“de
Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases”
(Embat).Sembla mentida però
d’aquest sant tan popular realment se’n sap ben poc i el què es conta a la
literatura apòcrifa generalment no està admès al Cos del Cànon de les Sagrades
Escriptures. Mateu 1:16 nomena Sant Josep com a el fill de Jacob, d’acord amb
Lluc 3:23, Elí fou son pare. Els escriptors més moderns admeten que en ambdós
documents ja tenim la genealogia de Josep i que és factible a bastament
conciliar ambdues dades. Sembla que la vila de Betlem podria ser el seu lloc de
naixement, però també ho podria ser Natzarèt.
Sant Josep fou un tekton, com ens diuen Mateu 13:55 i Marc 6:3, la paraula pot
significar fuster i la tradició ha acceptat aquesta interpretació. Les dades
del seu matrimoni tampoc son gaire fiables, sembla que hi ha un casament
anterior al de Maria del que podria haver tingut fills per això hi ha la
creença que era un ancià quan va casar-se amb la Verge Maria. A partir d’aquí, la Història Sagrada
ens relata els fets que tots coneixem be, el cens decretat per Cèsar August, el
naixement de Jesús, la tragèdia dels innocents per culpa del rei Herodes, la
fugida a Egipte i el retorn a Natzarèt, fins aquí podem seguir la poc fiable
pista de Sant Josep, de la resta de la seva vida, mort i lloc d’enterrament res
se’n sap.
La devoció a Sant Josep és molt
tardana, segurament debut a que als primers segles de la Església només els
màrtirs eren venerats, les primeres referències son del s. XV.
El rang de festa fou atorgat per
Climent XI (1700-21) i Benet XIII el 1726, agregà el nom a la Lletania dels Sants.
Més tard Sant Josep fou declarat patró de la família.
El Papa Pius IX el proclamà patró de la Església universal el 1870, el 1920 el Papa Benet
XV el declarà, a més, patró contra el comunisme i la relaxació moral.
El Papa Pius XII el dia 1er. de Maig
de 1955, a
la plaça de Sant Pere plena de treballadors proclamava la Festa del Treball i al
calendari de la Església Universal
naixia la festa de Sant Josep Obrer.
Segurament aquesta proclama fou per a
contrapesar la celebració del Dia Internacional dels treballadors o Primer de
Maig, festa per antonomàsia del moviment obrer mundial, commemoració acordada pel Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional
celebrat a Paris el 1889 com a jornada de lluita reivindicativa i en homenatge
als Màrtirs de Chicago, sindicalistes anarquistes executats als EE.UU. per la
seva participació a les vagues de maig del 1886 per a la consecució de la
jornada laboral de vuit hores.
I ara la festa del Pare…
La idea de celebrar el dia del pare
prengué forma cap a l’any 1910 encapçalada per Smart Dood, nord-americana que
intentava d’alguna manera fer que el paper dels pares a la societat fos
destacada.
Especialment d’aquells pares que, com el seu, que va enviduar al
morir la seva esposa mentre donava a llum al seu sisè fill, complien el rol de
pare i mare en la educació dels seus fills. Al principi, ella intentà senyalar
el 5 de juny, aniversari de son pare, com a dia de la festa dels pares, però no
hi trobà suport.
El 1915 el projecte seguia viu i es va
suggerir que cada família celebrés, o no, el dia del pare amb total llibertat.
El 1924, el president dels Estats
Units d’Amèrica, Calvin Coolidge, donà suport a la iniciativa i convertí el “Dia del Pare” en una celebració nacional. Finalment, el
1966, el president Lyndon B. Jhonson firmà una proclama presidencial que
declarava el tercer diumenge de juny como a “Dia del Pare”.
La celebració s’estengué ràpidament a Europa i a l’Amèrica
Llatina, a Espanya la celebració s’adaptà a la tradició catòlica i es dedicà a
Sant Josep que es celebra el 19 de març, era festiu a tot l’estat i suposava un
petit oasi festiu dins el desert quaresmal, actualment només és festiu a
València, Murcia i Melilla.
Al principi, el Dia del Pare tenia un
caràcter estrictament familiar, amb el pas dels anys els comerços començaren a
treure partit del tema, a promoure i a vendre productes especialment dirigits
als pares, cosa que cridà l’atenció de molts fills agraïts i amb poca
iniciativa que trobaren en la promoció comercial una forma d’expressar el seu
afecte pels pares mitjançant un regal.
Fa temps, ens solien regalar corbates,
camises i calcetins, després vingueren els trepants, les serres i altres eines
de profit, ara tot això ha canviat pels estris de les noves tecnologies,
càmeres digitals, telèfons mòbils, GPS, PDA, TV de plasma, DVD, encara que, pot ser, el regal més esperat
pels pares d’avui sigui la possibilitat de gaudir del permís de paternitat de
15 dies contemplat a la nova Llei d’Igualtat.
Els més malpensats asseguren que a
casa nostra l’origen de la festa és de El Corte Inglés, però la majoria d’experts
en la matèria afirmen que el creador fou Pepín Fernández, fundador de Galerías
Preciados, amb el clar objectiu de guanyar més diners i també celebrar el sant
del seu bíblic patró. Així mateix però els malpensats no afinaven malament, El
Corte Inglés ja fa anys que comprà Galerías Preciados.
”Probablement, al si de la nostra
cultura actual s’estarà reformulant el concepte de paternitat. Però avui, a
tots els pares singulars, a cada un dels homes que han pogut adoptar al seu
descendent com a fill, que li han pres la seva petita ma amb la seva ma
desmesurada per a acompanyar-lo a fer les primeres passes pel món, a tot ells
podem dir-lis: Feliç dia i gràcies!”
Font: Philippe Julien “La paternitat” - Seminari inèdit.
Dades i dates recopilades de:
Enciclopèdia Católica,
Wiquipedia,
I altres recerques d’Internet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario