Dijous, 26 d’abril. Set del nostre grup hem partit amb el “TIB” cap al Port de Pollença i dos ho han fet amb cotxe (un tenia presa i l'altre no te remei). Ens hem trobat tots a la parada del bus i plegats hem començat a caminar per la platja del Port cap l’ urbanització Bóquer.
Mentre caminàvem vora la platja hem vist com uns artistes (per que ho son), havien fet unes escultures molt ben fetes a l'arena. Per mirar-les no te cobren res, però si vols fer alguna fotografia te passen la bacina. Noltros n'hem pogut fer una clandestina.
Al cap de una mitja horeta hem arribat a les cases de Son Bóquer. Bóquer prové de “Bocchor”, important poblat talaiòtic situat al “Pedret”,a uns 200 metres al Oest de la possessió, que va ser adquirida a finals del segle XIX per Joan Capllonch, el qual, a la seva mort ho va traspassar al seu germà, el concertista i compositor Miquel Capllonch Rotger (1861-1935).
Allà, devora la casa, com que feia una bona ombra i era l’hora de berenar, hem aprofitat per menjar l'entrepà mirant las vistes que des de allí s’albiren del port de Pollença. Després hem començat a caminar través d’unes enormes roques del Penyal Roig que tenim a la dreta, fins que hem vist a l’esquerra un caminoi de accés a un poblat format per moltes cabanyes ciclòpies que poden datar de 1800 a 1350 a C. I que està associat a diverses coves de enterrament que es varen descobrir a la muntanya pròxima.
A la dreta del nostre camí surt un altre sender que puja fins a la Serra d’Albercutx. Noltros continuam per la vall que forma aquesta Serra i la del Cavall Bernat, a on arriba un punt que els pins deixen pas a una vegetació baixa, sense cap ombra, que en un dia de sol i si no vas protegit, ho pots passar bastant malament, ja que quasi un quilòmetre ho fas entre mates de romaní, càrritx i garballons. La Vall de Bóquer, amb el torrent que hi ha a la nostra esquerra, es va obrint cap a la mar. A dalt del Cavall Bernat, es pot apreciar “S’ull de Bou” a l’aresta de la muntanya del “Morro del Forat” de 320 metres, un enorme forat a la roca.
A partir del Coll del Moro, el camí es converteix en sendera que ens portarà a la Cala.
La platja verge de Cala Bóquer es d'uns 80 metres d’ample i es troba en una entrada del mar de 928 metres, a on els pescadors poden fondejar les barques en cas de mals temps. A més de la pedregosa platja principal, la extensa vorera de la Cala Bóquer té altres racons privilegiats com “Els Cingles”, la “Cova del Vell Marí” i a la dreta d'aquesta s’illot de “Es Colomer”, símbol de la costa salvatge de la Serra de Tramuntana que només a 50 metres de la costa, la vigila majestuós.
Hem trobat molts de fotògrafs amb càmeres i objectius impressionants, i es que a la primavera, la Vall de Bóquer constitueix un paradís pels ornitòlegs per la quantitat d’aus migratòries que es troben en aquesta zona, encara que noltros sols hem trobat moltes d’abelles i un falcó que ens vigilava des de les altures.
Després de descansar un poquet fent algunes fotografies, hem tornat cap enrere per anar a Cala San Vicenç. A la sortida de les cases de Bóquer, hem trobat una doneta ja molt major, que ha resultat ser la madona de la possessió. Un del nostres companys ha parlat una bona estoneta amb ella i entre una cosa i altra li ha contat que havia conegut dos dels fills de la casa, malauradament ja morts, cosa que ha provocat una emotiva conversa, la resta de companys han hagut d'esperar un poc.
Després el grup dels 7 magnífics han començat l’ascensió a la Cala Sant Vicenç per un coll que hi ha a Cavall Bernat. Els altres dos companys, els del cotxes, els han anat a cercar per esperar-nos per Cala Carbó, a on havíem d'arribar en una horeta aproximadament. Un d'ells ha fet de bon samarità i, apiadant-se dels companys que caminaven sota el sol, els hi ha portat refrescs, cerveses i sucs de fruites gelats, per tal que, amb aquesta calorada no arribessin deshidratats, la rebuda va ser espectacular, mamballetes i abraçades per agrair el detall del bon amic. Allà, devora Cala Carbó, hi havia els cotxes “graneres” que ens donen la possibilitat d'estalviar-nos el bus per poder tornar a casa.
Hem vist les tres cales, Carbó, Barques i Sant Vicenç i hem dinat de pa amb butxaca a una espècie de pinaret que hi ha per allí amb taules de pedra per dinar a la fresca.
Després de fer el cafetets habitual, als que ens ha convidat el company que celebrava el seu aniversari, hem davallat tots, còmodament, amb el cotxes “granera”.
En total una bona excursió, fàcil, de 11,050 quilòmetres i quatre hores de caminada efectiva.
Com que això de portar al grup avituallament fresquet en ple esforç ens ha agradat, hem demanat que per la propera cursa vingués també un equip de massatgistes per amollar els músculs engalavernats . Petició que no ha estat acceptada, per manca de voluntàries.
Fins a la propera!. (Les fotos son de'n Miquel Barceló, Trigo i Lumer)
Vall de Bóquer
Les Cases de la possessió
Al fons el Port de Pollença
Cala Bóquer. Al fons Es Colomer.
L'aigua estava cristalina.
Un detall de'n "Trigo"
Cabres autòctones pasturan pel Vall.
Un boc a l'aresta des Cavall Benat.
Escultura a la platja del Port de Pollença.
Cala Bóquer.
La platjeta de Cala Bóquer.
Cala Sant Vicenç
Cala Barques
Id.
Id.
Cala Carbó.
Id.
Id.
No hay comentarios:
Publicar un comentario