PUIG DES VOLTOR (Esporles).

Tenim al Director General del nostre grup fotut i hem quedat amb un expert excursionista esporlerí per dur-nos a Sa Mola de Sarrià i pujar al Puig des Voltor, de 497 metres.

Dit i fet, hem aparcat els cotxes al davant de la porteta que puja a Maristel·la i allà ens estava esperant el nostre guia d’avui.

Eren les 9,30 hores i el dia es presentava bo per anar d’excursió amb una temperatura molt agradable pel temps que estem. Al principi la caminada transcorre per un agradable camí de carro que va pujant i pujant. 

Hem vist ja una sitja de carboner i un botador de fusta que el guia ha rebutjat per dir-nos que havíem de fer un poquet “d’aventura” i trescar per un atapit bosc d’alzines i pins que s’enfilava en fort pendent a la recerca del Puig des Voltor, la nostra meta d’avui.

Cal dir que"l'aventura", pujant i trescant, ha estat bastant forta i en alguns trams fins i tot perillosa, perquè hem hagut de passar per un lloc on el vertigen ha fet acte de presència per algun membre del grup. 

El penya-segat era considerable i pujant i pujant cada vegada es veia el poble d’Esporles més avall, encara que tot d'una hem agafat una sendera que ens ha portat cap a l'interior del bosc i el paparró s’ha passat.

Molt curiós aquest vessant del bosc, molt net, pràcticament sense matolls, però ple d’alzines que ja han complert el seu cicle de vida i es troben mortes, seques i es desfan si les toques. Aquí es pot apreciar com la natura s’encarrega de convertir altra vegada a serradís per mesclar-se amb la terra el que han estat al seu dia arbres i branques fortes i robustes, ara mortes i podrides.

Caminant per aquest sorprenent indret, hem vist algunes sitges de carboner, amb la seva barraca esbucada devora. Unes basses descobertes per recollir aigua i un aljub molt ben conservat, han estat els llocs pels quals el nostre guia ens ha portat per poder observar l’activitat que antigament es duia a terme a Sa Mola. 

Asseguts devora l'aljub, hem berenat del que cadascun portava, generalment un poquet de fruita, i més tenint en compte que avui anàvem a dinar de peus baix taula per convidar al nostre guia.

Després de berenar, seguirem pel que al seu dia fou un camí emprat pels carboners i que ara es troba mix esbucat fins que hem vist un gran penyal.

Cap allà s’ha dirigit el nostre company amb noltros darrere i en no res arribarem al cim del Puig des Voltor.

Les vistes des d'allà dalt son esplèndides: la Serra, Esporles, Palma… 

Hem gaudit d'uns bons moments enfilats damunt aquell estret penyal fins que ens ha tocat davallar de nou. 

I ho hem fet per la part Sud de Sa Mola, a on hem pogut veure les restes d'un talaiot? 

No ho sabem, però unes roques de gran volum perfectament col·locades fa pensar que si podien ser les restes d’un talaiot.

Anant a “l’aventura” seguint al nostre guia caminant i trescant per on no hi havia cap camí ni sendera, hem arribat al penya-segat d’aquesta part de Sa Mola. 

Ara les vistes cap a Palma amb la possessió de Sarrià a primer terme avall de tot han estat també espectaculars.

A llavors hem hagut d'anar a la recerca del camí per on havíem pujat, camí que trobarem de nou, no sense caminar una bona estona entre les roques i matolls.

En aquest vessant els matolls proliferaven per tot arreu, tot el contrari que pel vesant Nord,  fins que hem hagut de passar altra vegada per aquella sendera arran del penya-segat…i ho hem fet sense cap novetat.

A una bona hora, després d'haver caminat (i trescat) quasi quatre hores, arribarem de nou fins on teníem els cotxes per anar fins a Establiments a menjar.

Una bona excursió, curta però forteta, un bon matí, uns bons moments...

Tornarem si Déu vol.

(Fotografíes:Miquel Barceló, Vicenç Trias i meves)