NA BURGUESA-SON VIDA.

(Crónica d'Embat)

Aquesta vegada no podem publicar cap foto ja que cap de nosaltres teníem càmera, llàstima, el reporter gràfic habitual no ha vengut, deu estar reblanit o arrufat.

Avui, 29 de novembre, només quatre valents hem sortit d'excursió malgrat el risc de mal temps, evidentment som membres destacats de la més alta jerarquia dels ratapinyaires, de la resta del grup en sabem poc, sembla que hi han algunes efemèrides familiars, problemes de salut i... un poc de pardaleria, normal, amb les darreres plogudes i la baixada de la temperatura es reblaneixen voluntats i s'arrufen les còrpores.

Com que hem hagut de descartar algunes propostes hem decidit tornar a recórrer la serra de Na Burguesa, au idò!, partim.

Anam en un sol cotxe que deixam estacionat al peu del monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau, una figura en acer inoxidable obra de l'escultor artanenc Joan Ginard (a) Sarasate instal·lada cap al 1985 al cim del puig del Caragol.

La serra es coneixia antigament com a Serra de Porto pi, el nom de Na Burguesa es deu a la família Burgues, propietària de l'alqueria de Bendinat al peu de la muntanya des del s. XVI.

Començam el camí per la rosta costa amunt inicial que ens deixa sense alè fins que arribam a la primera bifurcació, allà hi ha una col·lecció de rètols i avisos, el que ens ha cridat més l'atenció diu: no circular en bici ni practicar senderisme els dies dijous, divendres i diumenges ?! Avui és dijous però seguim.

El dia és fantàstic, fa fresca però fa sol, la visibilitat és total, a mà dreta de la marxa anam gaudint de la vista sobre Palma i la badia, fins i tot es veu la silueta de Cabrera, a mà esquerra tota la serra de Tramuntana i en front el pla, una passada.

La zona de la serra que anam seguint té tota una xarxa de camins, senders i tiranys on és fàcil equivocar-se, si bé l'orientació visual no ens deixa perdre. Hem anat i tornat un parell de vegades però entre la intuïció, un ciclista i uns caçadors ens en hem sortit. Per cert, amb els caçadors hem aclarit el significat del cartell del principi, resulta que aquesta zona és un vedat de caça i els dies que es pot caçar son els que recomanen no passar pel risc de patir una escopetada, ja veis si se'n fa cas de la recomanació, hem trobat, com sempre, un grup d'alemanys, ciclistes, trescadors com nosaltres i cercadors de bolets, una gentada, tanta sort que no hi han gaires peces a caçar, hem sentit pocs trons però no tenim cap sensació de perill.

Avui hem hagut de mirar el rellotge per saber l'hora de berenar ja que no ens acompanya l'avisador oficial, per mi que ens hem passat de mitja hora, ja ho val! Cercam un lloc assolellat i arrecerat per a protegir-nos del mestral que avui ens dóna sensació de més fred i, a berenar s'ha dit, saps que ho és de bo l'entrepà dels dijous!

Baixam un comellar, travessam la carretera del Coll de Sa Creu i pujam una altre costa fins al peu d'una torre de vigilància forestal on trobam una brigada del Ibanat que han acabat la feina i ja repleguen per anar davant la conselleria de Medi Ambient a la manifestació diària de protesta per les retallades de les condicions laborals que pateixen, els hi desitjam salut i sort.

Ara caminam arran d'una llarga paret seca que separa els termes de Palma i Calvià, la travessam per un esboldrec i seguim fins a l'hora de dinar, ho feim còmodament instal·lats a unes pedres prou planes que hem cercat per no seure sobre banyat, avui tot el camp està ben xop de les pluges d'ahir, tot fent tertúlia i conspirar contra el govern i les seves malifetes i en acabar reprenem la marxa.

El camí és tot de baixada suau però en arribar a un trencall s'estreny i la pendent és més pronunciada, l'antic empedrat ha desaparegut per complet i s'ha convertit en una torrentera, fa mal caminar, el degà del grup es queixa dels genolls i li fan mal les ungles dels peus, tant de bo que arribam a les tanques del camp de golf de son Muntaner i ja trobam camí pla, a partir d'aquí ja serà fàcil, passam per davant del cementeri parroquial de Sa Vileta, travessam Son Puig i en cinc minuts som a la plaça on ens aturam a fer un cafè. A la sortida decidim seguir a peu fins a l'aparcament de Son Moix on hem deixat els cotxes a la partida.

Dos han anat fins al monument de na Burguesa a cercar el cotxe d'anada, un torna a Ciutat en bus i el quart cap al poble, i així acabam la jornada, una llarga caminada, 14,8 quilòmetres de boscos d'alzines, pins i arboceres sense sortir de Palma, un dia rodó.

Fins a la propera.