PLOU AL COR DELS MALLORQUINS.

Tantas veces hemos pasado en nuestras excursiones por estos lugares, que sentimos como si algo de nuestra vida  se hubiera terminado. Nosotros, que vamos con tanto cuidado en no olvidarnos en la Serra un simple papel, una peladura de fruta, una envoltura de algún alimento, que procuramos montar de nuevo los hitos de piedra caídos que marcan las rutas de las excursiones...qué lástima. La Trapa, Cala en Basset, Galatzó... ya no volverán a ser lo que eran, o por lo menos nosotros ya no lo veremos.

IMAGINAR...NO CUESTA NADA.

 

Puestos a imaginar, imaginemos que el PP y el PSOE desaparecen del mapa político y que todos los corruptos devuelven todo lo que nos han robado mientras van entrando en fila india voluntariamente a la cárcel.

Imaginemos entonces que el sistema electoral en nuestro pais se modifica y podamos elegir a nuestros representantes por listas abiertas.

Imaginemos que los que se presenten a las listas son gente honesta dispuesta a trabajar por su tierra, sin coches oficiales, sin asesores, sin poltronas, sin prebendas, ciudadanos como nosotros a los que podamos dirigirnos en cualquier momento para exponerles nuestros problemas, como ocurre en otros países.

Imaginemos que los bancos se pongan a dar crédito a las pequeñas y medianas empresas y que se creen miles y miles puestos de trabajo.

Imaginemos que los bancos acuerden ofrecer soluciones a todas las personas que engañaron concediéndoles unas hipotecas que ahora no pueden pagar  y que no haya más deshaucios.

Imaginemos que estos bancos deciden devolver el dinero que se quedaron de las preferentes y deuda subordinada a los que estafaron, con el interés correspondiente.

Imaginemos que los dirigentes de esos bancos tengan un tope en sus emolumentos y que ofrezcan un porcentaje de sus ganancias a causas sociales para mejorar la calidad de vida de todos.

Imaginemos un pais donde nuestros hijos puedan tener una educación libre y gratuïta, con universidades libres y gratuitas dotadas de un programa de becas que puedan estar al alcance de todos.

Imaginemos que podamos vivir en un pais que no esté subyugado a los Mercados.

Imaginemos  que todos tengamos trabajo y que nuestros hijos puedan desarrollar en el mundo laboral los estudios que quisieron cursar.

Imaginemos que tenemos una asistencia sanitaria pública y eficaz , con una red de hospitales modernos donde nos puedan atender inmediatamente, sin listas de espera, sin trabas, sin demoras de ningún tipo.

Imaginemos que tuviéramos un sistema de pensiones que permitiese a los mayores  vivir su vejez dignamente, con unos centros donde pudieran ser atendidos cómodos, limpios y bien asistidos.

Imaginemos, imaginemos, imaginemos... ¡Joder con John Lennon que nos hizo imaginar un mundo mejor que no llega nunca!. Nos hizo soñar y aprender de memoria estas estrofas:

“Imagina que no hay Cielo
es fácil si lo intentas
sin Infierno bajo nosotros
encima de nosotros, sólo el cielo

Imagina a todo el mundo
viviendo el día a día...
Imagina que no hay países
no es difícil hacerlo

Nada por lo que matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda el mundo
viviendo la vida en paz...

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo será uno sólo

Imagina que no hay posesiones
me pregunto si puedes
sin necesidad de gula o hambruna
una hermandad de hombres
imagínate a todo el mundo
compartiendo el mundo...

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo será uno sólo”

 

Yo ya me he unido a él hace tiempo, pero ese mundo mejor que imaginó no aparece. De todas formas, como imaginar no cuesta nada y Lennon nos ofreció esta hermosísima canción que no nos cansaremos nunca de escuchar, vamos a imaginar otra vez todo esto que hemos escrito que es más sencillo de lo que él propone, contemplando una simple pero siempre hermosa puesta de Sol en tiempo real, mientras escuchamos una versión diferente de “Imagine”.

 

SORTIDA NOCTURNA AL CARBÓ.

 

Aprofitant la lluna plena, el dilluns 22 de juliol, decidirem anar a pegar un capfico nocturn a la platja verge des Carbó.

Arribem al vesprejar a la Colònia de Sant Jordi, disposats a caminar els 3 quilòmetres que hi ha fins al Carbó amb el llum de la lluna que ja havia sortit.

Començarem la nostra marxa per la platja des Dolç de la Colònia, quan la foscor començava  a cobrir aquell bell paisatge, ple de vaixells que no se movien res de res per la quietud de l’aigua que pareixia una bassa d’oli.

Feia calor, molta calor i mentre noltros anàvem, molta  gent tornava. La foscor va caure completament quan arribarem a la platja de C’an Curt.

 

 

Tots anàvem ben preparats amb piles, frontals i farolets per si per ventura no veiem per on trepitjàvem, però la veritat que no ens va fer falta.

 

 

La lluna, que se reflectia en el mar, il·luminava tota la costa fent el caminar molt agradable i fàcil.

El suau murmuri del mar que de tant en tant estopejava la vorera, feia encara més agradable el passeig. El boci de camí que has de fer pel sender que hi ha damunt les roques, ho varem fer sense cap novetat.

Després de caminar els 700 metres aproximats que hi ha des de la platja des Dolç fins al Carbó, arribarem a la platja uns 40 minuts després de haver partit.

Teníem pressa per anar a l’aigua. La temperatura era ideal, l’aigua completament calmada, ala idó!, cap allà ens varem anar, tots menys dos, un que esteva constipat i altra que te al·lèrgia al aigua freda i que, encara que varem intentar convèncer-li de que l’aigua estava calenteta, no va haver-hi forma.  Se varen quedar asseguts els dos a una escala devora la sorra que dona a un camí que es fica per s’Avall.

Es difícil de narrar un bany en el mar baix el llum de la lluna. Es un moment únic quan la climatologia acompanya.

 

 

Dins l’aigua se veia perfectament el fons i els voltants completament transparents. Encara estaríem allà ficats si no fos perque començàvem a quedar-nos arruats.

 

 

Una conversa dins l’aigua a la llum de la lluna hi ha que veure lo que relaxa. Quina sort tenim els mallorquins, que en 45 minuts de cotxe ens podem plantar en una platja verge. No sabem lo que tenim!.

Sortirem de l’aigua, sense cap ganes de fer-ho, per menjar un entrepà que cadascun s’avia portat, quan varem sentir un renouer que s’aproximava per la platja cap a on noltros estaiem. Que putes es això, varem dir!, una nau espacial que havia sorgit de l’aigua?.

 

Atenció!: Si veis aquesta màquina... fugiu escapats! el conductor es un perill públic nº 1

Dons era un buldòzer grandiós del servei de neteja amb llums per tot a reu que filtrava la sorra de la platja  per llevar les algues.  Les 12 del vespre, en una platja verge, a la llum de la lluna i un buldòzer de neteja apareix de sobte?.  Idò sí!. Va sortir de per la garriga i se va plantar a la platja.

Cal dir que, a més de emprenyar, el que manava aquell tractor devia anar begut, o s’anava del boll, o  no veia per on passava a pesar del llums que portava, perque va venir cap a noltros i quan  ja estava ben a prop i tots esperàvem que girés… es teu collons!, si no ens apartem ara estaríem polvoritzats en aquella sorra. Mal te morissis d’oi tapat de moc! (qualcú li va maleir).  No volem pensar que hi hagués passat si qualcú se hagués dormit en la sorra amb aquest pardal tocat des boll. Es que li haguéssim pegat una galtada amb sa mà de pixar!… però, ens varem calmar i deixarem anar la qüestió.

La ruta que ferem. Passeig a vorera del mar ideal per fer-ho de nit amb lluna plena.

Encara tinguérem sort que era l’hora de partir i que poguérem gaudir del nostre capfico amb completa tranquil·litat.

Un vespre inoblidable que volem repetir a altre lloc (per no trobar-nos amb aquest bollat)  en la lluna plena del mes d’Agost.

Adéu siau!.

PLATGES VERGES: S’HORT DE SA COVA I C’AN SALES.

 

 

Continuant amb la nostra febre per visitar platges i cales verges, havíem d’anar a aquestes dues platges que es troben a la zona més inhòspita de Mallorca i que es a on estàn els materials geològics més antics de l’illa.

Dues platges salvatges que estan a expenses de la fúria del mar que les engoleix quan assota la Serra de Tramuntana, a la part Nord de l’illa, devora es Port des Canonge. Son dues platges especials, de difícil accés, però ideals si a qualcú li agrada estar tot sol com un anacoreta, gaudint de la natura, per contemplar la immensitat del mar -si el temps t’ho permet- al peu de la Serra de Tramuntana, davall uns penya-segats (C’an Sales) que son matèria d’estudi de geòlegs de tot el món.

Per primera vegada en les nostres sortides, a les platges no hi varem trobar  a ningú, ni quan arribarem ni quan partirem, ni per terra ni per mar, per que al ser platges obertes, les barques no poden fondejar i els pocs estrangers que hi volen davallar a peu no troben el camí, com una al·lota anglesa que trobarem amb un petit cotxe de lloguer perduda pels indrets i que va tenir que tornar enrere i dues parelles que cercaven el camí per “arribar al mar”.

Si se volen visitar les dues platges, convé fer la ruta que noltros varem triar, ja que estan separades per un pinar que fort i no et moguis has de creuar pujant i davallant a través d’un sender.

Noltros hem davallat amb el cotxe per la carretera del Port des Canonge i a meitat de camí, quan trobes una desviació a la dreta, ens hem ficat per aquí.

Hem continuat per aquest camí sense asfaltar, però amb bon estat, durant una bona estona. Teníem les cases de sa cova a l’esquerra i quan hem arribam a un encreuament de camins amb un rètol que t’avisa de la desviació cap a una pedrera, aparquem el cotxe. Ara tocava continuar a peu.
 

El camí es molt maco per que transcorreix per un bosc d’alzines a on hi ha una síquia feta de pedra seca que es digne de veure.
 

En no rés arribam a una explanada al costat del mar on està la font de S’hort de sa Cova.
 

La platja es de pedres polides i algues seques,  i s’accedeix a ella per un camí que hi ha a la dreta.

Quan la font brolla, l’aigua cau al mar per unes roques que hi ha a l’esquerra de la platja.
 

Després de gaudir de la bellesa d’aquest entorn, hem partit cap a ponent travessant el torrent des Cable per agafar un tirany ben marcat que hi ha dins el pinar.

Quinze minuts de pujada i hem creuat un reixat a través d’un botador de fusta

 

que ens ha portat fins la casa de C’an Sales, on també s’ha de creuar una barrera tancada per un nou botador.

Seguint aquesta pista arribem a unes escales molt ben conservades que baixen fins a la mar, devora un escar.
 

 

La platja està un poquet amagada a la dreta i es de iguals característiques que la de S’hort de sa cova.

Hem aprofitat per pegar el primer capfico en aquest indret, devora s’escar, aprofitant que la mar estava tranqui-la, encara que no feia Sol, i donat que devora s’escar hi ha unes roques planes que fan molt còmode caminar per damunt elles per llançar-te a l’aigua i després poder sortir fàcilment.
 

Per arribar a la platja has de caminar uns 100 metres i ho has de fer amb sabates adequades perque si no es impossible anar-hi. 

 

 

La platja estava coberta de tones d’algues seques que la mar s’ha encarregat de portar-les fins fer un caramull de quasi un metre d’espessor.

 

 

Els mil·lions de pedres ben polides que la mar s’ha encarregat d’escopir a la

 

 

platja grans, petites i mitjanes, tenen formes i colors verdaderament curiosos.

 

Impressiona mirar el penya-segat d’aquesta platja.

Aquestes roques ens conten l’historia de l’illa de més de 250 mil·lions d’anys.

Les terres vermelloses d’aquest indret, donen al paisatge una configuració molt especial, contrastant amb els tons ocres d’altres tipus de roques d’origen i edat molt diferent amb les quals entren en contacte.
 

Hem llegit que una falla deixa en contacte materials sedimentaris amb més de 200 mil·lions d’anys de diferència.

A aquets materials més costaners s’hi superposen unes potents capes calcàries, mitjançant estructures geològiques que anomenen encavalcaments, per a dibuixar-nos finalment el meravellós i impressionant escenari que podem contemplar.
 

Un altra capfico a la platja aprofitant que no hi ha grumers i a berenar asseguts contemplant la natura d’aquest lloc tan especial.
 

Eren les dotze quan hem agafat el tapins per tornar cap el cotxe.



C'an Sales

La pujada la hem fet pel camí que porta fins a la casa d’en Sales i hem partit cap el Club Nàutic de S’Arenal a on havíem quedat amb la resta de ratapinyades -que havien anat amb la barca de un company- per fer un dinar de companyonia.

Un dia ben aprofitat. Fins la propera sortida!.

 

SOPAS MALLORQUINAS DE MATANZAS.

                                                    (Receta y preparación: Paguita Gómez)

INGREDIENTES (4 personas):

200 gr. de lomo o carne magra

200 gr. de costilleja de cerdo

2 botifarrones (opcional)

250 gr. de sopas (pan moreno cortado muy fino  -ya se venden aposta-)

1 manojo de cebolletas

5 alcachofas

2 tomates de ramillete

1 col llanta

½ coliflor

1 buen puñado de setas

100 gr. guisantes

150 gr. tirabeques

2 pimientos rojos

1 manojo perejil

4 dientes de ajo

Aceite de oliva virgen, agua, sal, pimienta y pimentón

---

 

Se cortan todas las verduras en trozos ni muy grandes ni demasiado pequeños (las iremos cocinando por separado como veremos).

 

En una cazuela de barro con un  vaso de aceite de oliva v.e., se sofríe la carne troceada y salpimentada. Cuando esté dorada se añaden los dientes de ajos (laminados o machacados, al gusto).

Ahora añadiremos las cebolletas tiernas, el pimiento rojo, los tomates (pelados sin pepitas) todo bien troceado y sofreímos unos minutos.

Salpimentamos y añadimos una cucharada de pimentón. Mezclamos bien y echamos el manojo de perejil cortado a trocitos juntamente con los guisantes y la col.

Removemos y vertemos tres vasos de agua (hasta cubrir) dejándolo hervir un ratito.

Vertemos los tirabeques, la coliflor, las alcachofas y las setas (mejor si se pasan antes por la sartén).



Mientras calentaremos el horno a 180º para introducir en una bandeja las rebanadas de pan por unos minutos a fin de que queden bien secas.

Una vez que las verduras estén hechas, las sacaremos en un bol y el caldo en otro para volverlo a introducir todo montado en la misma cazuela de la siguiente forma: una capa de verdura y otra de pan bañándolo con el caldo a nuestro gusto (si nos gustan secas o muy secas). Iremos haciendo esto sucesivamente hasta dejar la última capa de verduras.

Unos minutos de reposo para que el caldo impregne bien el pan y ¡listo!.

Opcional: gratinar al horno con un chorrito de aceite de oliva.

Estas sopas se sirven con olivas partidas, rabanitos o pimientos verdes de ensalada cortados a tiras. Si una vez en el plato le añadimos un chorrito de aceite de oliva v.e. resultan exquisitas.