UEP!: CASTELL DE SANTUERI-PUIG DE SANT SALVADOR.

viernes, 9 de marzo de 2012

CASTELL DE SANTUERI-PUIG DE SANT SALVADOR.

Aquest dijous havíem quedat per fer l'excursió Caimari-LLuc (dormir al refugi de Son Amer) i al dia següent davallar fins a Pollença pel camí vell de Lluc.

Però el nostre grup “Ses Rata-Pinyades” es un grup un tant especial. De deu membres que som, al final no més cinc han pogut fer l’excursió planejada. Un per que te problemes de pròstata i s’ha de aixecar el vespre a buidar es canari 4 o 5 vegades, no s’ha quedat a dormir. Altre, que no pot dormir si no es en el seu llit. Altre, que anava de caguetes. Altre que no li agrada pujar costes i vendrà s’hora baixa amb el bus fins a LLuc. Al final han estat només cinc els que han partit des de Caimari per dormir a Son Amer. Altres dos sortiran al dia següent des de Pollença pel camí de Lluc a l’encontre del grup i després tornaran endarrere amb tots… Amb una paraula... Però com les normes del grup diuen que cadascun és com és i que cada qui és cadascú, doncs s'ha de respectar la voluntat de tots.

El que subscriu, que es aquest que no pot dormir en cap lloc que no sigui el seu llit té, com tot noltros, el dijous sagrat per fer excursions i veure la natura. Per això, desprès de veure aquest frit i bollit, no ha tingut més remei que partir cap altra banda i s’ha anat ell tot sol fins el Castell de Santueri, que no ho coneixia (els demés del grup sí), per després anar fins a Sant Salvador.

Així, mos trobem que haurem de comentar dues excursions completament diferents. Ara comentarem aquesta de Santueri i esperem que qualque membre del grup ens comenti la de Caimari-Lluc-Son Amer-Pollença.

Idò venga. En arribar a Felanitx em enfilat el camí asfaltat que condueix a Santueri. Quan hem estat davall el Castell, a la explanadeta que hi ha, hem aparcat. Hi ha material d’obres. Pareix que ho estan reformant, encara que no havia ningú fent feina.

Aquest Castell (uns del tres “roquers” que hi ha a Mallorca a part del d’Alaró i el del Rei a Pollença), es que el se conserva “millor”. Ho posem entre cometes per que el seu estat es deplorable encara que ho estiguin reformant.

Es va construir sobre les ruïnes de una fortificació àrab al segle XIV, les quals estaven sobre restes bizantins, probablement sobre un assentament militar romà, em llegit.

El Castell es flanquejat per unes torres quadrades amb l’excepció de la torre del homenatge que es de planta circular. Algunes parets i paviments es construïren amb la técnica de disposar les roques en forma d’espines de peix, molt característica de l’Edat Mitjana. A l’interior hi ha ruïnes d’algunes construccions, com aljubs i dipòsits subterranis on emmagatzemaven menjar i aigua. Hi ha també una Font que segurament alimentava els aljubs.El Castell s’aixeca a set quilòmetres de Felanitx, en un altiplà que, en el punt més alt, arriba a 475 metres d’altura.

Aquest emplaçament estratègic li permet dominar els nuclis de Portocolom, Portopetro, una amplia faixa de la costa de Migjorn i, si el dia es clar, també s’albira la silueta de l’illa de Cabrera.

El macis rocós que serveix de base al Castell, te diverses coves naturals, de les quals les més famoses son la dels Bous i la de l’Aigua. Aquestes coves varen servir de refugi durant les incursions militars per la costa i de la aviació, durant la guerra civil, a molts de veïns de la zona.

Al interior del Castell s’han trobat restes arqueològics que podrien aportar informació sobre les distintes èpoques de la fortificació (sempre i quan no els fotin) per que encara que el lloc es troba ben documentat des de la conquista de Mallorca per la Corona d’Aragó, se sap molt poc fins aquest moment.

Hem dit que sempre i quan no els fotin, per que fa uns anys, el Castell ha estat protagonista del cas de presumpte espoli de monedes i material medieval més sonat de l’historia contemporània de Mallorca. El metge suís, Rupert Spillmann (llegim a Diari de Mallorca del 18-5-2011), va excavar amb total llibertat i sense permís per escrit de ningú, el interior de la fortalesa, utilitzant inclòs un detector de metalls. Aquest home se’n duia lo que trobava: "fot i fot qui fot". No va ser fins al 2002, quan l’oposició i el col·lectiu d’arqueòlegs varen sol·licitar a la Presidenta de la Comissió de Cultura insular, Maria Antònia Vadell, que donés explicacions i dugués el cas de Santueri a la Justícia. Després de dos anys de litigi, i que el metge digués que va actuar de bona fe i tornés les peces, els jutjats de Manacor varen arxivar la causa contra el doctor Spillmann que va sortir indemne del cas. Idò, que vos pareix.

En 1921 el Castell va passar a formar part del fideïcomís fundat per Sebastià Burdils Mulet (1817-1904 de Felanitx) i en la actualitat el propietari es el felanitxer Salvador Vidal.

Al 2010, varen arribar a un acord la propietat i el Consell, per restaurar el Castell. Els propietaris posarien els materials i el Consell la mà d’obra. Però lo cert es que dos anys després les obres estan aturades i ha diversos grups que demanen fa estona que el Consell expropií els terrenyis per fer-los públics… Hi ha brou, per lo vist.

La qüestió es que la gent no pot visitar aquest monument històric per que la propietat ho té tancat, encara que jo he tingut sort per que he pogut entrar-hi.

Quan he arribat he vist que un home estava en la porta del Castell i me xisclava, -chsst, chssst. –Si!, li he dit, i de sobte s'ha amagat. Estava clar que esperava a qualcú, que evidentment no era jo. He pensat que pentura si pujava me deixaria entrar... i he pujat. La porta de ferro estava amb una cadena enrevoltillada. La he obert i he caminat cap la porta principal de fusta que estava entornada. He entrat i he començat a fer fotografies.

El Castell per dins està abandonat. Encara que la torre del homenatge està, crec, completament reformada. M’hagués agradat mol que me explicaran com així està buida amb una obertura circular a dalt de tot, quina era la seva funció…tot això es molt interessant.

He continuat caminat per allí fen fotografies, i de sobte:

- Ehhhhh!.

- Sí, es a jo?.

- Que fas aquí?.

- Dons ja ho veus, fotos?.

- I com has entrat?

- Per la porta…

- La porta estava tancada!

- Si estigués tancada no hagués pogut entrar.

- Idó venja surt afora que això es una propietat privada i està en obres...

- Però com me xisclaves creia que volies que pugés...

- Estic esperant a uns fotògrafs i m’he confós.

- Ah!.

En aquell moment han entrat tres alemanys.

- Ehhhh, no, no no se puede, fuera, fuera!.

Com he vist que allò no ens duria a rés bo, he començat a davallar i he sortit del Castell, mentre aquell home acompanyava als alemanys afora.

Quina llàstima que aquests monuments històrics estiguin a mans privades. No es pot concebre.

Però me he anat content per que al menys he pogut entrar-hi i fer algunes fotografies. Des de allà dalt les vistes son espectaculars. He pujat al cotxe i davallant me he aturat a una corba a von hi ha un camí que se’n va cap el Puig de Sant Salvador. Després de deixar el cotxe ven aparcat, he començat a caminar a veure si podia arribar fins allà. L’estàtua de Sant Salvador la tenia davant. El ritme de caminada amb els pals era fortet, i com anava tot sol, encara més.

He arribat després de unes dues horetes i mitja de caminada ràpida. Aquesta excursió cap a Sant Salvador des de Es Carritxò, ja la varem fer l’any passat, i està comentada, per això no cal tornar a comentar-la.

Si voleu saber qüestions tècniques sobre la mateixa,entreu a la pàgina de “Socay”, allà està tot ben explicat. A Sant Salvador he dinat de “pa amb butxaca” i després de arribar fins a la creu d'avall, que no havia estat mai, tot d’una he tornat cap endarrere a agafar de nou el cotxe, per que quan he vist Santueri tan enfora, m'ha entrat el paparró. He fet la tornada en quasi dues horetes escasses.

Es una excursió que no vos puig dir els quilòmetres que he fet perquè no tinc podòmetre, però he partit de Santueri a les 10 i he arribat altra vegada a les 15 hores. 5 horetes de caminada per un camí fàcil i altres bandes més fotudes, però maca. M’ha agradat.

Esper que els meus companys me remetin el comentari de la segona part de l'excursió (Caimari-Son Amer- Pollença) amb les fotos pertinents.

Si m'ho remeten les penjarem.

Fins aviat!.