sábado, 31 de marzo de 2012

POBLAT PREHISTÒRIC SON FORNÉS- COVA DE NA COTONA (MONTUIRI).



Abans de entrar en "matèria" volem comentar un poquet la fantàstica fotografia que el nostre company "Trigo" ha lograt fer d’aquesta diminuta orquídia silvestre que sorgeix plena de vida y bellesa en un redol que tot es mort: la fullaca, els arbres… Contemplant aquest petit detall, cada vegada estem més convençuts que la vida es creació, no evolució, amb tots el respectes a qui opina lo contrari.

Dijous 29 de març, dia de la vaga general, hem decidit fer una visita cultural a Montuïri per que a les 18,30 volem estar a Palma per acudir a la manifestació.

Avui hem deixat anar el transport públic (després hem sabut que hi ha hagut brou a la estació intermodal) i hem anat en cotxes. Encara, doncs, ens ha anat bé.

Un company del grup que te un germà que viu a Montuïri, ha organizat la visita al museu arqueológic, després al poblat prehistòric de Son Fornés (o Son Forners) i com a derrería ha quedat amb un experimentat excursionista del poble que ens acompanyará a veure la Cova de Na Cotona.

Avui "Ses Rata-Pinyades"erem el número complet (10). Deim el "número", per que ha vingut un antic company que se está recuperant de una operació, peró ha faltat un altre dels habituals que l’han tingut també que operar i está a la clínica. Desde aquestes líneas li desitjam una rápida recuperació i un prest retorn, perque notam a faltar les seves converses de temes generals -que mai tenen que veure amb les excursions que fem-, però que son molt interessants i entretengudes.
Hem arribat al Molí des Fraret, un molí fariner del segle XVII que el Consell de Mallorca ha restaurat per albergar el Muséu Arqueológic de Son Fornés, a von s’esposen tots els objetes que s’han trobar al poblat prehistòric i se explican els resultats de la investigació que s’ha duit a terme al yaciment, però ha estat tancat per la vaga.
Començam bé!, encara que el company organitzador ja ens havia advertit d’aquesta posibilitat. Havia penjat un lletrero a la porta avisant del tancament per la vaga general "convocada pels sindicats minoritaris (¿?) i els moviments socials de l’illa". Paciència, encara que ens hagués agradat fer un recorregut pel muséu per coneixer un poquet més sobre la prehistòria més recient del Pla de Mallorca fins la conquesta romana de l’illa a l’any 123 a.J. i veure els objettes, les imatges i materials multimedia que expliquen com varen viure els habitants de Son Fornés en els periodes talayótic, postalayótic i clàsic. Altra vegada sirà.

Sense pensarò dues vegades hem començat a caminar pel poble cap a la carretera que condueix a Pina, que ens portarà cap el jaciment arqueológic de "Son Fornés", que es troba aproximadament a 2,5 quilómetres del casc urbà de Montuïri.
Mentres caminàven hem pogut veure la verdor del camps que contrasta amb la terra àrida i blavenca d’aquells indrets. Una sínia molt bé conservada i alguns pous molt antics, ens senyala que l’aigua no falta en aquestes terres caliçes.

Quan hem fet els 2,5 quilómetres hen arribat al poblat que es troba a la dreta de la carretera i que se divisa perfectament des de enfora.
Son Fornés és un dels poblats prehistòrics més grans de Mallorca. Està format per una muralla, cinc habitatges i dos talaiots dels inicis de l'època talaiòtica. Les excavacions dels jaciments talaiòtics de Son Fornés (o Son Forners) començaren al 1975, i han permès desvetllar les característiques econòmiques i socials dels seus habitants de les distintes comunitats que ocuparen el poblat durant més de mil d'anys.

Quan entres al jaciment te crida l’atenció dos talaiots molt grans. Un d’ells es el més gran que se conserva a l’illa amb 17 metres de diàmetre i 3,5 metres d’altura. Aquests talaiots dominen el conjunt del poblat complint la missió principal de defensa i vigilància.
Hem trescat per allí una bona estona, traient fotografies i filmant. Es molt interessant. Justament quan ens hem assegut per berenar, ha arribat un autocar amb una vintena d’alemanys. Les guies els explicaven tot els detalls perfectament i quan han passat davant noltros que estaiem asseguts en filera, els hem dit que ens mostressin com una mostra dels "homos balearicus" que habitaven aquets indrets. Pensam que ho han fet per que tots s’han fotut a riure.
Hem recorregut tot el poblat (el que està excavat i el que està verge) i com havíem quedat amb el guia excursionista montuïrenc a les 12,30 , hem partit altra vegada cap el Molí.

Hem arribat a punt i allí ens estava esperant. El trajecte de tornada s’ha fet un poquet pesadet pel nostre company que se està reposant i ens ha dit que ens esperaria al cotxe que tornéssim de la cova. Altra company, ha aprofitat la caminada per agafar espàrecs i se n’ha fet amb una bona manada.

Hem partit darrera el nostre guia cap la carretera que condueix a Sant Joan. Després de caminar uns 500 metres, hem agafat el camí de "Son Cucuí" que es troba a l’esquerra de la carretera que condueix a la possessió d’aquest nom. Es un camí sense asfaltar per on hem caminat una bona estoneta i des de von s’albira perfectament el Puig de Cura, el Puig Bord, el de Claret i Galdent que dominen el Pla.

En un moment determinat, el nostre guia ha agafat una sendera pel bosc de pins i matolls fins que hem arribat a la Cova de Na Cotona, que es troba completament amagada en aquell bosc.

Es una petita cova a von vivia una dona que li deien Na Cotona. Vivia allà dins antigament amb el seu homo que feia feina a la possessió de Son Cucuí, encara que el nostre guia la va conèixer quan era petit i ens deia que era una dona molt petita, de no més 1,40 d'estatura. En la entrada de la cova encara se conserva la polleguera i s’esquerasa de la porta que devia haver-hi. Per cert que noltros coneixíem lo que era la polleguera però la part de d’alt no ens recordàvem com se deia: S’esquerasa! -ens va dir el Montuïrenc, afeixin -això ho sap tothom (glub!). Polleguera i s’esquerasa, ja ho sabeu, encara que noltros no hem estat capaços de trobar aquesta paraula al diccionari.

Per sortir d’aquell frondós bosc, hem passat per dins un tancat que un propietari del terreny vol barrar amb reixeta. El nostre amic ens va dir que son parcel·les petites de 700, 1000 metres que se venen en terreny rústic en ple bosc . Cóm se permet això ens demanem?. No ho comprenem.
Hem arribat altra vegada al Molí i allí ens hem acomiadat del nostre guia, després de quedar per trobar-nos altre dia per fer un altre excursió més llargueta pels aquells indrets, que hi ha de molt maques, ens va dir.

A la sortida de Montuïri cap a Palma, ens hem aturat a un restaurant per dinar del menú del dia. Ha estat bo: llenties o Lasanya i mussola a la planxa o bistec de vedella amb salsa de roquefort. Ha vingut a fer el cafetet amb noltros el germà Montuïrenc del nostre company organitzador d’aquesta jornada, que en realitat ha estat ell el que nos ha preparat tot.

Una jornada amb un dia primaveral, que sense donar-nos conta em caminat 10,530 quilòmetres en 3,7 hores.

Fins la propera!.
             Ses fotos son d'en "TRIGO" i Miquel Barceló
                                                         Sinia anant a "Son Fornés"
Pous antics
Poblat Prehistòric de Son Fornés
Id.
El Talaiot més gran de Mallorca
Poblat
Columna
Poblat
Cova de Na Cotona
Id.
Id.
Id.
Id.
Detall
Id.
Id.
Id.
Tancat per la vaga
Vaga convocada pels sindicats minoritaris

















                   

1 comentario:

  1. Bon dia. Avui em passat pel bosquet que hi ha aprop de les coves na Cotona i un propietari de la zona ens volia impedir el pas pel bosc. Ho venc a dir per la referència que feis a l'article sobre les ànsies d'enreixar el camí i tancar el pas. No ho em de permetre. Els camins quan cauen en desús s'acaben tancant. Em de convidar a tots els amics i coneguts a descobrir aquells paratges i a fer-ne ús del camí. Què sàpiguen de la seva existència. Així sí! Amb molts de respecte a l'hora d'anar per la natura: fora fer renou i deixar brutors. Salut!

    ResponderEliminar