UEP!: TALAIA MOREIA PER S’ALQUERIA VELLA D’AVALL.

domingo, 22 de abril de 2012

TALAIA MOREIA PER S’ALQUERIA VELLA D’AVALL.

Dijous 19 d’abril. Avui ens n'anem a la Serra de Llevant, cap Artà. Volem pujar al Cap Ferrutx fins a la Talaia Moreia, una excursió de 14,930 quilòmetres que hem fet en 4,26 hores.

En un parell de cotxes hem arribat a l’aparcament del Parc natural de Llevant, a S’Alqueria Vella d’Avall, a Artà. Hem agafat els atapins i ens hem posat a caminar cap el “Campament dels soldats”, on hem arribat pel camí del presos en trenta minutets. Allí hem berenat. Varem estar aquí l’any passat quan varem anar a S’Arenalet des Verger (pensem tornar-hi aquest any quan faci més calor perque val la pena anar en ple estiu per banyar-se en aquelles aigües verges).

Hem topat un dia variant, amb estones de Sol i estones de niguls, però la temperatura es molt bona per fer aquesta excursió.

Per el camí que varen fer el presos republicans que varen estar empresonats en aquest campament, ara convertit en pista forestal, hem començat a caminar. Es un bon camí per practicar el senderisme y el Nòrdic Walking. El 70% d’aquesta excursió transcorre per aquest camí i el 30% restant en la pujada i davallada cap a Sa Talaia Moreia, trescant, perquè no hi ha cap caminet. S’ha de anar pels càrritxs, seguint unes fites de pedres vorejant l’aresta des Coll des Vent, on els precipicis que donen a la part de Betlem impressionen de bon de veres.

Mentres vas pel camí, les vistes cap al Verger d’Albarca son meravelloses. Anem traient fotografies però el temps canviant ens fa sospitar que algunes no sortiran lo suficientment clares per gaudir d’aquestes imatges. Hem arribat a un lloc del camí a von hi ha una vintena de bous pasturant. Ens han mirat mentre passàvem rapidet, no fos cosa que qualque animalet tingués males puces.

Un grupet del nostre equip ha començat a pujar per un caminet que hi ha a la esquerra, mentre la resta que veníem endarrere pel camí, quan ens en hem adonat hem començat a trescat per anar amb ells, a excepció del veterà del grup que ens ha dit que ell continuava pel camí… Al cap de una estoneta el caminet ens ha portat de nou al camí a on ens estava esperant el nostre company. No se n’ha fotut de noltros, però hem fet una bona pardalada...

Altra vegada tots plegats hem continuat fins arribar a la fi del camí. Ara havíem de pujar cap a sa Talaia. En aquest punt el nostre company més veterà ens ha dit que ell no pujava i que ens veuríem als cotxes després de dinar. Molt bé. Hem començat a pujar devora una reixeta que està col·locada just a l'aresta del penya-segat que dona a la vessant de la Badia d’Alcúdia , fins que hem trobat un botador per passar a l'altre costat. Ho hem fet sense cap novetat i puja que te puja a través del càrritx i els matolls (no hi ha cap caminet) seguint unes fites de pedres, hem albirat al fons la Torre de vigilància de sa Talaia Moreia. Ala idò, fins allà hem de arribar!.

Aquesta pujada es ben fotuda, encara que gaudeixes de unes vistes impressionants, tant a la vessant de la Platja de Muro com a la vessant del Parc natural de Llevant. I com tot arriba a n'aquest mon, hem coronat el cim de Sa Talaia Moreia, de 433 metres i hem esperat a la resta de companys devora la Torre Aquesta Torre (que data del any 1580) te l’entrada casi a dalt de tot. Hi ha una escala de ferro -gens segura- que dos de noltros hem pujat per veure que hi avia allà dins. Res, una cambra amb palla, per que segurament algú ha dormit allà dins.

Quan hem estat tots junts hem co-mençat a gaudir de les vistes que des de allí s’albiren. Com anècdota direm que un de noltros ha demanat a on era
el Cap Ferrutx ¿?... Cagon dena!, es veu que ha tingut un lapsus per la pujada. Quan li hem dit que ho estava trepitjant, les rialles han estat generals.

Després de una bona estona de gaudir aquell moment, hem començat la davallada pel mateix lloc que hem pujat. A meitat de camí, devora el vèrtex de la vesant del Coll des Vent, els que anaven endavant s’han aturat pels càrritxs per dinar. Ala idò. Allà mateix hem tret el pa que dúiem a la taleca i hem dinat a un mirador únic al mon. Per un costat s’albirava Betlem, la Colònia de Sant Pere, S’Estanyol, Ca’n Picafort, la Platja de Muro...i per l’altra, tot el parc natural de llevant. Després de dinar a un de noltros li ha entrat el xubec i a fet una dormideta per damunt les carritxeres mentre tant els altres discutien de funerals i enterraments. El que dormia devia estar a la glòria, perque roncava de bon de veres. La temperatura era ideal i el soleiet ja començava a picar un poquet.

Hem dexondit al company i tots plegats hem continuat el descens fins arribar altra vegada al camí. Aquest camí es llarguet, però pla, lo que s’agraeix després de la pujada i davallada a Sa Talaia. Com anècdota, hem trobat als bous del dematí que estaven aquest pic envaint el camí. Glup!. No ha passat res, perque noltros hem passat entre ells mentre ells han passat de noltros.

Ara el temps havia canviat I els niguls havien desaparegut tots. L’atmosfera neta ens permetia albirar la silueta de l’illa de Menorca perfectament, com millor es pot apreciar a la fotografia d’en Miquel.

Quan hem arribat a l'aparcament de l’Alqueria, allà estava el nostre company que ens ha rebut amb el braços oberts!.

I res més. Una excursió molt bona que hem fet en el dia i el temps ideal per fer-la. Després del cafetet de sempre a un bar d’Artà, ens hem acomiadat fins al proper dijous, si Déu vol.

Salut per a tots!.
(Fotos: Miquel Barceló, Trigo i Lumer)