Dijous, 3 de maig. Com que ja ve el bon temps hem decidit fer la darrera excursió “d’hivern” d’aquesta temporada abans de fer “les cales i platges verges, és un dir, de l’illa”. El Puig de Santa Magdalena des de Búger ha estat la que hem triat avui, perquè un dels companys ens ha dit que es dinava molt bé al restaurant del Puig i ja que ha tingut la iniciativa li hem demanat que encarregui el “menú” per telèfon, dit i fet.
Hem quedat tots a la intermodal per agafar el tren fins Inca i després la llançadora fins a Búger. Avui no hi ha hagut cotxe granera, sembla ser que el company al·lèrgic als transports públics va guarint les seves dèries.
Puntuals com sempre hem partit cap Inca. Dins el tren, (a Mallorca al segle XXI ha arribat el tren elèctric, tot un esdeveniment inaugurat dues vegades pels polítics de dos governs consecutius, i encara no arriba a tot arreu, cal fer transbordaments a les velles andròmines de gasoil per anar segons on, pot ser que vulguin fer una tercera inauguració però tal i com van les coses, com que és un transport públic, el més probable serà que el tanquin), còmode i agradable, ha sortit el tema del tancament dels hospitals General i Joan March, per part del “desgovern” de les nostres illes, quant precisament havien estat reformats no fa gaire bé un any. I que no es guapo això!. Un dels nostres companys que va fer feina molts d’anys al Hospital General, se'n feia creus d’aquest desgavell que vol fer la tereseta den Rajoy com és el nostre President. Es incomprensible que es tanquin hospitals quan en cap lloc del mon se produeix un cas semblant. Tancar hospitals? . Mal haguessin de patir aquesta animalada els familiars d'aquests que diuen ser el nostres representants!. Quina barbaritat!. I encara ens varem emprenyar més quan va sortir el tema de la filla del arquitecte Reynés, parella del Conseller de Cultura, que ha tingut la poca vergonya de col·locar-la a dit i amb un sou d’exorbitant a la seva Conselleria. Ara que aquesta banda de polítics ens estan fotent cada dia a tots a base de bé, encara hem de aguantar el que aquest personatge té el nassos de fer, sense cap complex, quins nassos!. Aquest home no estima la nostra terra, no estima la nostra cultura, no estima als mallorquins. Per ell, som simplement imbècils que hem de passar per on ell digui mentre ell, i els seus, s’omplen les butxaques. Ho veurem!.
Amb aquesta discussió hem arribat a Inca amb els ànims caldejats i hem agafat sa camiona del TIB que ens portaria fins a Búger.
.........
Ja un poquet més tranquils per culpa d'aquests malt parits que ens fan pagar a qui no tenim culpa de res tot aquest desgavell que han creat ells, els polítics, siguin del partit que siguin, encara tenen la santa barra d’aprofitar-se del mal que fan a tots el mallorquins fotent-se'n de noltros, hem començat a caminar per davant de l’ajuntament i de la Creu de fusta que hi ha a la plaça del poble, cap el camí dels pous. Caminar relaxa! i parlar de les barbaritats dels nostres polítics fa oblidar a algú les hipersensibilitats d'un viatge que mai havia fet, tren més bus durant una hora, uuuróóóóóó!.
Aquesta és una excursió fàcil, llargueta (15,700 quilòmetres), molt maca per que els camins transcorren entre camps de cultius molt ben cuidats i amb vistes en tot moment cap a la Serra de Tramuntana que ens queda a la dreta, amb el Puig Major i Massanella que sobresurten dels diversos cims. Té però un inconvenient, i es que el 70% de la mateixa transcorre per asfalt. Noltros hem topat un dia esplèndid amb molt de sol, però l'airet fresquet ens ha permès fer les quatre hores de caminada de forma lleugera.
Ens hem aturat a berenar al costat del torrent de Son Vivot o de Massanella (que serveix de separació dels termes de Búger e Inca) a l’ombra de unes frondoses alzines asseguts d’amunt la fullaca, còmoda fullaca. Vint minutets que ens han servit per alenar i oblidar-nos dels problemes que ens fan patir aquests purs del govern. Després hem continuat la nostra cursa pel camí vell d’Inca cap al puig de Sa Creu, creuam l'antic camí d’Artà a Lluc i en un moment hem començat a pujar per la carretera que comunica Inca amb el Puig de Santa Magdalena, començam a guanyar altura i tot d’una ja albiram Inca i tot el pla.
Ara sols ens queda pujar les llargues escales que hi ha per arribar al oratori (287) metres. Hem arribat un poc cansats a la explanada a on hi ha el restaurant i l’església, des d'aquí dalt es veu tot el pla, des de s’Albufera, Sa Pobla, Muro el Cap des Pinar, Ferrutx i els colls d’Artà, el Puig de Bonany, Sant Salvador, Randa, el mar...Unes vistes que impressionen, durant uns minuts quedam embadalits escoltant aquest silenci només trencat pel vent entre les fulles dels arbres, es veu tot Mallorca als nostres peus, una meravella. 
Hem aprofitat per fer fotografies d'aquestes vistes i filmar aquests moments, mentre, l'encarregat de la intendència ha anat a triar una bona taula al restaurant.
Després de descansar una estoneta a l’ombra hem anat ben decidits a visitar l’oratori, la casa dels donats i la casa d’exercicis que es troben adossades a l'oratori. Tenim curiositat per veure el Santuari que es va construir poc després de la conquista de Jaume I. Hi ha un document notarial de 1240 que es refereix a la capella de Santa Magdalena. Hem llegit que el 1491 es va fundar un monestir de monges Franciscanes fins que es varen traslladar a Palma. Després s'hi instal·laren les Jerònimes fins que també es varen traslladar anys més tard a Inca. En aquest lloc hi va haver-hi una escola de gramàtica. A finals del segle XIV es varen fer importans reformes i la nova església va ser inaugurada per el Bisbe Campins. Entre 1931 i 1985 l’oratori va ser custodiat pels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Des de aquest any hi ha hagut donats que s’encarreguen de mantenir les instal·lacions i l’església, encara que el que hi ha ara, no va de rés, per que hem trobat l’església tancada i quan hem volgut entrar per veure les antigues instal·lacions, ens ha sortit com un ca bufó cridant: “¡Eeeeeh, que está serrado, está serrado!”. Quan li hem dit que havíem pujat per veure l’oratori i tot allò, ens ha contestat que només s’obri per bodes i banquets…Idò!.
Ens hem quedat amb les ganes de veure l’oratori, tant de bo que per Internet hem pogut trobar imatges de l’interior. Uns altres que se'n foten de la nostra cultura i dels mallorquins en general. Si voleu pujar al Puig i veure l’oratori, haureu de dir-li al sud-americà que hi ha de guardià que vos voleu casar i fer el tiberi allí mateix. Així pot ser que tingueu sort i us obri l’església. Mecagondena!.
Quan hem partit amb la panxa plena, uns encara han volgut anar fins a la creu de Minyó, altres s’han estimat més tombar-se a l’ombra de les alzines i fer una becadeta.
Quan hi arribam estaven ja tots mig empardalats tombats damunt l'herba a l’ombra de les alzines. Els hem deixondit i hem començat la davallada cap a Inca per agafar el tren, elèctric, que ens portarà fins a Palma. Dos dels nostres companys que s’havien quedat descansant allà mateix, han començat a davallar primer perquè han d'anar a un funeral a Sóller, suposem que, a banda de donar el condol a la família del finat, a.C.s., frisen d'anar a resar ja que no ho han pogut fer a l’oratori del puig.
Una excursió maca, fàcil, encara que un poc llargueta. Però hem passat gust i ens ha agradat a tots.
I fins a la propera, haurem d'anar vius, no fos cosa que els malparits de torn també ens privin d'anar d'excursió, tenen prou nassos per gravar amb alguna taxa aquesta activitat, pot ser ens obliguin a pagar una guia (tenen “amigues” disponibles, en castellà por supuesto) o suprimir el transport públic ara que han apujat la benzina, quina llàstima per l'al·lèrgic ara que ja s'hi ha acostumat.
(Fotos: Miquel Barceló i Lumer)
Santa Magdalena des de El Puig de la Minyó
No hay comentarios:
Publicar un comentario