SORTIDA NOCTURNA AL CARBÓ.

 

Aprofitant la lluna plena, el dilluns 22 de juliol, decidirem anar a pegar un capfico nocturn a la platja verge des Carbó.

Arribem al vesprejar a la Colònia de Sant Jordi, disposats a caminar els 3 quilòmetres que hi ha fins al Carbó amb el llum de la lluna que ja havia sortit.

Començarem la nostra marxa per la platja des Dolç de la Colònia, quan la foscor començava  a cobrir aquell bell paisatge, ple de vaixells que no se movien res de res per la quietud de l’aigua que pareixia una bassa d’oli.

Feia calor, molta calor i mentre noltros anàvem, molta  gent tornava. La foscor va caure completament quan arribarem a la platja de C’an Curt.

 

 

Tots anàvem ben preparats amb piles, frontals i farolets per si per ventura no veiem per on trepitjàvem, però la veritat que no ens va fer falta.

 

 

La lluna, que se reflectia en el mar, il·luminava tota la costa fent el caminar molt agradable i fàcil.

El suau murmuri del mar que de tant en tant estopejava la vorera, feia encara més agradable el passeig. El boci de camí que has de fer pel sender que hi ha damunt les roques, ho varem fer sense cap novetat.

Després de caminar els 700 metres aproximats que hi ha des de la platja des Dolç fins al Carbó, arribarem a la platja uns 40 minuts després de haver partit.

Teníem pressa per anar a l’aigua. La temperatura era ideal, l’aigua completament calmada, ala idó!, cap allà ens varem anar, tots menys dos, un que esteva constipat i altra que te al·lèrgia al aigua freda i que, encara que varem intentar convèncer-li de que l’aigua estava calenteta, no va haver-hi forma.  Se varen quedar asseguts els dos a una escala devora la sorra que dona a un camí que es fica per s’Avall.

Es difícil de narrar un bany en el mar baix el llum de la lluna. Es un moment únic quan la climatologia acompanya.

 

 

Dins l’aigua se veia perfectament el fons i els voltants completament transparents. Encara estaríem allà ficats si no fos perque començàvem a quedar-nos arruats.

 

 

Una conversa dins l’aigua a la llum de la lluna hi ha que veure lo que relaxa. Quina sort tenim els mallorquins, que en 45 minuts de cotxe ens podem plantar en una platja verge. No sabem lo que tenim!.

Sortirem de l’aigua, sense cap ganes de fer-ho, per menjar un entrepà que cadascun s’avia portat, quan varem sentir un renouer que s’aproximava per la platja cap a on noltros estaiem. Que putes es això, varem dir!, una nau espacial que havia sorgit de l’aigua?.

 

Atenció!: Si veis aquesta màquina... fugiu escapats! el conductor es un perill públic nº 1

Dons era un buldòzer grandiós del servei de neteja amb llums per tot a reu que filtrava la sorra de la platja  per llevar les algues.  Les 12 del vespre, en una platja verge, a la llum de la lluna i un buldòzer de neteja apareix de sobte?.  Idò sí!. Va sortir de per la garriga i se va plantar a la platja.

Cal dir que, a més de emprenyar, el que manava aquell tractor devia anar begut, o s’anava del boll, o  no veia per on passava a pesar del llums que portava, perque va venir cap a noltros i quan  ja estava ben a prop i tots esperàvem que girés… es teu collons!, si no ens apartem ara estaríem polvoritzats en aquella sorra. Mal te morissis d’oi tapat de moc! (qualcú li va maleir).  No volem pensar que hi hagués passat si qualcú se hagués dormit en la sorra amb aquest pardal tocat des boll. Es que li haguéssim pegat una galtada amb sa mà de pixar!… però, ens varem calmar i deixarem anar la qüestió.

La ruta que ferem. Passeig a vorera del mar ideal per fer-ho de nit amb lluna plena.

Encara tinguérem sort que era l’hora de partir i que poguérem gaudir del nostre capfico amb completa tranquil·litat.

Un vespre inoblidable que volem repetir a altre lloc (per no trobar-nos amb aquest bollat)  en la lluna plena del mes d’Agost.

Adéu siau!.