufa que era d’acer.
Les gafes les feien els mateixos i les solien dur ja fetes per no perdre temps quan els cridaven per adobar una gerra o ribell. Eren de fil de coure. Per cada gafa cobraven un velló, després pujaren a dos reals, a pesseta, i a la darreria a 25 pessetes la gafa.
L’altre fil, el de ferro, l’empraven per cordar olles o greixoneres grosses. Aquest fil era més barat, i amb sa calor des foc no se dilata tant com el coure.
.jpg)
Per acabar sa feina, aplicaven una pasta blanca per damunt els cruis quan havien engafetat la peça, que estava feta amb calç, vinagre, farina i clara d’ou, encara que a lo darrer ja empraven el “portland”.
Així, amb la senalla passada per sa baldufa i penjada pes coll, anaven amb sa bicicleta cantant amb un triple mixt esquerdat que se sentia de s’altre cap de sa vila:
“Hi ha res que adobar,
cosir ribells o olla a cordar?”
No hay comentarios:
Publicar un comentario