Continuant amb la nostra febre per visitar platges i cales verges, havíem d’anar a aquestes dues platges que es troben a la zona més inhòspita de Mallorca i que es a on estàn els materials geològics més antics de l’illa.
Dues platges salvatges que estan a expenses de la fúria del mar que les engoleix quan assota la Serra de Tramuntana, a la part Nord de l’illa, devora es Port des Canonge. Son dues platges especials, de difícil accés, però ideals si a qualcú li agrada estar tot sol com un anacoreta, gaudint de la natura, per contemplar la immensitat del mar -si el temps t’ho permet- al peu de la Serra de Tramuntana, davall uns penya-segats (C’an Sales) que son matèria d’estudi de geòlegs de tot el món.
Per primera vegada en les nostres sortides, a les platges no hi varem trobar a ningú, ni quan arribarem ni quan partirem, ni per terra ni per mar, per que al ser platges obertes, les barques no poden fondejar i els pocs estrangers que hi volen davallar a peu no troben el camí, com una al·lota anglesa que trobarem amb un petit cotxe de lloguer perduda pels indrets i que va tenir que tornar enrere i dues parelles que cercaven el camí per “arribar al mar”.
Si se volen visitar les dues platges, convé fer la ruta que noltros varem triar, ja que estan separades per un pinar que fort i no et moguis has de creuar pujant i davallant a través d’un sender.
Noltros hem davallat amb el cotxe per la carretera del Port des Canonge i a meitat de camí, quan trobes una desviació a la dreta, ens hem ficat per aquí.
Hem continuat per aquest camí sense asfaltar, però amb bon estat, durant una bona estona. Teníem les cases de sa cova a l’esquerra i quan hem arribam a un encreuament de camins amb un rètol que t’avisa de la desviació cap a una pedrera, aparquem el cotxe. Ara tocava continuar a peu.
Hem continuat per aquest camí sense asfaltar, però amb bon estat, durant una bona estona. Teníem les cases de sa cova a l’esquerra i quan hem arribam a un encreuament de camins amb un rètol que t’avisa de la desviació cap a una pedrera, aparquem el cotxe. Ara tocava continuar a peu.
El camí es molt maco per que transcorreix per un bosc d’alzines a on hi ha una síquia feta de pedra seca que es digne de veure.
En no rés arribam a una explanada al costat del mar on està la font de S’hort de sa Cova.
En no rés arribam a una explanada al costat del mar on està la font de S’hort de sa Cova.
La platja es de pedres polides i algues seques, i s’accedeix a ella per un camí que hi ha a la dreta.
Quan la font brolla, l’aigua cau al mar per unes roques que hi ha a l’esquerra de la platja.
Quan la font brolla, l’aigua cau al mar per unes roques que hi ha a l’esquerra de la platja.
Després de gaudir de la bellesa d’aquest entorn, hem partit cap a ponent travessant el torrent des Cable per agafar un tirany ben marcat que hi ha dins el pinar.
Quinze minuts de pujada i hem creuat un reixat a través d’un botador de fusta
que ens ha portat fins la casa de C’an Sales, on també s’ha de creuar una barrera tancada per un nou botador.
Seguint aquesta pista arribem a unes escales molt ben conservades que baixen fins a la mar, devora un escar.
Quinze minuts de pujada i hem creuat un reixat a través d’un botador de fusta
que ens ha portat fins la casa de C’an Sales, on també s’ha de creuar una barrera tancada per un nou botador.
Seguint aquesta pista arribem a unes escales molt ben conservades que baixen fins a la mar, devora un escar.
La platja està un poquet amagada a la dreta i es de iguals característiques que la de S’hort de sa cova.
Hem aprofitat per pegar el primer capfico en aquest indret, devora s’escar, aprofitant que la mar estava tranqui-la, encara que no feia Sol, i donat que devora s’escar hi ha unes roques planes que fan molt còmode caminar per damunt elles per llançar-te a l’aigua i després poder sortir fàcilment.
Hem aprofitat per pegar el primer capfico en aquest indret, devora s’escar, aprofitant que la mar estava tranqui-la, encara que no feia Sol, i donat que devora s’escar hi ha unes roques planes que fan molt còmode caminar per damunt elles per llançar-te a l’aigua i després poder sortir fàcilment.
Per arribar a la platja has de caminar uns 100 metres i ho has de fer amb sabates adequades perque si no es impossible anar-hi.
La platja estava coberta de tones d’algues seques que la mar s’ha encarregat de portar-les fins fer un caramull de quasi un metre d’espessor.
Els mil·lions de pedres ben polides que la mar s’ha encarregat d’escopir a la
platja grans, petites i mitjanes, tenen formes i colors verdaderament curiosos.
Impressiona mirar el penya-segat d’aquesta platja.
Aquestes roques ens conten l’historia de l’illa de més de 250 mil·lions d’anys.
Les terres vermelloses d’aquest indret, donen al paisatge una configuració molt especial, contrastant amb els tons ocres d’altres tipus de roques d’origen i edat molt diferent amb les quals entren en contacte.
Hem llegit que una falla deixa en contacte materials sedimentaris amb més de 200 mil·lions d’anys de diferència.
A aquets materials més costaners s’hi superposen unes potents capes calcàries, mitjançant estructures geològiques que anomenen encavalcaments, per a dibuixar-nos finalment el meravellós i impressionant escenari que podem contemplar.
Aquestes roques ens conten l’historia de l’illa de més de 250 mil·lions d’anys.
Les terres vermelloses d’aquest indret, donen al paisatge una configuració molt especial, contrastant amb els tons ocres d’altres tipus de roques d’origen i edat molt diferent amb les quals entren en contacte.
Hem llegit que una falla deixa en contacte materials sedimentaris amb més de 200 mil·lions d’anys de diferència.
A aquets materials més costaners s’hi superposen unes potents capes calcàries, mitjançant estructures geològiques que anomenen encavalcaments, per a dibuixar-nos finalment el meravellós i impressionant escenari que podem contemplar.
Un altra capfico a la platja aprofitant que no hi ha grumers i a berenar asseguts contemplant la natura d’aquest lloc tan especial.
Eren les dotze quan hem agafat el tapins per tornar cap el cotxe.
La pujada la hem fet pel camí que porta fins a la casa d’en Sales i hem partit cap el Club Nàutic de S’Arenal a on havíem quedat amb la resta de ratapinyades -que havien anat amb la barca de un company- per fer un dinar de companyonia.
 |
| C'an Sales |
Un dia ben aprofitat. Fins la propera sortida!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario