Dijous 15 de març. El grup en ple, volem fer l’excursió Calvià- Puig de Na
Bauçana (o de Na Bauçà). Sembla que aquests noms provenen d’una deformació de l’antic
nom àrab de l’alqueria “Alcabussa”, que actualment és la possessió de Son
Cortei. La veritat es que el que subscriu mai havia sentit parlar d’aquest Puig:
Na Bauçana?.
El bus del TIB ha arribat puntual, i el que se mareja ha vingut amb el seu
cotxe per que la nostra intenció es anar i tornar pel mateix camí.
Amb uns ànims a tope, em començat a caminar pel poble de Calvià a la
recerca de la polèmica urbanització de Son Font. Fa un dia d’estiu amb un Sol radiant. Caminar
per l’asfalt es fa pesat, i la veritat es que hi ha un bon boci que s’ha de fer
per la carretera abans d’entrar al bosc que ens durà fins a la urbanització de
Son Font. Però tot d’una arribes a una desviació que senyala cap a Galilea i
Puigpunyent i cap allà ens anem. Com la pujadeta es per un caminoi estret i bastant
fotuda, anam com la processionària, un darrera
l’altra, calladets i respirant a fons
Per aquest bosc hi ha un aljub, no molt gran, però molt bé conservat i
també un forn de calç. Ara predomina el pinar i la garriga d’ullastre i
garballó.
Després de caminar uns quaranta minutets, sortim a la urbanització
esmentada de Son Font. Hi ha renou d’obres per que fan un xalet allà mateix que
Deu ni do.
Fem cas als rètols indicatius i tornam a recorre els carrers asfaltats de
la urbanització una bona estona. La veritat es que te quedes bocabadant mirant
el xalets que hi ha per aquesta zona, amb unes vistes totalment lliures cap a
la Badia de Santa Ponça. L’únic “però”
que trobam es que el dies que bufi el vent de Ponent, aquesta gent no podrà
treure el cap al carrer...
Bé, a lo que anàvem. Em arribat a
una barrera que hi ha un passadís de ferro per que puguin passar no mes les
persones. A l’esquerra hi ha una quadra de cavalls, per cert, hi ha qualcun
molt maco.
.JPG)
El camí ara es ample i de davallada. Tenim ja a la
vista el Puig de Na Bauçana i un poquet a la esquerra el Galatzó. Ara nostra marxa
per aquest camí fàcil, es la clàssica
nostra, anam xerrant de qualsevol cosa i no ens adonem per a on anam. Ens ha
passat això després a la tornada, que ha hagut llocs que no recordàvem haver-hi
passat per allí. Clar, com anem tots
emocionats volent arreglar el mon...
No te’n adones i te trobes amb Na Bauçana dalt de tu.
Em trobat Aljub d’es
Pou Nou, un aljub mil·lenari, i em aprofitat per berenar en aquest punt. Ara el camí es majoritàriament per boscos d’alzines,
encara que dins d’aquests boscos són destacables també les estepes, el xiprell,
la rapa, la mata, el llampúdol... El camí ara es molt agradable. Es maca
aquesta excursió. Després de caminar vorejant la falda del Puig, una fletxa vermella
aterra ens indica un caminoi que puja per amunt que em d’agafar a la dreta per
pujar al cim. Uep!. Aquí hi ha hagut dos de noltros que ses cames ja li feien figa
(dúiem mes de dues hores caminant majoritàriament costes per amunt) i han
decidit esperar-nos en aquest punt per dinar. La majoria de noltros han deixant
en aquest campament base les seves motxilles i els que se les han portat s’han penedit
com ja voreu. Quan arriben aquestes situacions les discussions -sempre amistoses-
surten a florir:
-Tu no puges?
- No sé que he de fer, estic un poc esbromat...(mirant
cap amunt)
- I tú?.
- Jo vos guardaré les motxilles en aquest lloc, pugeu
voltros.
- Venja popona, puges o no puges.
- Estic esbromat, però me fa ganes...
- Brrhmmm!
Mentre decidien lo que ferien, hem començat a pujar. A més a fort ritme. El
pals ajuden moltísim a fer força amb el braços i pujar les costes ben aviadet.
Ara la pujada es fotuda encara que el camí al principi es bó. Quan ja duiem una
bona estona pujant, ens hem aturat per fer unes fotos i de sobte ha aparegut en
“Rambo”. Rambo li diem a un company que està com a una roca de fort. Em parlat
un moment i em quedat d’acord en pujar el dos aquesta costa empinada a fort
ritme. Venja...però ca, ca, ca!. Als deu minuts ja treiem sa freixura per la
boca. Ningú pot seguir el ritme d’en Rambo. Ens hem aturat amb l’excusa de fer
fotos i després ell ens ha anat esperant per pujar la darrera part del Puig tots
dos plegats.
El cim del Puig és un esperó rocós coronat per un vèrtex geodèsic, i
assoleix una altitud de 614 metres. També és conegut pel Puig des Cóssil, per
la forma de ribell que té vist des de baix. El darrer tram se fa per un sender
entre les roques i els arbres, que por lo vist ho va fer en Gabriel Alzamora, l’expresident del Foment
de Turisme i propietari del terme, pel grup excursionista del Foment. Lo que
passa es que per un temporal de vent, hi ha un parell d’arbres que han caigut justament
d’amunt del sender, i amb l’escarpat del terreny i la dificultat de tenir que sortejar
els arbres, ben per amunt o per avall, es fa l’operació un poquet difícil.
Sobre tot per els que dúiem motxilla. Però em arribat al cim. Sempre arribam.
La vista des del cim és esplèndida: la costa de Calvià, Garrafa, el Puig de
Sa Grua, La Punta de Na Popis (Sa Dragonera), el Puig Batiat, la Mola de s’Esclop,
el Puig de Galatzó, la Mola de Planícia, la Fita des Ram i tota la Serra de Tramuntana
que s’allarga cap al nord-est. A prop queda la Serra des Burotell i, més a
llevant, es Pla. A migjorn apareix la Serra de Na Burguesa i, rere, la Badia de
Palma, amb el Cap Enderrocat i, si el dia es bo, es pot albirar l’illa de
Cabrera. A Ponent, tota la Badia de la Costa de Calvià.
Estaiem els dos asseguts allà dalt contemplant les vistes quan em decidit
cridar per telèfon a la resta del grup amem per von eren. En un moment han arribat tots menys els dos que s’han
quedat al campament base.
.JPG)
Després d’uns minuts albirant e identificant les muntanyes que veiem, hem començat el descens. Antes els
dos que hem arribat els primers em pujat fins al Índex geodèsic per fer-nos
unes fotografies de record.
La davallada fins al campament base ha estat fàcil per que ja coneixíem els
inconvenients del arbres tombats d’amunt
el sender. Em arribat a von estaien els dos companys que no han pujat i em
dinat tots plegats de lo que cada un portava.
Havia dos del grup que tenien presa per que havien d’anar al Auditorium a
veure la Simfònica y no més pensar-hi el camí de retorn que ens esperava ens escarrufava
després de la pujada y davallada de Na Bauçana. Així que uns han començat a dir
que era més a prop tornar-hi per Galilea, altres per Puigpunyent però que hauria
el problema del bus...
Total, que el grup s’ha dividit en dos. Uns han tornat per Puigpunyent, que
estava molt més prop que Calvià, i el que estaien en més forma han tornat pel
mateix camí que la anada. A més, ho hem fet a un ritme frenètic que ens ha
deixat el genolls fet pols darrera en Rambo, però em arribar a Calvià en un temps rècord.
En total aquest grup, el de bon de veres, ha recorregut 17,148 quilòmetres
en 5 hores i 5 minuts. No està gens malament.
Una excursió que ens ha agradat ben molt, un poc pesadeta en segons quins
trams, però molt completa i maca.
Doncs, fins la pròxima si Déu vol. Adéu siau!.
Fotos Miquel Barceló i Lumer
Altre tram no tan bó
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario