SA FORADADA.

(Texte amb el "retoc" del nostre company "Embat").

Avui, 17 de Maig, hem volgut anar a Sa Foradada. Ens trobam al lloc i hora habituals i, com a jubilats congelats, afectats i indignats, intentam pal·liar la crisi i optimitzam la ocupació dels cotxes. Hem deixat el cotxes al aparcament de Son Marroig, emblemàtica possessió de la costa nord mallorquina, una de les antigues propietats de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria catalogada com a Bé d'Interès Cultural encara que, al nostre criteri, s’hi fan més esdeveniments amb finalitats comercials, dinars i reunions d’empresa, sopars de gala, noces, etc. que culturals, el Festival Internacional de Deià, dedicat a la música de cambra s’hi fa una vegada cada any, naturalment també s’ha de pagar per visitar la casa i el museu dedicats a la figura de l’Arxiduc on s’hi exposen dibuixos, llibres i efectes personals seus, davant la clastra d’entrada hem vist un rètol que posava: “Visita a la Casa y Museo 4 euros. Para bajar a Sa Foradada pedir permiso”.

Hem pensat que, com a ciutadans responsables i respectuosos que som n’haviem de fer cas, hem entrat al casal trucant i demanant si es pot passar, ens ha atès un home que, després d’escoltar la nostra petició ens ha argumentat que el camí a sa Foradada és privat i que no s’hi pot passar, per anar-hi s’han de pagar els 4 euros (cada un) per la visita a la casa i museu preu que inclou la opcional passejada fins a l’embarcador ¿?. Com això no era exactament el que posava el rètol, li hem argumentat que noltros només volíem baixar, sense veure la casa i que havíem vingut a demanar el permís adient. Fort i no et moguis, aquell homenet insistia que amb els 4 Euros per barba entrava tot. No ens ha semblat correcta aquella actitud i li hem expressat la nostra protesta. Ell insistia en què és propietat privada, que no tenen cap tipus de subvenció i moltes despeses de manteniment i que per això han de fer pagar a la gent… Quan ja ens n’anàvem per decidir el què fèiem, ens ha dit que, com que tenia certes facultats, que d’acord, que ens deixava passar cap a sa Foradada, en vista de la nostra actitut i bona voluntat…Ai Deumeuet, a on arribarem a parar!. 

“Son Marroix, o Son Mas Roix de sa Foradada, que es como se llamó antiguamente, es la casa que está mejor situada de Mallorca. Aquí se tiene la Foradada a los pies (…) Lo más hermoso de Son Marroix es su mirador, en el que se levanta un elegante templete jónico de mármol blanco de Carrara. Desde aquí se denomina todo el maravilloso arco de las tierras de Miramar: la Hospedería, Miramar, Son Gallard, con el valle del Estret, hasta Son Rullán situado en lo alto y la cercana colina de Castellás y el imponderable mar azul.

.

En la parte baja de la casa, junto a la Sala de Ultramar, están los jardines en terrazas y más lejos los grupos de cactus. Bajaremos ahora desde el mirador hacia el mar, entre peñas, y llegaremos al Mirador de Sa Foradada, una plataforma natural rodeada de buenos bancos, al borde mismo de los acantilados, en cuyo centro hay una mesa de piedra. El pie de esta mesa es un tronco de olivo. Más hermosa que el Mirador es la Foradada. Principalmente a las horas del, crepúsculo, cuando el gorrión deja oír desde las crestas de los peñascos y resuena el gorjeo de gaviotas y cormoranes, y el águila pescadora para revoloteando por los alrededores, es entonces cuando más a gusto aquí se está. El ojo se deleita en la cegadora blancura de las velas de los barcos o con los vapores que pasan a lo lejos. Se maravilla uno de que los ojos puedan gozar de una sola vez  de tanta belleza de formas y de colores, pues el mar es de un azul ultramarino y la Foradada tiene tonalidades purpúreas y proyecta su negra sombra sobre las aguas.

No menos hermoso es el panorama en días tormentosos cuando una tras otra las olas van rompiendo en los acantilados y se precipitan en cascadas de espuma. Oscura y profundamente gime el “bufador” en el hueco rocoso de la Foradada cuando le embisten las olas cual si de cañonazos se tratara, y muy cerca de nosotros, en las alturas, escuchamos el poderoso aleteo de los buitres en la montaña”. 

Així defineix l’arxiduc Lluís Salvador la seva casa de Son Marroig i a Sa Foradada. Ningú millor que ell pot descriure la bellesa d’aquell lloc. Un se queda bocabadat gaudint de les vistes úniques en el mon que els miradors ens ofereixen.

Noltros hem arribat a l’embarcador de Sa Foradada  en una hora aproximadament, tot passejant i gaudint tant de les vistes com del dia esplèndid que ens ha fet, seguint el camí que vorera el mar davalla i davalla fins arribar al mollet de la roca. L’aigua estava calmada i netíssima, el que ens ha fet pensar si fotíem un capfico o pujàvem al cim de la roca. Tres de noltros (els més valents) hem volgut pujar, els altres s’han quedat a l’ombra de una espècie de coveta que hi ha devora el mollet.

La pujada fins al cim de Sa Foradada es difícil i perillós, però hem volgut intentar-ho. El més difícil és l’accés del principi perquè després s’han de seguir unes fites que et van indicant per on has de caminar. Als dos costats tens unes parets quasi verticals amb el mar allà baix, que els que tenen un poc de vertigen ho passen ben puta, sobre tot, quan estàs a quasi deu metres del monòlit que senyala el cim, a on la roca s’estreny de tal manera que has de creuar un pas de gairebé un parell de metres amb el precipicis als dos costats. Hem arribat.

I des d’aquell lloc incomparable hem aprofitat per fer fotografies i filmar l’extraordinària panoràmica que des de allà dalt s’albira. La davallada seguint les fites no ens ha portat cap problema, encara que la paret quasi vertical que hem hagut de pujar al principi, ara se ha fet un poquet més difícil per davallar-la. Però ho hem fet tots tres sense cap novetat.

Els nostres companys estaven a la coveta a on els hem deixat esperant-nos, han passat l’estona xerrant i intentant trobar la solució a la crisi, no han nedat ja que han trobat que l’aigua estava gelada, esperaran al 40 de maig. Després de gaudir una estoneta d’aquell lloc, hem partit cap amunt pel camí que abans hem davallat.

La pujada es fotuda, encara que amb els bastons que portam se fa molt més fàcil pujar les costes. Hem arribat a la taula de pedra que senyala l’arxiduc en el llibre “Die Balearen” i allà mateix ens hem posat a dinar de pa amb butxaca que porta cadascú.

Però dues simpàtiques amiguetes han vingut a fer-nos companyia, una somera i la seva pollina, tot d’una que ens hem assegut i hem obert les carmanyoles han vingut escapades i s’han ficat en mig del grup, ja no les hem pogut engegar, han dinat amb noltros, sobretot la somera que cada vegada participava més intensament menjant-se totes les pells de la fruita que dúiem, la pollineta es mantenia, respectuosa, a una distancia més prudent.

No hem pogut acabar tranquils ni fer una becadeta, fins i tot semblava talment que la somereta tingués una fixació especial per a un del grup, només un, se’l mirava fit-a-fit amb ulls tendres, sentint el seu alè a la cara, aquest moment intim i bucòlic s’ha vist sobtadament pertorbat per mor d’un esburbat poc amant dels animals que ha espantat la burra a cops de gorra, llàstima, sempre hi ha gent amb poca sensibilitat, sobretot els de cap a ponent.

S’han aturat a veure les someretes la mar d’estrangers que pujaven i baixaven de sa Foradada, tots venga fer fotos i comentaris, fins i tot alguns s’han assegut als bancs de pedra per a contemplar l’escena i han foragitat alguns dels nostres.

I acabat el capítol del dinar, avui en bona companyia, partim fins a son Marroig on tenim els cotxes, un company ja se n’ha hagut d’anar cap a Ciutat per obligacions familiars però els altres partim cap a Valldemossa a “Can Molinas” a prendre un gelat d’ametla amb la clàssica coca de patata.
                  (Sempre es agradable sentir als Valldemossa, no?)

Al jardinet interior uns altres animalets ens esperaven per també berenar amb noltros: els gorrionets. Voletegen per d’amunt els caps i venen fins als peus a agafar les miquetes de coca que els hi puguis donar. També han berenat amb noltros.

I això ha estat tot. Per un dia ens hem oblidat de la Prima de risc, la bossa, les retallades i hem pogut gaudir de la natura en un marc incomparable: Sa Foradada.

7,491 quilòmetres i tres horetes de caminada efectiva.

Fins la propera si som vius!.

        (Les fotos, com sempre, son de'n "Trigo", Miquel Barceló y meves)

(Des de el cim de la roca)

                                              (veieu el cap d'un cavall en aquesta olivera?)

                                           (L'aigua a la muntanya li ha donat formes extranyes)

                                                    (Sa Foradada des de Son Marroig) 

                                                             (Cada vegada més aprop)

                                                              (El lloc impresiona)

                                                                       (L'arribada)

                                                (Fotografía de'n Miquel Barceló)

                                                (Ens penedim de no haver pegat un capfico)

                                                                  (La mar en calma)

(Des del monòlit l'altura és molt considerable)

(Placa que hi ha damunt el monòlit)

(Les vistes des de el cim, impresionen)

(La nostra amigueta que va voler dinar amb noltros)

(Una panoràmica del nostre company "Trigo")