CALAS VERGES DE MALLORCA (V).

Avui hem anat a la platja des Coll Baix, a Alcúdia.  Ha vingut amb noltros una ratapinyada veterana que li feia ganes veure aquesta platja verge del Nord de l’illa.

A les 8 hem partit cap Alcúdia. Quan hem arribat al poble hem agafat  el camí que porta cap el Mal Pas, fins que hem trobat el encreuament a on està la “Bodega del Sol”, a on hem girat a la dreta seguint el camí que porta cap a la Fundació.  Hem passat per davant d’ella i hem continuat pel camí, ara sense asfaltar durant quasi uns tres quilòmetres, fins que hem trobat una caseta de caçadors. Noltros hem deixat el cotxe aquí, encara que un poquet més amunt hi ha una esplanada condicionada al pinar per poder deixar el cotxes.  Des de aquesta caseta de caçadors, surt un camí a la dreta que porta a la Cova  Tancada. Es una cova que està just al penya-segat que dona al mar, bastant gran per cert la cova per lo que hem vist per Internet, però la veritat que noltros ja no estem per aquestes “aventures”.
A les 9,30 del matí no més hi havia un cotxe al aparcament. El dia estava un poquet ennigulat. No feia gens de calor a aquesta hora.

En deu minuts hem arribat fins al refugi del Coll Baix, a on s’acaba el camí  i comença el sender de davallada cap a la platja.  En aquest indret, a devora el refugi que estava tancat, hem berenat en una de les taules que hi ha per menjar.  Per allà ha passat una parella de mallorquins a bona marxa que devien ser el propietaris del cotxe que estava aparcat més avall, i avant la nostra sorpresa de trobar gent de tornada tan prest, ens han dit que havien vingut a les 7,30 del matí…

Doncs després de berenar, hem començat a davallar per un estret sender que entre pins i càrritxs porta a la platja que es veu a baix de tot. Ja pensàvem en la pujada, però la veritat es que el rost està mol ben tret i no es fa gairebé feixuga la pujada. Això sí, per anar per allà has de portar un calçat adequat, per que el pobres turistes que hem trobat quan pujàvem que anaven en xoquíns, no hauran pogut arribar a la platja, per que quan arribes a baix has de caminar per d’amunt les roques un bon bocí i sense botes no es pot passar.

Hem tardat una mitja horeta en arribar fins a la platja des de el refugi. Mentre davalles, les vistes son molt maques. Ara ja havia sortit el Sol i una brisa de aire ens ha acompanyat en tot moment  mentre caminàvem  per aquell caminoi  fent –nos la davallada bastant agradable.

Quan arribes a baix has de caminar uns dos-cents metres  per d’amunt les roques si vols arribar a la platja. Hi havia cinc persones y una parella amb una tenda de campanya petita prenien el Sol nus (aquesta platja es nudista). No te sorra, es de pedretes polides molt petites que fan molt agradable el trepitjar d’amunt d’elles.

L’aigua estava  completament  transparent, calmada  i bastant fresqueta quan ens hem ficat. Tot d’una que te fiques ja te cobreix, es una platja diferent a les que normalment tenim a l’illa. El lloc, entre penya-segats molt alts, es ideal.

Un company ha trobat un parell de pedres de “Santa Llucía”  mentre estaven asseguts a la vorera en aquell comodíssim pedreja’l  que, endemés, te la avantatge  que no te empastifa com la sorra. Te espolses les pedretes que portes aferrades quan te aixeques i quedes ben net.

Amb quasi dues hores que hem estat allà baix, han vingut  quatre catamarans plens de turistes. Uns han passat de llarg però dos han tirat l’àncora i han permès que el turistes fotessin un capfico des de la barca.  Han estat uns quinze minutets i han tornat a partir. So passa bé aquesta gent.

Ens ha cridat l’atenció una colla de tres homes que han arribat en una llanxa amb bosses de fens. Han recorregut tota la platja cercant  plàstics, botelles, restes de brutor , en una paraula fens, i s’ho han portat. Per això estava la platja netíssima cosa que, de veritat, dóna gust estar allí.

Eren les dotze i hem aixecat els tapins  per que volíem anar a dinar de menú a Alcúdia i després a veure el futbol (me cagon dena quin partit). Mentre pujaven, davallaven estrangers amb ninets sense calçat adequat,  que no sabem a on hauran nedat,  per que es impossible que poguessin arribar a la platja sense unes bones sabates per caminar per les roques.

En un no rés, ens hem trobat de nou al refugi i ara sí que el calor començava a notar-se de bon de veres. Per això, noltros partim.

I una platja verge que no coneixíem i ja coneixem.  El que vulgui anar-hi a passar el dia recordi: Uns 35 minuts de caminar per un sender de pins i càrritxs per davallar i altres per tornar a pujar i uns 200 metres de caminar per d’amunt roques, pujant i davallant per amunt d’elles,  lo que fa necessari portar unes bones sabates.  Altra cosa important es que a la platja no ni ha cap ombra.

Salut per a tots!.