Un dia, al inici de la nostra
temporada d’excursions, animats en sobretaula després d’un bon dinar, férem una
llista de llocs on anar, en sortiren molts i molt variats, alguns, més
clàssics, decidirem de repetir-los precisament per això, per clàssics, i en ple
debat, un agosarat, sempre n’hi ha algun, va dir
“
i perquè no fem algun cim dels bons?”...
un silenci tens es va fer al grup, les
copes de palo amb sifó i les herbes mesclades quedaren glaçades
“un
cim? Caaaa! Això ja no ho podrem fer! val més no cercar ronya per gratar! Hem
de passar gust! Etc. Etc.....
Però aquest suggeriment va anar calant
dins els nostres magins, fins a transformar-se en idea, dèria, fal·lera i
moltes vegades, després d’una sortida, tot prenent un cafetet tornava sortir el
tema... i quan pujarem un cim?
Finalment, després de fer la nostra
clàssica sortida nocturna de lluna plena al Castell d’Alaró, una nit de fred,
pluja i tramuntana va sorgir la pregunta: anam
a fer el Massanella? Aquesta vegada el silenci no fou tens ni llarg, la
resposta va sorgir quasi d’immediat: “Si!
Perquè no?”
Dit i fet, el dijous 12 de març
partirem cap al Massanella, el “K2” de Mallorca com algú va dir, llàstima que
fóssim pocs, malalties, convalescències, absències, deixaren el grup en només
sis.
Al matí, a l’hora de partir cap a Lluc
a Palma hi havia un autèntic col·lapse circulatori, es veu pel que després
sabérem que hi va haver sengles accidents a l’autopista d’Inca i la de
l’aeroport que ens obligaren a prendre una ruta alternativa per no quedar embarrancats.
Arribarem més tard del que volíem i com que al coll de Sa Bataia hi havia
obres, aparcarem els cotxes vora Can Gallet, i cap amunt.
Començam a caminar cap a sa font des
Guix tot seguint fins a la barrera i
caseta de peatge de Comafreda on pagam quatre euros Iva inclòs per passar (idò!
S’ha de treure rendibilitat la finca!) ara, suaument anam assolint altura dins
un bosc d’alzines cada vegada més dens fins arribar al coll de sa Línia, o de
ses fites, son sengles pilons de pedra que ens indiquen la direcció del puig.
Ara només ens cal seguir el camí que,
ben fitat, ens mena bosc enllà cap a un altre entreforc assenyalat amb un piló triangular de pedra, “Puig i font” o
“Font i puig” aquest és el dilema que resolem sense dubte, “cap al puig!”
Seguim el pendent, cada vegada més
rost però sense complicacions, està ben fitat, la vegetació és més escassa a
mesura que pujam, ara les alzines van desapareixent donant pas als matolls de
càrritx i tota una varietat de coixinets espinosos, camamilla de muntanya i el
que és més singular, un teix, tot sol enmig de les roques, autèntic supervivent
d’altres èpoques.
Passat un petit coll ens trobam al Pla
de sa Neu, altiplà pedregós on encara trobarem algunes taques de neu, poques,
però als llocs mes arrecerats encara n’hi havia.
Es fa llarg aquest pla,
sobretot perquè ja son a la vista els dos cims del puig, sembla que ja hi som
però no, encara falta el més difícil, ara si que hem de fer atenció i seguir bé
les fites.
Quan enfilam la darrera ascensió pujam
per un comellar estret, dels dos cims que hem vist hem d’anar cap el de la
dreta, l’autèntic, la vegetació ha desaparegut per complet, el camí també,
només hi ha marques i fites, algun pic hem de posar les mans a les roques, es
fa difícil però seguim i arribam.
Puig de Massanella,1.365 m. a la fi
hem arribat al cim, fa fred i estem cansats però la emoció i la satisfacció
d’haver assolit aquest repte ens ho fan oblidar.
(Texte: "Embat". Fotografíes: "Trigo", Miquel Barceló i Xim Fuster).
Quina vista! al nord els
impressionants estimballs cap al puig Roig, més a ponent el puig Major, el
penyal del Migdia i el gorg Blau, entre la calitja tota la serra, davant nostre
mirant al Pla el puig de n’Alí, el puig des Grau i el puig Caragoler, no ens
cansam de contemplar aquest immens espectacle.
el dia acompanya ja que el vent
de tramuntana que ha començat a bufar a netejat la calitja, per això mateix,
cansat i suats no ens cal refredar-nos, cercam un lloc a recer i dinam tot
comentant la nostra odisea.
En acabar, refets i restaurats, ens
toca emprendre el camí de tornada, hem de desfer baixant tota la pujada, ai els
genolls!
Realment quan som a baix, vora els
cotxes, a can Gallet ens fa falta un bon massatge i ungüent a les frontisses,
estam ben apallissats però ben contents, gairebé tots ens hem acomiadat del
Massanella, les nostres circumstàncies son les que son i les coneixem bé, això
no vol dir que un altre dia no tornem a fer un altre cim i per que no altra
vegada Massanella, tant de bo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario