UEP!: PUIG DES RAVELLS I COVES DEL PILAR.

viernes, 6 de abril de 2012

PUIG DES RAVELLS I COVES DEL PILAR.

Aquest Dijous Sant hem decidit, como cada any, fer una excursió curteta fins l’hora de dinar, ja que hi ha alguns companys que volen anar a la processó.

Hem mirat la pàgina de Socay d’en Toni Sureda i hem acordat anar a les coves del Pilar després de pujar al Puig des Ravells.

Avui uns del caps no ha pogut venir per que tenia que fer de guia en un altre excursió a un grup de metges que han vingut de Barcelona. Tampoc han pogut venir 3 més per tenir que fer tasques de Pasqua a ca seva . En total hem estat 6.

Hem aparcat els cotxes davant el Col·legi C.I.D.E. (perque un company viu aprop) i hem començat a caminar per Son Puig fins al cementiri de La Vileta, inici de la nostra excursió.

Aquesta es una excursió forteta per la pujada al Puig des Ravells, perque a més de tenir que anar-hi per un camí de pedres molt fotut, molt deteriorat, es molt empinat. La pujada al cim ha estat d’uns 45 minuts… i se fa molt pesadeta. Hem passat per lo que diuen "Ses Pedreres" (una antiga cantera abandonada) i hem trobat la senyal

delimitadora dels municipis de Palma, Calvià i Puigpunyent que està situat al Coll de Son Morill. Des de aquest punt ens faltava encara un troçet bastant fotut per arribar-hi al cim…però em arribat, esclatats, però sempre arribam. Avui el dia estava ennigulat lo que impedia veure les vistes que des de aquí d’alt s’albiren. Hem aprofitat per berenar en aquest punt per que a partir d’ara ja tot seria davallada.

Estant berenant han passat per allà d’alt dos joves d’aquests que corren per les muntanyes, un al·lot i després una al·lota (en el nostre temps això la joventut no ho feia) i ara hi ha una bona febre amb aquest deport extrem. Després han passat també dos ciclistes que treien se freixura per la boca, movent les cames molt aviat sense gairebé moure’ns-en, però han pujat i han continuat per allà donant-li als pedals amb una velocitat endiablada.

A uns 50 metres estava el Índex geodèsic que té una escaleta de ferros per pujar-hi. Ho hem fet dos de noltros per treure’ns la foto acreditativa i pareix mentida des de allà d’alt aferrats la vista que s’albira. Se veu tot Palma. Fantàstic. Haviem pujat els 380 metres que té el Puig des Revells.

Ara hem començat a davallar i ens hem equivocat de ruta, per que no hem trobat l’entrada de la part alta de la Cova del Pilar. Com anem sempre xerrant i xerrant… Hens hem trobat fins al golf de Son Quint. I ara que fem?. Un de noltros ens deia estranyat de continuar el camí cap a Son Rapinya (encara no s’avia adonat que volíem fer les coves en aquesta excursió!… coves?, quines coves?... Vatuadell!).

El company veïnat d’aquest indrets, ens ha dit el camí que havíem de agafar per arribar-hi. Ala idó hem començat a caminar per Son Quint amem si trobàvem les punyeteres coves!. Hem passat per unes cases senyorials cap un camí que estava tancat amb una barrera de ferro per evitar que passessin cotxes.

Per al costat se pot passar a peu. Després em sabut perquè han posat la barrera. Allò es un femer… munt de materials d’obres, matalassos, trossos de cotxes, vidres… quina llàstima.

Caminant uns vint minutets arribes a Ses Pedreres de Son Quint, una cantera abandonada que a un de noltros li ha recordat al "Vall del leprosos" de la pel·lícula "Ben-Hur". No sabíem si anàvem ben encaminats, per lo que tres companys han decidit pujar un camí molt empinat a veure si estaven allà les coves mentre els altres tres s’han quedat assegudets esperant-nos.

Ho hem trobat, ja està clar que ho hem trobat. Hem trobat l’entrada a les coves pel túnel de la mina. El túnel, tot fosc, amb una barrera de ferro entornada no invitava a entrar-hi. I a més no més un de noltros duia una pila!, els altres dos no han pensat a portar cap llumet (anam a unes coves sense dur piles) i que no es guapo això!.

Bé amb la pila que teníem hem entrat per aquell túnel. No es veia rés. Tot d’una hem arribat a una sala a von hi havia estalactites i un altre túnel continuava al front que se perdia en la foscor. Hem fet unes fotos amb flash així com hem pogut per tot a reu, per que no veiem casi rés, i com ens ha entrat el paparró hem sortit altra vegada cap afora. Be, al menys hem trobat la cova!, ha dit el més optimista (qui no se consola es per que no vol).

"La Cova des Pilar es una cueva con un

desarrollo clástico avanzado, con mucha

litogénesis en algunas zonas, con la génesis

original totalmente enmascarada.

Mide 450 m de largo y se divide en las

siguientes salas: "Sala de sa Rampa de

ses Columnes", "Caverna des Caos",

"Sala de Montoriol", "Sala de ses Rates

Pinyades", "Sala des Centpeus", "Sala

del Pilar" (Fig. 1), "Sala de ses Galeries

inferiors", y 400 m de viejas galerías

mineras de extracción de yesos. El acceso

a la cavidad es posible a través de tres

entradas: dos artificiales, que dan acceso

a la Sala de la Caverna des Caos y a la

Sala del Pilar, y una entrada natural que

da acceso a la galería SO de la Sala de sa

Rampa de ses Columnes, una sala de 40

por 12 m que sigue un eje general

ONO/ESE. El desarrollo quimiolitogénico

es notable, con gran variedad de espeleoformaciones

(MONTORIOL, 1963). El suelo está cubierto de

materiales cementados clásticos a lo largo de

los lados,pero está libre por la zona central." (Rafael J
Jordana).

Au, ja ho sabem.

Hem davallat a recollir als altres companys i com se feia tard, hem començat a caminar aviadet altra vegada per les ruïnes de la cantera fins que hem sortit per el camí que delimita el golf de Son Quint a l’esquerra i el de Son Vida a la dreta.

Em arribat al cotxes a les 13,30 i em començat l’excursió a les 9,30. Doncs em caminat 4 horetes (quasi la meitat de pujada). En total 9,950 quilòmetres i com l'excursió ha estat forteta, ja hem fet lloc per les panades, rubiols i crespells.

Fins la propera!... si aquest país encara no s’ha anat a la merda.

Hem trobat aquest vídeo per You tube de les coves, per que quan tornem volem passar per aquest forat…je,je.