(Texte: "Embat". Fotografies i filmació: Vicenç Trias)
Partim tots junts en un sol cotxe cap a Lloseta, passam entre les cases d’es Filicumís, avui convertit en hotel d’agroturisme i s’Estorell Vell, i el deixam un poc més endavant, vora l'embotelladora de la Font Sorda.
Motxilles ben fermades i bastons posats a mida començam l’aventura d’avui. El camí és fàcil ara, transcorre paral·lel al torrent d’Almadrà per un comellar que té a mà esquerra el puig de s’Alcadena (815 m) i a la dreta el de la Creu (668 m) antics sementers avui erms i velles oliveres fins a arribar a Son Ordines.
Creuam un portell on hi han rètols de fusta que indiquen la direcció del refugi de Tossals, a partir d’aquí no tenim més dificultat que seguir el camí ben senyalitzat incloent les dreceres, tot pujant les rampes ens trobam amb el company que faltava i que avui té la responsabilitat de guiar-nos per la segona part de la ruta.
Seguim entre marjades, oliveres i parets seques fins a assolir el refugi (525 m) a l’empara del puig que li dóna el nom, Tossals Verds (1.118 m.).
Aquest refugi de la Ruta de Pedra en Sec GR. 221, ubicat a la finca pública de Tossals Verds, és un dels més emblemàtics de la serra de Tramuntana.
Les cases, construïdes el segle XIX, estan vora un petit hort, just al costat de l’antic camí d’Alaró a Almallutx i en un paisatge dominat per les muntanyes de s’Alcadena i el puig des Tossals Verds.
A l’exterior es pot visitar un petit jardí d’espècies autòctones i observar les peces de pedra que formaven part de la tafona.
Ara és el moment del nostre guia, seguim la indicació del rètol que ens envia a la Pica des Garrover en 25 minuts per un camí més esvaït però sense problemes gràcies a les marques vermelles que els senderistes solen pintar, avui que fa un bon sol fins i tot el company daltònic els ha pogut veure, anam pujant fins a assolir el cim (630 m) des d’on gaudim d’una panoràmica d’excepció, just davant el puig de s’Alcadena (817 m.) vigilant les comarques del Raiguer i el Pla, al darrere el puig de Massanella (1.364 m.) i el seu company, el puig de n’Alí (1.037 m.) ens hi hem estat una bona estona contemplant aquesta meravella de la natura, això no cansa.
Però hem de continuar, seguim les marques encara que el camí és ben evident, una gran quantitat de pins caiguts per tot arreu, alguns ens barren el camí i hem de fer títeres per a salvar-los, són troncs vells, secs, corcats i podrits, deuen ser del que va tomar el cap de fibló de l’any 2007.
Després d’una aturada per dinar anam baixant cap a la finca des Rafal per camins de marjades, mentre discutíem sobre la utilitat d’unes parets seques paral·leles, de sobte s’ha alçat un esbart de corbs molt nombrós, mai n’havíem vist tants de junts, resulta que a la finca donen menjar als ramats de cabres per a caçar-les o vendre-les i els corbs, oportunistes que són, aprofiten el moment.
I, parlant de cabres, el nostre guia, bon coneixedor del lloc i el seu entorn ens ha fet fixar amb una cabra jove i el seu cabridet, devia tenir sols uns dies i, golafres com som, a més d’un se l’hi han disparat els sucs gàstrics pensant en el jove cabrit dins una rostidora i envoltat de patató.
Fruit d’aquesta visió golafre i irresistible i els comentaris que ha suscitat hem decidit fer una gestió amb l’amo de la possessió a fi que ens en seleccioni un per a una celebració del grup, quan sigui possible, quan els viatgers hagin tornat i vagi bé a la majoria, dit i fet!
Baixant per la pista que desemboca a la possessió ja trobam el cotxe del guia, mentre la resta del grup seguia cap a Mancor dos companys anam amb el xerpa d’avui a cercar l’altre cotxe que tenim prop de la Font Sorda i tornam a la vila per fer un cafetet tots junts i parlar de la sortida de la setmana qui ve.
En seure al cafè de la plaça hem descobert per què estam tan cansats, avui s’han posat d’acord les maquinetes GPS i han dit totes el mateix, hem caminat 12,1 quilòmetres, idò!
No hay comentarios:
Publicar un comentario