Avui hem pogut anar a la Cala de Sa Figuera, del Cap des Pinar. Una cala verge que es troba en zona militar de la Comuna d’Alcúdia, on es precisa autorització per poder accedir a ella, tant per terra com per mar. Ens la han proporcionat i a les 9’- hem sortit de Palma les dues ratapinyades “diürnes” amb una altra que vol incorporar-se al grup a partir de la propera temporada.
A les 10’- ja estàvem en Alcúdia i ens hem dirigit pel Mal Pas cap al campament de la Victòria. Ho hem passat i seguint la carretera, en uns 10 minuts hem arribat a la porta del túnel que dóna accés al recinte militar. Després d'acreditar-nos i comprovar pel personal de guàrdia que teníem efectuada la reserva i l’autorització pertinent, ens hem dirigit a l'aparcament que tenen habilitat en la pineda que hi ha al costat de la Cala.
Com era prest, hem decidit anar abans a visitar el far que es troba a uns 10 minuts des de on hem deixat el cotxe. El dia, amb un Sol esplèndid, ens avisava ja a aquesta primerenca hora que faria calor, molta calor, així que hem decidit fer el breu recorregut abans, per després quedar-nos tot el matí en la Caleta.
El far de “Punta Sabater” està situat en sa punta d’aquest nom a l'entrada de la immensa Badia de Pollença en la seva part esquerra. És una torre de senyals lluminosos cilíndrica, blanca, amb base quadrangular també blanca i té una banda que la circumda negra.
No és habitable i el feix de llum que desprèn és de color blanc cada 13 segons, amb un abast nominal relatiu de (M.N.) 5. És doncs un far relativament petit. Des d'allí es contempla una immillorable vista de tota la Badia tenint just enfront Formentor. En aquell lloc hem estat una estona. Després ens hem dirigit cap a la Cala, per un caminet que condueix a ella des de l'aparcament.
La Cala no és molt gran, ha de tenir uns 30 metres d'ample al principi, però té un arenal molt ampli de fons que et permet prendre el Sol en aquella blanca sorra de forma molt còmoda. En estar envoltada tota ella de pins, fan que aquell lloc resulti paradisíac.
L'aigua de tota la Badia estava completament en calma, tot el contrari de la nostra anterior sortida, i el de la Cala, completament transparent, semblava una bassa d'oli. Una lleugera brisa ens ha acompanyat tot el matí el que ha fet la nostra estada encara més agradable.
Al llarg del matí han aparegut en la boca de la cala dues embarcacions, però en estar tancada la mateixa amb una boies que impedeixen el seu accés, han fondejat fora. Aquí tampoc està permès l'accés a terra per mar. Se'ns ocorre pensar que si aquesta mesura s'apliqués a la majoria de Cales que tenim a la Illa, on fondegen infinitat d'embarcacions fins ben a prop de la riba, amb el perill que comporta per als banyistes, seria una bona solució per evitar els accidents que es produeixen, els sorolls, els fums i la deterioració per al medi ambient marí que suposa el fondejar en segons quines zones. No estaria gens malament.
La calma i tranquil·litat que allí regnava ens ha fet oblidar per un moment a la “prima” de risc, la borsa, les retallades, l'atur, la pujada d'impostos, el “que se jodan”…però només per un moment, per que el “virus” que aquest Govern ens ha introduït en el cervell de seguida ha tornat aflorar i ens hem posat a pensar que ¿tan difícil és governar bé un país? ¿per què hem d'aguantar els espanyols a tant polític prepotent i inútil que solament es preocupa del seu cercle personal important-los un pebre bord el benestar dels ciutadans?.
Amb el rumor suau de l'aigua, la brisa marina i l'ombra on estem tombats, ens ha vingut a la memòria un escrit que circula per Facebook sobre el que ha aconseguit Hollande a França en els dos mesos que porta de mandat: Aquest homo ha aconseguit en aquest brevíssim temps, que el diferencial de la “prima” de risc francesa caigui a 101 (quan nosaltres estem viatjant pels 619); ha aconseguit frenar la inflació i la productivitat i competitivitat nacional s'ha incrementat en el mes de Juny per primera vegada en tres anys… i un es queda de pedra en comprovar com ho ha aconseguit (són fets, eh!): Suprimint el 100% dels cotxes oficials i subhastant-los per dedicar el fons a distribuir-ho per les regions que tenen els centres urbans amb els suburbis més ruïnosos, alhora que ha enviat una carta a tots els organismes estatals dependents de l'administració central comunicant-los l'abolició dels “vehicles d'empresa”, manifestant que si un executiu que guanya 650.000 euros a l'any no pot permetre's el luxe de comprar-se un bon cotxe, és que és massa ambiciós, que és estúpid o que és deshonest i que la República no necessita cap d'aquestes tres “figures”. Ha abolit també el concepte de paradís fiscal (definit com “socialment immoral”) i ha promulgat un decret presidencial d'urgència establint un percentatge del 75% d'augment en la tributació de totes les famílies que, nets, guanyen més de 5.000.000 d'euros a l'any. Amb aquests diners (mantenint així el pacte fiscal) sense que això afecti un euro al pressupost, ha contractat a 59.870 llicenciats aturats com a professors d'educació pública. Ha privat a l'església de subsidis estatals per valor de 2,3 milions d'euros que usaven per finançar exclusivament a col·legis privats i ha preparat (amb aquests diners) un pla per a la construcció de 4.500 jardins d'infància i 3.700 escoles primàries, iniciant un pla de recuperació de la inversió en la infraestructura nacional. Ha establert el bo-cultura presidencial, un mecanisme que permet a qualsevol pagar zero impostos si es constitueix com a cooperativa i obri una llibreria independent contractant almenys dos llicenciats aturats. Ha dut a terme un procediment molt complex en el qual ofereix als bancs una elecció (sense tocar els impostos): Qui proporcioni préstecs tous a empreses franceses que produeixin béns, rebrà uns beneficis fiscals i per contra, l'entitat bancària que ofereixi instruments financers pagarà una tarifa addicional. Ha reduït un 25% el sou de tot el seu govern; el 32% de tots els diputats i el 40% de tots els funcionaris estatals d'alt nivell que guanyen més de 800.000 euros a l'any. Amb aquests diners ha establert un fons que ofereix garanties de benestar a les “mares solteres” que estan pagant algun préstec amb condicions financeres difícils, garantint-los un salari mensual per un període de cinc anys fins que el nen entri en una escola de primària i de tres anys si el nen és major. Totes aquestes mesures i algunes més, sense modificar l'equilibri pressupostari!, amb el resultat que hem comentat al principi. I aquí a Espanya tenim tots que fotre'ns!. Idò, així anam!.
Són gairebé les 13’- hores i hem quedat amb la resta de les ratapinyades a menjar en un restaurant de l'Arenal. Com ens espera una horeta de camí amb cotxe, ens marxem d'aquest meravellós lloc després d'haver-nos capbussat un parell de vegades en aquestes aigües verges.
Són gairebé les 13’- hores i hem quedat amb la resta de les ratapinyades a menjar en un restaurant de l'Arenal. Com ens espera una horeta de camí amb cotxe, ens marxem d'aquest meravellós lloc després d'haver-nos capbussat un parell de vegades en aquestes aigües verges.
Totes les ratapinyades s'han despenjat de les seves coves i s'han atrevit a sortir a ple sol per fer una volta en la barca d'una del grup, que ens hi havia promès fa més d'un any que algun dia ens portaria a donar aquesta volta. Avui ha estat el dia. Nosaltres les “diürnes”, ens hem estimat més anar a veure la cala que comentem avui, perquè no ens fiàvem molt de el “patró”, no fos cosa que ens fes remar a ple sol.
Ens hem trobat tots allí de nou després de gairebé dos mesos sense veure'ns i a part del menú (que ha estat bo però una mica escàs), el millor ha estat les converses de sobretaula, on, com no, ha sortit nostra benvolguda “prima”, la diputada “jodida” i després la perícia del patró de la barca que els ha sorprès a tots. Hem parlat també de clavegueres, de sistemes de buidatges de fosses sèptiques, de reg per degoteig per regar “antorchasis” plantats damunt de roques… amb una paraula, temes interessantíssims que sempre traiem a relluir en els nostres debats.
Hem quedat que la nova temporada la iniciarem el primer dijous del mes d'Octubre proper. I mentre tota l'esbart s'han anat a les seves coves a protegir-se del Sol, les dues diürnes i una altra més que s'ha apuntat, hem quedat per anar a veure una altra cala verge dijous que ve, que ara no ens acordem com és diu. Ja us ho explicarem si la perícia del conductor habitual (aquesta vegada del cotxe) que també té a tots sorpresos amb el seu sistema exclusiu de conducció “anti mareig”, és capaç d'arribar.
I Ja sabeu, feu qualsevol cosa… menys “joderse”, eh!.
Far de "Cap des Pinar ó "Sa Punta de Sabater"
Caló de "Sa Figuera" o "Des Cap des Pinar"
El Caló. Al fons la linea de boies que impideixen l'entrada d'embarcacións
El lloc es preciòs
Al fons una caserna on hi havia un parell de soldats
Vista panoràmica de la Cala
No hay comentarios:
Publicar un comentario