Dijous, festa de la Constitució, hem partit 5 ratapinyades cap a Fornalutx, per fer la ruta de sa Comuna de Fornalutx. Un de noltros fort i no et moguis ha volgut anar avui per aquí i, prèvia consulta telefònica ho hem acceptat, un altre company havia proposat anar cap l’est de l’illa i fugir del niguls, però els caps son el caps, que hem de fer... encara que si arribam a saber el que ens esperava...
Teníem por de que per allà dalt fes vent i inclús que ens fotés qualque arruixada, però quatre d’aquests cinc expedicionaris d’avui son els que estan més forts del grup (amb l’excepció d’en “Rambo” que avui no ha vingut per que no tenia permís) i el que ells diuen, es fa, i el que va darrera ja es fotrà, val a dir que tots menys un s'havien mirat la previsió meteorològica.
Ala idò, una vegada deixat el cotxe (hem anat els 5 amb el cotxe habitual malgrat sempre es queixin els que van darrera de que no hi caben i sempre sol haver-hi discussions per qualque palpada fora de lloc) ben aparcat a la Plaça d’Espanya de Fornalutx, hem començat a caminar pel pintoresc poble, passam pels carrers de l'Església, des Vent i Tramuntana per acabar sortint pel camí de “s’Alzina Fumadora”, sempre pujant.
De on ve aquest nom?. Doncs que l’alzina es considera a Mallorca des de la antiguitat l’arbre protector, el que més generosa cobertura ofereix amb el seu fullatge sempre verd. El que millors redols de fresca conserva durant l’estiu. Això ho sabien els treballadors d’un temps, que s’aturaven baix les alzines a descansar i fer la fumada, costum conservada en el topònim “s’alzina fumadora” que trobam a Fornalutx.
I es que molts de cigars degueren fumar els pobres treballadors que varen fer aquesta escala, tota de pedra ben col·locada que, després de travessar la carretera de Fornalutx, arriba fins la carretera del Puig Major, una escala, llarga, llarga, llargaaa, fins el punt que deixes sa freixura pujant-la, però meravellosa, els marges esglaonats de les oliveres, el frondós bosc d'alzines farcit d'arboceres, mates i murteres,aquestes amb els “murtons” ben madurs.
Per cert, que el murtó, de color blau-negrós i poc carnós,tots sabem que es comestible (de fet hem menjat) i que s’utilitza com a condiment tot i que també es poden obtenir elements per protegir la pell, encara que son les fulles de la murta les que tenen més propietats farmacològiques. També els pinars que van guanyant espai, amb unes vistes mentre vas guanyant altura cap a sa Comuna i el pla de sa Bassa espectaculars. Vaja quina cosa més maca!.
Ens hem aturat a berenar a un lloc que hem trobat adequat. La suor “banyada” com ha qualificat un del grup a aquest tipus de suor freda que te deixa xop, ens xopava a tots i encara estàvem a la meitat d’aquesta escaleta!.
Però després de reposar forces i beure aigua, hem arribat a la carretera del Puig Major. Sempre arribam!. Les motos circulaven per la carretera fent un renouer que feia por, a tota velocitat (o feien carreres o s’avien dit “el darrer paga”), no ens deixaven passar a l’altre costat. I es que quan surts de la escala de “l’alzina fumadora” a la carretera, has de caminar cap amunt uns 30 metres per agafar el camí que puja cap “El pla de Sa Bassa” a l’altre costat a on hi ha un rètol i un botador (el que va fer aquest rètol no devia anar molt clar per que lo que se diu “pla” n'hi ha ben poc, tot es pujada, pujada i pujada) i a més senyala 25 minuts!, ni amb el tractoret eruga que hem trobat pels carrers de pedra de Fornalutx es puja en 25 minuts. Posem uns 40 minuts bons fins arribar a un terreny on hi ha com una explanadeta per que puguis alenar.
Després de passar per un dipòsit d’aigua contra incendis continua la pujada, ara per un camí forestal que fa bon anar, però pujant, pujant, pujant, fins que passes per una caseta de pedra.
En aquest punt has de girar cap a l’esquerra i continuar la pujada (que te pensaves) fins que s’acaba el camí. Un sender se’n va cap a la dreta i altre cap a l’esquerra.
Noltros que tenim un sentit de la orientació fora de lo comú, hem pensat que cap dels dos camins devien ser el bons, per que en direcció a Sóller, a la nostra esquerra, hi havia una paret seca que ens impedia el pas i cap a la dreta no podia ser de cap de les maneres per que te allunaves del cim.
Evidentment, havia de ser un camí que continues endavant, i mira per on que hem vist una fita que marcava un caminoi amb un tirant que feia por, però que era sense cap dubte el camí bo per arribar al cim.
Aquest camí per a caminaires està perfectament senyalitzat amb punts vermells i grocs, pel que no té cap pèrdua. Es una pujada també llarga i forta i en aquest punt penses que com que ja dus més de dues hores pujant i pujant, a veure si valdrà la pena arribar al cim, però continues, ara ja no queda més remei...
Després de una bona estona trescant, albirem una torre de vigilància del Ibanat contra incendis que ens indica que hem arribat. Efectivament així es!, sempre arribem.
Hem coronat el Puig de sa Bassa de 819 m. La Torre, on no hi ha ningú i que suposem que amb les retallades que fan o volen fer els nostres polítics amb el personal i medis del Ibanat quedarà oxidada i abandonada dalt d’aquesta muntanya, domina tot aquest indret.
De fet acabam de llegir en la premsa local l’acomiadament de 29 professionals del Institut Balear de la Natura, la qual cosa obeeix segons diuen els responsables, a l’estratègia del Govern per “carregar-se tot el que els molesta” com els tècnics de la Serra de Tramuntana “que perjudiquen els interessos especuladors dels terratinents”. Estem ben arreglats idò!.
Però tornem a l’excursió. De veritat que ha valgut la pena pujar fins aquí. Les vistes, encara que el dia no acompanyava, son espectaculars: el Penyal des Migdia, el Puig Major, l’Ofre, els Cornadors cap al sud, i al nord el bosc i Puig de Bàlitx, sa Torre Picada, el port de Sóller i Muleta, la Vall de Moncaire, ...una passada.
Com que no teníem presa per agafar el bus, hem cercat un lloc un poquet abrigadet al mateix cim per dinar gaudint d’aquelles vistes.
Feia frescoreta i hem tret de dins les motxilles la roba contra el fred que cada un porta: gorres de llana del Perú, passamuntanyes d’atracadors de bancs, guants “queshua” de no sabem de quin material estan fets, etc. etc. Una bona estoneta menjant els nostres entrepans, descansant i... Ala! A davallar!.
Si la pujada ha estat forta, no direm rés de la davallada. Val més no dir rés. No més direm que hem arribat al bar de Fornalutx a prendre el cafetet pareixent que veníem del “Anapurna”.
El cafetets i els gins tònics habituals ens han carregat d’energia. No sabem per que, però avui el debat de la jornada no ha estat sobre política, ni la llengua, ni la mare que va parir als nostres polítics, si no d’un tema transcendent que ens ha fet pensar a tots encara que no ens hem posat d’acord.
Bé. Hem passat un altre dia gaudint de la nostra terra que era del que es tractava i ens hem ficat altra vegada al cotxe amb els comentaris habituals de “corre’t més cap allà” “vatuadell no te seguis damunt” “m’estàs clavant la sivella per la cuixa”...però arribarem a Palma gràcies a Déu.
Com anècdota, en la baixada pel camí de “l’alzina fumadora” hem dit que havíem de mirar de trobar-la, cosa que no semblava difícil ja que tots son pins, garrovers, matolls... i l'hem trobat! (o almenys era l’alzina més grossa del camí). Estava just on al matí ens hem aturat a berenar i no ens havíem adonat!. Idò!.
Fins la propera!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario