Dijous passat, 22 de marc, hem fet l’excursió esmentada per les dues bandes. Es dir. Uns han partit des de Puigpunyent a von han arribat en bus, i un altre ha aparcat el seu cotxe a Estellencs i ha sortit al seu encontre, tenint en conte que de Puigpunyent al Coll hi ha uns 5 quilòmetres de pujada i de Estellencs al mateix lloc 9 aproximadament.
Per tant, uns contaran l’experiència de la pujada al Coll des de Estellencs i l'altra des de Puigpunyent, encara que la crónica d'aquesta part no ens ha arribat encara fins avui. Quan la tenguem la penjarem. (A la fí ha arribat!. La posam al final)
ESTELLENCS COLL.-
Hem arribat a Estellencs a les 9,30 hores i estava el temps ennigulat amb boira.
Ho podeu veure en les fotografies. Hem pogut aparcar el cotxe just davant l’Ajuntament i lo primer que ens ha cridat l'atenció ha estat la façana de l’ Església de Sant Joan Batista. Aquesta Església data de segle XVII. Hi havia una torre de defensa antigament en aquest mateix lloc. En el segle XIX se va intentar ampliar l’Església i va quedar com està, sense acabar(amem si en aquells temps també varen patir una crisi com ara la nostra?). 
Just davant la façana de l’Església, hi ha una figura humana feta de ferro i ferralla, amb el cap fet amb tota classe de material que l'autor ha anat trobant per a reu de la serra de Tramuntana, com a mòbils, filmadores, joguines, calculadores, màquines i utensilis de lo més variat... També just davant el rentador, hi ha altra estàtua de un mul perfectament assolit am peces de cotxes, motors, molles... la podeu veure a la foto. Es diu "Mulus Ferreus".
Son obres de l'escultor Mariano Navares i els ha fet amb ferro i ferralla que també ha anant recollint per aquest entorn. Mariano Navares ha exposat les seves obres a distints països. Es curiós com du a efecte la seva feina.
T’has quedat bocabadant mirant amb quina força corre l’aigua per el rentador. Veure com aquest aigua, que en llegit prové de la Font des Forat d’Amunt, es una passada. Després hem començat a caminar per allí amem si trobàvem qualque indicació i... rés. Hem trobat un passadís amb un lletrero del Ajuntament que diu que estan restaurant el antic camí, però hi ha un reixat tancat i no es pot passar. Ala idò, que fem!. Doncs no ens ha quedat més remei que anar cap al camí que condueix a Son Fortuny i que se’n va per amunt. |
| La senyal indica el Camí de Sor Fortuny |
A baix les cases de Son Fortuny hi ha un sistema de aqüeducte per sortejar els desnivells i poder conduir l’aigua per on se la vol dur. Per aquell entramat de síquies i canaletes ens hem perdut fins que, a la fi, hem vist un lletreret fet amb paper cartó que posava "Camí Reial". Uep!, de casualitat ho hem trobat. Es el camí que antigament unia Estellencs amb Son Fortuny i Son Fortesa de Puigpunyent. El camí antigament era de carro.
Ara son restes de un caminet de ferradura, després de carró, després una pista forestal, després desapareix... Però al principi hi ha penjats als arbres un plàstics blancs i vermells, que t’indiquen per on has de anar. Ala idó...hem partit caminant per aquell caminet fins que han desaparegut les cintes i també... el caminet. Altra vegada no se sap per on has anar.
Hem continuat pujant pels bancals deixant Son Fortuny a la dreta fins que hem trobat una pista forestal a baix del tendit elèctric que puja cap al coll. Tot d’una te n'adones que el camí de ferradura antic va també per aquí. La pista ho ha romput en molts de trams, però ara ja no hi ha pèrdua. De vegades trobes un tros del camí, altra el camí nou li passa per d'amunt i així vas pujant sense adorna-te’n conte. Quan te gires ja tens a Estellencs, a baix de tot.
Pujant i pujant no ens havíem adonat que la boira havia desaparegut i que el cel estava totalment clar amb un Sol radiant. Com anàvem suant com un brollador ens hem aturat per llevar-nos el llac i aprofitar per berenar. Ho hem fet en una sitja de carboner. Quin silenci i quines vistes. Això no es pot narrar. Hem pegat un siulo fort amem si per casualitat l'altra expedició ens sentien... Ca!. Encara ens faltava un bon boci per arribar a dalt del Coll. Després de reposar forces hem agafat els tapins i amb el pals (beneits pals) hem continuat pujant pel camí que hi ha just davall de les torres elèctriques.
Arriba un moment que passes un portell i entres en un bosc d’alzines molt frondós. Aquí els camins es creuen.. hi ha camins per tot arreu. Ai, Ai, pepet!. Però continuem pel que creiem que es el bó.
Ara fem la primera cridada de mòbil per contactar amb els companys. Ham dificultats podem xerrar. Encara no han arribat al Coll. Els queda un quilòmetre, ens diuen. Quedam que en 10 minuts ens tornarem a cridar i continuem pujant.
Sentim un soroll de motoserres. Estan un poquet enfora i el camí ens condueix cap elles. El camí per on anem es el bó, per que anem veient algunes fites pintades en vermell i a més hi ha una reixeta que separa el bosc de devora. Pujant pel camí arribes a una porta de reixeta que et tanca el pas. Li llevam el ferro, passam a l'altre costat, tanquem de nou i continuam pel mateix camí. Ara hem arribat a un punt que la pujada s'acaba i continua el camí amb davallada per la vertent de Puigpunyent?. Això creiem noltros. Altra vegada ens comunicam amb els mòbils. Tenim les motoserres cada vegades mes a prop. L'anima ens cau al peus quan ens diuen que ells no senten cap soroll de motoserres. Vatuadell, per on estan?. Noltros,si continuem el sender ens anem cap Banyalbufar o Planícia... creiem. Portem uns pitos. Quedam en que noltros fotiguem una pitada amem si ens senten. Ho fem. De sobte les moto serres se aturen de cop i sentim als homes que riuen (pentura es creien que era l'ora de dinar...). SI ens han sentit però molt enfora. A von coyñ estan. Noltros estam en un bosquet que no veiem res més que alzines... Hem quedat que vendrien cap aquí. Idò esperarem asseguts.
Passen 10 minuts més. Tornam a comunicar-nos. Pita, ens diuen!. Tornam a pitar... Però per on esteu?. Amem piteu voltros... Heu pitat?. Clar -ens contesten. Doncs no sentim rés (després resulta que porten un pito de joguina d'aquest de plàstic que ho varen comprar als xinesos...) Ai Deumeuet!. Com allà dalt ens començava a entrar el paparró, els hem dit que començaríem a tornar a davallar cap Estellencs i que ja ens trobaríem. Ara, pel mòbil, ens deien que sentien les motoserres però segons ells estaven a la vertent de Estellencs, quan noltros estàvem amunt de tot i els sentíem a la vertent de Puigpunyent...¿? Quin frit i bollit!.
 |
| El botador del Coll |
 |
| Les cases de Son Fortuny |
Hens demanaven per on havíem passat abans... i no els hem sabut explicar. Havien moltes de síquies i canaletes que portaven molta d'aigua els hem dit... Síquies i canaletes? demanaven estranyats (ara no havíem vist cap ni una).
A la fi hem arribat al poble i hem fet un cafetet a una terrassa d'un bar que no ens recordam que se diu, des de on s'albira unes vistes impressionants del poble.
Uns han davallat en el bus, i altres en el cotxe.
PUIGPUNYENT-ESTELLENCS.
(Crónica d’EMBAT)
Aquesta setmana l'objectiu és anar de
Puigpunyent a Estellencs pel camí vell i el coll, el gruix del grup (tots menys
un) ens trobam a la intermodal per agafar el bus d'anada, ens agrada anar en
transport públic per moltes raons, perquè ens permet fer excursions en línia i
no hem de passar pena de conduir i aparcar, és més barat i més ecològic, totes
aquestes avantatges no fan canviar d'opinió a l'únic company que ve en cotxe
per mor que pateix un problema de caire fisico-psíquic, pensa que es marejarà i
es mareja, voi-là!
Com cada dijous la meteorologia ens
respecta, fa un dia clar i lluminós, el camí fins a Puigpunyent es agradable,
al minibús hi ha poca gent i podem fer un poc de tertúlia, en arribar al poble
ens preparam per a començar la ruta, fora abrics, capells posats, bastons a
punt i... en marxa.
Fins a la sortida del poble i un poc
més anam per carrer asfaltat fins que es converteix en pista de terra. Gairebé
en vint minuts passam per la possessió de Son Fortesa, elevada sobre marjades,
impressionant exponent de l'arquitectura rural mallorquina, casal de l'antiga
societat terratinent ja documentada al s. XV.
Seguim les indicacions del camí que en
poc temps ens porten al bosc, passam per l'antiga teulera avui en runes i
començam la pujada pel camí vell d'Estellencs que serpenteja per l'alzinar,
encara hi han trams que conserven el trispol empedrat, trobam restes de rotlos
de sitja i de barraques de carboner, signes de l'antiga activitat econòmica de
la zona. Com és preceptiu, a les 11:00 h. en punt i per indicació del
responsable d'àrea, ens aturam a berenar, i que ho és de bo l'entrepà de les
onze!
A mesura que anam pujant el bosc és
més espès i les fites més escasses, així i tot tenim un bon explorador que ens
guia amb seguretat, quan gairebé som al coll l'explorador afina un senyal de
pintura a una pedra, a la fita hi ha la lletra “E” i li sembla evident que
indica la direcció d'Estellencs, dit i fet, seguim la ruta per un caminoi de
pam, ple de carritxeres, ja es veu la mar i va paral·lel a la costa, després
d'una bona estona algú troba que ens estem allunyant del destí, ens aturam i
deliberam i com és natural, dubtam, “l'explorador” ens confessa que no havia
fet mai aquesta ruta i que ha seguit per la “E” perquè li semblava evident...
:-( i decidim tornar enrere, és aquí que
trobam que hauríem de telefonar al company solitari, el que fa la ruta al reves
per no anar en bus, ens diu que ja esta arribant al coll, li diem que ens hi
esperi ja que hem de desfer el tram equivocat i estarem una estona, quan a la
fi arribam al coll el company aïllat no hi és, esperam un poc i li demanam que faci sonar el xiulet a veure si
localitzam la seva posició, tornam
telefonar, resulta que ja ha passat i és a la vessant de Puigpunyent,
(en aquest punt hi han discrepàncies de criteri sobre quina vessant estava
pujant i/o baixant segons si la versió la conta algú del grup o l'isolat)
després de més telefonades i concerts de xiulets resulta que encara puja el
coll per la part de la mar, els del grup passam el botador de la paret que fa
partió entre els dos municipis i començam la baixada cap a Estellencs, a la fi
ens trobam amb el qui puja tot sol i començam el debat, que si pujaves o
baixaves, que si son naps que si son cols, en fi, hi havia tema i en parlarem
una bona estona fins que no arribarem a cap conclusió, les dues versions es
coneixeran a la crònica que sortira al blog UEP!
Aquesta zona també és d'alzinar el
camí va baixant amb trams de fort desnivell, el só de les moto serres de les
brigades forestals ens acompanyen tot el camí, estan desbrossant sota les
línies elèctriques que creuen el bosc.
Ja es veuen les cases de Son
Fortuny, possessió del s. XVI amb
aspecte de fortalesa, altes parets amb obertures petites i torre de defensa a
un cantó, en temps passat la possessió més important del terme, sabem que els
actuals propietaris no volen que els excursionistes passin per davant la casa i
intentem donar-li la volta per on ha passat el company però no se'n recorda, ni
mirant les fotos que ha fet (ja ho val!) com que no hi ha cap barrera tancada
ni indicació de prohibició, partim directes cap a la possessió, passam per
davant el seu portal i seguim camí avall, l'únic que s'ha queixat amb el seu
lladrar amenaçador ha estat el gran ca
de bestiar, per sort nostra ben fermat.
Ara el camí és ample, va baixant fent
ziga-zagues per terres de conreu i olivars, decidim aturar-nos a dinar a una
ample corba del camí, tenim una bona vista, un marge per seure i tema de debat,
que més es pot demanar. Després de l'àpat seguim cap al poble, on hi entram
pels antics rentadors de la vila que mitjançant una síquia descoberta reben
l'aigua de la font des Forat d'Amunt, ens aturam a veure les escultures den
Mariano Navares, sobretot ens ha agradat el “Mulus Férreus” on ens hi hem fet
fotos.
Ara és l'hora de fer un cafetet i el
prenem a una solellada terrassa amb una vista espectacular de la mar a la cala
d'Estellencs tot fent temps per agafar el bus de tornada, alguns esquirols
s'apunten a baixar en cotxe amb la excusa que el solitari no estigui tan sol,
els qui som de fe, malgrat el transbord a Esporles, tornam en transport públic.
I fins a la propera que serà el dia de
la vaga general, vaga que nosaltres no farem per estar jubilats, però si que
ens hi adherim explícitament ja que també ens toquen la butxaca i el benestar
que ens hem guanyat.
Ha estat una excursió, diferent, bona, no gaire difícil que ens ha agradat. En total : 11,390 quilòmetres els que han fet la cursa des de Puigpunyent a Estellencs, i el altra que ha pujat i davallat un parell de vegades des de Estellencs, doncs uns quilòmetres més.
Fotografíes de'n Trigo i Miquel Barceló
Rentador de Estellencs
Escultura de Mario Navares
No hay comentarios:
Publicar un comentario