Avui sí que hi érem tots, be, tots, tots, no, en faltaven tres, un per
compromisos socials i dos per estar convalescents, als qui desitgem una ràpida
milloria.
Ens trobarem a la estació intermodal per agafar el bus cap a Deià, gairebé
l'omplirem, érem nou i encara en faltaven dos, un que esperava el bus a la
parada de s'Esgleieta i un altre que sempre ve en el seu cotxe per motius
d'al·lèrgia.
El xofer del bus va ser tan amable de deixar-nos baixar just al principi
del camí de Castelló, punt de partida de la nostra ruta. L'antic camí de
Castelló per on avui caminarem era la principal via de comunicació entre Deià i
Sóller abans de fer l'actual carretera
El primer tram passa per un grapat de cases, és curt però molt dur, dur
perquè ens agafa en fred, està asfaltat i el desnivell és considerable. En poc
temps el camí entra en zona de pinar, conserva part de l'antic trispol empedrat
i salva la pendent amb irregulars esglaons de pedra, més endavant trobam les
primeres marjades amb velles oliveres, ara el camí ja és més suau i ample, ens
porta vora les antigues cases de Son Coll datades del s. XIII.
Un poc més endavant trobam una desviació cap a la font de Les Mentides,
anomenada així per mor de les disputes per l'aigua entre els veïns de Son Coll
i Llucalcari.
Ja son més de les 11 h. quan arribam a l'era de batre de Son Mico i ens hi
aturam a berenar, les cases de l'alqueria de Castelló, documentades l',any 1588
tenen una gran façana dividida en dos cossos que corresponen a la divisió en
dues propietats, Son Mico a la dreta i Can Prohom a l'esquerra, destaquen a les
dues cases sengles portals forans de pedra amb volta de mig punt.
A partir d'aquest lloc, el camí va baixant i hem de girar a l'esquerra
voltant l'antiga capella de Castelló, que data del s. XVII, bastida per a la
veneració de Nostra Senyora del Rosari i que avui es troba en un lamentable
estat de ruïna, i és aquí on es pot decidir si baixar cap a Sóller pel camí del
Rost o seguir en direcció al refugi de Muleta.
El nostre destí d'avui és el refugi de Muleta al port de Sóller i cap allà
que anam, l'antic empedrat del camí està bastat deteriorat i fa mal caminar,
més avall, davant les cases de Son Sales hem de caminar uns metres per la
carretera de Deià a Sóller que seguim amb molta prudència per, un poc després,
prendre un desviament a mà dreta en direcció als Bens d'Avall, ara ja tornam a
pujar cap a Muleta Gran, ja falta poc, el camí és més còmode i va baixant
suaument, ja es veu la blanca torre del far, passam prop d'un vell aljub i
passant un darrer portell de fusta arribam finalment al refugi.
El refugi està just a la vora del far, la vista sobre el port de Sóller és
senzillament espectacular, el dia assolellat i la mar en calma ens ofereixen
tota la gamma del blau transmetent pau i tranquil·litat, les instal·lacions del
refugi son francament bones i funcionals, el personal contractat pel Consell és
simpàtic i eficient, seria una llàstima que fossin certs els rumors de
privatització de tota la xarxa de refugis de la ruta de la Pedra en Sec, de ser
així i vist el que hem vist en aquests casos, hi perdríem molt.
Al refugi ja ens hi espera el company al·lèrgic, vestit de carrer i amb
sabates de ciutat, no ens ha sortit a camí com ens havia dit, avui però té un
motiu.
Tot esperant el dinar, hem pres l'aperitiu a la terrassa, mirant la mar
blava i el blanc far, al nostres peus com una copinya, el port (una llàstima
l'impacte sobre els penya-segats del port d'aquell hotel de nom impronunciable
que ha exhaurit les estrelles del luxe)
Ara ja som a taula, avui hi ha macarrons i pollastre rostit, això sí que és
un luxe a un refugi de la ruta de la Pedra en Sec!, ens ho hem acabat tot com a
bons al·lots i hem fet una alegre sobretaula, cafès i herbes, res de beneitures.
La baixada cap al port es una passejada, quan hi som l'automobilista
al·lèrgic i un altre que s'hi ha afegit han partit cap a ciutat, la resta a
cercar el bus que els retornarà al punt de partida.
Un camí bell i fàcil, un dinar de germanor que tanca una bona jornada, això
és un gust, fins a la propera.
(Fotos den "Trigo" i Miquel Barceló).
(Fotos den "Trigo" i Miquel Barceló).
 |
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario