(Del blog: "De pinyol vermell")
Així, doncs, sembla que en un centre educatiu podem penjar pancartes per conscienciar sobre el canvi climàtic o sobre la desertització de l'Amazones, però no a favor de la llengua i cultura pròpies!
Podem defensar causes que tenguin lloc lluny de les nostres fronteres, però defensar allò que tenim aquí, allò que som, es considera inadmissible.
Ja n'estam farts! Que entenguin d'una vegada els polítics que ells són els únics que converteixen la llengua i la cultura pròpies en qüestions d'enfrontament social i al servei d´interessos partidistes.
Són precisament ells els que han "polititzat" l'ensenyament de tal manera que cada cop que hi ha un canvi de govern reformen també immediatament el sistema educatiu.
Tanta por els fa un llaç penjat d'una façana que han de "prendre mesures" per retirar-lo??
Tant que s'omplen la boca parlant "d'integració" i "educació en valors" i en canvi segueixen menyspreant la seva pròpia cultura, fent d'altaveu a la ignorància, estenent la idea que sumar cultura és sempre innecessari i que no és més que una pèrdua de temps absurda.
I així ens va?
I així tenim el que tenim? adoració absoluta al neoliberalisme més ferotge imposat pels mercats i menyspreu a tot allò que ens fa humans, en el més ampli sentit de la paraula: llengua, cultura, paisatge, arrels, terra...
I ara sembla que la propera estratègia és fer-nos callar: prohibir recollir signatures, prohibir penjar pancartes, prohibir penjar llaços...
Quan no hi ha arguments, la por a aquells que pensen diferent no troba altra opció que aplicar la censura.
Sembla que en lloc d´anar endavant, alguns voldrien que tornassin temps passats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario