ES CAPDELLÀ- ESTELLENCS.

Per fi, després d’un episodi de temporal de fred, vent i pluja que ens impediren sortir la setmana passada hem pogut fer la desitjada excursió pel tram de la serra calvianenca.

Així que, llevat d’algunes absències justificades ens hem trobat set companys a la estació intermodal de Palma per anar en bus fins a Es Capdellà.

El dia, meteorològicament parlant, és ideal per aquesta travessa, el cel blau i net de núvols, un sol radiant però no massa calor i una lleugera brisa.

Els dos primers quilòmetres son per carretera asfaltada fins al desviament de la finca pública de Galatzó, pràcticament planer i sense més dificultats, l’imponent puig de Galatzó destaca en mig del paisatge.  

Passam per sementers que esperen la llavor, ametllers que ja comencen a verdejar i guardes d’ovelles i algunes cabres que, alienes als marxaires, pasturen plàcidament.

Entram a la finca per un gran arc amb barrera tancada per pas de vehicles i un petit portell obert per passar els vianants.

Una vegada creuat el sec llit del torrent de Galatzó per un ample gual empedrat trobam la caseta del Graner del Delme, una petita construcció restaurada el 2010 pel taller d’ocupació Galatzó IV. El Delme era l’impost que els pagesos arrendataris havien de donar al senyor, al rei o l’església, en el cas concret del Delme de gra, era una desena part de les quarteres recollides a l’era i, prèviament controlada pel recaptador, es dipositava al interior de la caseta fins que es lliurava al propietari.

Seguim fins a les cases de Galatzó, un conjunt arquitectònic centre neuràlgic de la vasta possessió, organitzat al voltant d’una gran clastra empedrada amb un coll de cisterna al mig, es distribueixen els diversos habitatges i serveis, capella, tafona d’oli, estables i magatzems.

Mirant de front la façana observam dos grans portals, el central de mig punt és el portal forà que porta a la clastra i el de la dreta, amb llinda horitzontal és de la capella on hi destaca l’escut del segon Comte de Santa Maria de Formiguera, el famós Comte Mal, datat el 1688. En mig de la façana, entre els dos portals hi ha un bell rellotge de sol.

Aprofitam el moment i les taules amb bancs instal·lades vora la casa per berenar i agafar forces pel la llarga caminada que ens espera.

El camí està ben senyalitzat per rètols i pals de la variant B del GR 221, començam la pujada suaument pel comellar de Ses Sínies on anam trobant restes de les antigues activitats productives del bosc, forns de calç, sitges de carbó, barraques, etc.

Seguim la pujada fins al Pou de Ses Sínies i passam a prop de les restes de la naveta del mateix nom i continuam amunt, ara per un sender estret i pedregós, cap al coll dels Pinotells.

Ens ha fet suar aquesta pujada, el company degà del grup ja ens havia advertit que no pujaria, que tornaria enrere quan en tingués prou, però entre tots l’hem convençut que segueixi, que anar sol és molt avorrit i més val en companyia, ens ha costat però ho hem aconseguit.

A dalt del coll trobam a ponent el camí cap a la Mola de s’Esclop, nosaltres travessam la paret seca que fa partió amb el terme d’Estellencs i anam baixant cap a la Coma d’en Vidal.

Ens hem d’abrigar, després de la suada per la pujada amb el sol al clotell, ara baixam pel camí de carro ombrívol del bosc tot cercant un lloc a recer per dinar.

Ens aturam a un redol assolellat en mig d’unes carritxeres i entre bromes i veres tot comentant la bellesa del camí que hem fet, dinam, és un poc tard i passam un poc de pena per si no podem agafar el primer bus, però no passa res, n’hi ha d’altres, ja ho veurem.

Continuam la marxa passant per la casa de sa Coma d’en Vidal, té un petit porxo i un forn de llenya exterior, seguim baixant una forta pendent per un ample camí de terra, ja es veu la mar i a mesura que anam baixant, entre els pins, tenim bones panoràmiques de la costa.

Com sempre trobam un excursionista alemany, aquest va tot sol, ens hem saludat i ens conta que ve de Es Capdellà i ha pujat al Galatzó.

Va sense motxilla ni pals i du una bona esgarrinxada a la cama, mentre ens depassa comentam el risc d’anar sol per la muntanya, en fi...ja és prou gran per a saber-ho, però després passa el que passa.

Hem arribat a la cruïlla que porta a la Boal de ses Serveres (Boal, segons el DCVB, vol dir: lloc propi de bous, lloc on donaven la palla als bous quan encara no hi havia estables) nosaltres, passat el dipòsit d’aigua dels bombers forestals, seguim fins que trobam la carretera Ma-10.

En aquest punt hem tengut el primer dubte, la direcció lògica cap a Estellencs és a la dreta però el rètol del GR ens mena a l’esquerra!!!  hem de fer cas a la lògica o al senyal???  Mirant el mapa ens sembla que el GR ens fa fer una voltera, però...

La solució de l’enigma ha estat fàcil, veiem a l’alemany partir tot decidit cap a la dreta per la carretera i ens hem refiat de la lògica germànica, tots cap allà.

 

Realment el traçat del GR fa una bona voltera precisament per no anar per la carretera, però més endavant van pràcticament paral·leles les dues rutes, fins i tot hem baixat al camí per allò de dir que no el seguim, però gairebé al final tornam a sortir a la carretera, el nostre company degà, que té una lògica molt pràctica, tot el temps ha anat per l’asfalt i ens hem trobat al mateix punt, idò!

Ja som a Estellencs, tenim temps suficient per anar al cafè i comentar la llarga ruta d’avui, segons els nostres aparells 14,50 quilòmetres, després pujam al mini-bus cap a Esporles i allà, transbord fins a Palma.

Una bona ruta amb bon temps i bona companyia, quina llàstima pels que no han pogut venir, serà un altre dia.

Fins a la propera.

 

Crónica: "EMBAT"

Fotografies: "Trigo" i Pep Planas

Video: "Trigo"