Correm un any de gràcia del Segle de les LLums. Exactament, el de 1790...Aquest any, cap a la primavera, la Reial Societat dels Amics del País, empolistrada i científica, cursà als metges rurals el següent encàrrec: que redactessin una memòria médico-topogràfica dels seus respectius pobles i l'enviessin a la Reial Societat. Era aquesta una de les exigéncies que el Govern del difunt Carles III havia fitxat com a condició perquè pogués establir-se també a l'illa una Academia Mallorquina Médico-Pràctica.
S'obtingueren dotze respostes.Josep Sureda i Blanes, llegí a l’any 1961 a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia d’aquesta Ciutat, un discurs titulat "Estado sanitario de la payesía mallorquina a fines del siglo XVIII" i li cridà l’atenció, i potser especialmente, allò redactat del que va ser metge d’Andratx al segle esmentat, nomenat Miquel Pelegrí, que se descrivia a sí mateix, potser amb un caire d’amargor, com "d’edat quasi decrèpita" i sotmés a "opressivas ocupaciones", amés de trovar-se mancat de "literatura", per exemple de "libros botánicos". Així i tot, Pelegrí, confesava haver enviat amb anterioritat a "esta real i Docta Academia un remedio simple para curar la Ictericia".
En un passatge del escrit que el metge Pelegrí había escrit, se refereig al "régimen de las preñadas".Era aquest:
"…luego que la Mujer embarazada, se siente herida de los dolores del parto hace llamar a una de esas mujeres (comadres, que había tres en el pueblo), la que luego que llega y conoce (si es que lo conozca que son ignorantes en extremo) que los dolores son verdaderos, manda que tome chocolate, si es mujer que quiere de ello, o que se le haga caldo de gallina que es lo más frecuente, y cuanto está compuesto, o lo uno o lo otro, se lo ase tomar presizandola a que aga algunos esfuerzos, apoyada a uno de los pilares de la cama, o a otro apoyo (…) Luego que le sobrevienen aquellos dolores que indican del próximo parto, la mandan asentar en medio de dos taburetes, sillas o bancos, con el espacio suficiente para que la comadre pueda recibir la criatura, la que luego que ha salido a luz, y no comparecen las parias o secundinas, le dan un trago de Aguardiente, o vino, la comprimen el abdomen, le impiden por algún espacio la respiración, la hacen soplar en alguna redoma, o vaso, le ponen el dedo, o una pluma, o cabellos, a la garganta, o le dan porción de aceite común para excitarle vomito; y echo todas estas diligencias y no comparece, separan el funicolo umbilical, de lo recién nacido, con el método regular y toman a cuestas la recién parida y van dando con ella saltos y banboleos asta que arrojan, en cuyo caso las dejan y ellas mismas las mas veces se mudan de ropa y ponen en cama, la que por lo regular consiste en un pobre jergón".
I, finalment, li col·loquen:
"unos trapos mojados de vino tinto, hervido con romero a las partes".
Aixì, doncs, es naixia. Així vingueren al món el padrins dels meus padrins…Les mares dels quals es trobaven, inclús en aquesta segons pareix comuna operació de tots els normals, sotmeses al jou de les clases social. Vegem-ho:
Sí, el metge Pelegrí sabria, ja decrèpit i sense diners per a poder comprar els seus llibres estimats on es parlava d’Hipòcrates de Cos i dels vents del glubus terraquï, sabria que uns són els rics i altres són els pobres. Però això no ho consignà a la seva "Descripción Topografica de la Villa de Andrache Ilustrada con un Discurso Medico Fisico".
Realment, tanmateix no li havien demanat…
(Baltasar Porcel "A les Illes").
No hay comentarios:
Publicar un comentario