POEMA D'UN PARE AL SEU FILL.

poema d'un pare al seu fill.
Motiu , 40 aniversari

11-Abril-1.975

Oronelles que al Cel vetlau

cridau als vuit vents del món,

llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mistral,

tramuntana i gregal,

que un minyó gojos i cridaner

ha entrat dins nostra vida,

prenyada de joventut,

que esperava l’arribada

d’un nou vent que sacsa

branques d’ametller,

i sembra desitjos de futur.

Va ser començant l’estiu

quan el Sol il·luminava

una llar de pluja, amor i foc,

donant escalfor al bressol

que els teus pares vetlaven,

com tresor conquerit

a la vida i a l’amor.

De que frisau oronelles

si el nostre fill ens dona

desitjos i alegries,

per omplir almuds i barcelles,

de goig endolcit;

cantau al vent barrejat

de núvols reflectits,

que un dia arribarà

alegria a la teva llar.

Un dia partires

cercant un niu per omplir

de lliris i gessamins,

atrevesares cards i ortigues

i arrambares un vaixell,

escodrinyares la mar

blava com el Cel

i arribares a port

amb polsim de carbonissa,

que entra per retxilleres

de dubtes enlairats.

Colors llampants de papallones

et mostraren el camí

i seguint cridoría de cigales,

arribares a la flama

i construïres una llar,

amb persones estimades,

i així,

tal vegada un dia

el caliu que transmet

l’escalfor del teu cor,

aproparà un record

de pares estimats,

i així,

tal vegada un dia,

la tendresa d’un infant,

que travessa serres i penyals,

serà penyora de petjades

que mostren el camí

que un dia férem junts

T’estimam

ABRIL-2015
(Miquel Bauzá)