CALA EN GOSSALBA I CALÓ DEL TORRENT DE SES AGULLES.

 

Havíem vist l’entrada d’una excursió a la pàgina d’en Toni Sureda que passava per aquesta Cala, i ens va fer ganes arribar-hi.

Dijous passat, amb un dia ennigulat però calorós, varem partir 4 dels 5 que solem fer cales verges a l’estiu (el que faltava tenia un compromís familiar).

Partirem ben prestet cap el Far de Formentor i quan passarem a les 9,15 pel mirador des Colomer ja hi havia una gentada. Cullons! -varem dir-, haurem de partir a les 7 del mati per no trobar gent !.

Sort que al segon mirador, aquest que hi ha al km.14,800, nomes hi havia un cotxe i varem poder aparcar perfectament. Es d’aquest lloc des d'on es parteix cap a la Cala.  Feia basca però no hi havia Sol (per una banda millor, pensàvem).

Com hem dit, just davant d’aquest mirador hi ha el sender que et porta fins a Cala en Gossalba i també fins a Cala Murta, encara que per anar a aquesta darrera convé fer-ho partint des de l’aparcament de Cala Figuera, molt més avall.

El sender està perfectament marcat i es troba molt ben fitat -un poquet massa i tot- i fa bon caminar si portes sabates de muntanya. A la dreta tenim “El Fumat” i tinguérem sort que no fes Sol, per que caminar per aquest tàlveg amb una solejada en ple més de juliol, pots quedar-te socarrat allà mateix.

 

 

Però a nosaltres ens va banyar una fina pluja, si, si, ens va ploure, encara que no més varen ser unes gotetes.

Caminant per devora la torrentera seguint el sender, tot d'una t'introdueixes en un frondós pinaret que et porta fins a la Cala. Portàvem uns 35 minuts caminant quan un de nosaltres ens va dir que ja divisava la mar.  

 

 

El passeig no es complicat, però de tornada es va fer pesadet, pel que no és de estranyar que només fóssim nosaltres tots sols allà baix (altre cosa es a la mar).

La toponímia  que  hem  trobat  d’aquest nom ens diu que Cala   en   Gossalba -Pollença- i Gossauba -possessió del terme de Sant Joan- siguin una catalanització del nom castellà Gonzalbo o Gozalvo. També hi ha una cala d’aquest nom a Xàbea (Valencia). La nostra Cala està davall del Puig de Ses Butzes (162 metres).

 

Aquest entrant de mar bell, verge i paradisíac es caracteritza per tenir forma de “U”, unes dimensions reduïdes, un talús al qual predominen els còdols i les graves, una  orientació  sud-est  i  sud-oest,  així com  per  donar  lloc a  dues caletes en tocar terra ferma i per estar envoltada de muntanyes altes i de pins.

Quan varem arribar no hi  havia  una  ànima  (ni a terra ni a la mar), el que ens va permetre gaudir d’aquest lloc salvatge com a nosaltres ens agrada.

 

Però quan partirem damunt les 12 hores, llanxes i catamarans amb  turistes començaren a entrar i adéu tranquil·litat.

 

Aquesta hora, les dotze, es quan arriba la “Marabunta”, i es la hora clau que tenim fixada per partir nosaltres.

Al fons "Cap Es Pinar"

No ens varen quedar a la Cala i anàrem pel penya-segat de la dreta cap el Calò del Torrent de les Agulles, un caló molt petitó amb unes aigües transparents com a miralls, però de difícil accés.

 

 

Varem haver de posar les mans i els culs per poder-hi davallar, però arribarem, sempre arribam.

 

 

En aquest caló ens quedarem  per pegar un parell de capficos.

Una petita exploració del nostre company expert en grumers, ens va garantir que no n'hi havia cap ni un, el que ens va permetre nedar gaudint del lloc de bon de veres.

Com hem dit estiguérem fins que les barques començaren a arribar.

 

 

No varem veure a ningú que vengués per  terra, i es que haver de caminar mes d’una hora per la muntanya per arribar-hi, fa que la gent s’ho pensi.

Tot el camí que havíem fet de davallada ara l' hauríem de pujar.  Cal dir que el primer terç es el més feixuc, però com vas per l’ombra del pinar (ara el Sol havia sortit i pitjava fort), no es fa gaire pesat.

 

 

El darrer bocí, quan s’acaba el pinar i surts a la garriga,  t’has de tapar bé el cap i el clotell si no vols quedar-te allí socarrat.

Arribarem al mirador que estava ple d’estrangers i aprofitarem per rehidratar-nos i descansar un poquet veient les magnifiques vistes que s’albiren cap el far de Formentor.

Dinarem de menú en un lloc a Pollença -a on estem abonats- i partirem cap a casa a punt per fer la sesta.

Missió complida. Hem estat a un altre lloc verge i paradisíac de la nostra terra que no coneixíem (com aquest estem segurs  que no n'hi deu haver-hi molts al món).

Fins la propera sortida!,  on intentarem “descobrir” un altra racó com aquest.