viernes, 25 de noviembre de 2011

CAMÍ DE S’ARXIDUC (SON MORAGUES).


Dijous, 24 de novembre 2011. Hem mirat el temps. Sembla que farà un bon dia després de tanta pluja. Hem quedat a les 9,15 hores en l'estació intermodal per agafar el bus fins a Valldemossa. Avui volem fer la clàssica excursió del Camí de s’ Arxiduc per aquesta variant: Valldemossa- Pla d’es Pouet- Cingles de Son Rulla’n- Pla de Ses Aritges- Ses Fontanelles- Pla d’es Pouet- Valldemossa.


Avui el grup estava format per cinc membres, per que el sis  “Ratapinyades” restants han fet fallida: Un amb pedres en el ronyó, altre amb el cor que li bategava, un altre que s'ha d'operar d'un peu, un altre que tenia classe de cultura general, i dues que tenien  altres “feines”. Doncs bé, 5 hem estat els que hem enfilat la costa que comença a dalt de Valldemossa al costat d'una reixeta i que ens portarà fins al Pla des Pouet. Hem saltat un botador -mal records ens du aquest botador!- i comencem a pujar.

Com aquesta pujada para uns era bastant dura i per a uns altres no tant, ho deixarem que és una costa bastant “fotudeta” i així tost contents. Bastant llargueta també, o no?.  Al cap d'una hora d'ascens s'arriba al Pla des Pouet, una esplanada d'alzines preciosa, on hem aprofitat per berenar. Allí, un dels nostres companys que s'ha trencat les ulleres, ha tret de la seva motxilla ses “eines” (té de tot) i amb cinta americana s'ha fabricat una muntura -que semblava de disseny- que li ha aguantat tot el camí perfectament. És un manetes.

Després de fer-nos algunes fotos hem agafat el camí que porta directament a les “Cingles de Son Rulla’n”. Allí pujant, a un de nosaltres li ha donat la clàssica “pájara” que ja comencem a estar acostumats. La tractem donant-li al afectat uns quants dàtils (tots per via oral, eh!) i en uns minuts, es queden com a nous.

De seguida arribem als bancs de pedra que el s’ Arxiduc va construir, al costat del camí, en el Coll de Son Gallard, perquè la gent pogués descansar i gaudir d'aquell lloc. Després de fer unes fotos hem continuat l'ascens pel Puig Caragolí fins a arribar a les “Cingles”. En aquest punt, els núvols passaven fregant el cingle i hi havia alguns moments que no s'albirava gens. Després, de sobte, desapareixien i les vistes eren impressionants. A baix del precipici “Sa Foradada”, “Són Marroig”... al fons, “Biniaraix”, “Muleta” el Port de Sóller. Els que tenim vertigen caminàvem el més allunyats que podíem de la vora del precipici. Encara que el vent no bufava amb força, el vapor dels núvols passant entre noltros impressionava i acollonava. Per això, hem fet unes fotos com hem pogut i hem continuat el camí cap a el “Pla de Ses Aritges”. Des d'aquell lloc es veu  (quan els núvols t'ho permeten) tota la Costa Nord. Fantàstic!.

video
On existeix un senyal indicant la bifurcació de diversos itineraris, hem agafat el que ens portaria cap a el “Mirador de Ses Basses”. Els núvols continuaven passant entre noltros mentre anàvem caminant. Quan em baixat de desnivell, hem entrat en un bosc d'alzines on hem aprofitat per menjar. Després ens hem fet unes fotos en el Mirador i amb Valldemossa allà baix, hem començat el descens passant una altra vegada pel “Pla des Pouet”.

Com ja ens ha passat en anteriors ocasions, la baixada ens ha resultat igual o pitjor que la pujada. Allò mai s'acabava!. Però al final hem arribat. El millor de l'arribada, les coques de patates, xocolates i el cafè amb llet que ens hem pres a Valldemossa. Quina gaudida.

En total hem recorregut 9,440 quilòmetres i hem emprat 4 hores i 27 minuts a fer tota a l'excursió. Aquesta vegada, mesurat amb un podòmetre d’última generació que un de nosaltres ha estrenat i que no falla mai.
Llàstima que el nostre fotògraf oficial s'hagi oblidat de carregar la bateria de la seva càmera. Les fotos són dels suplents Pep Planas i Lluis Estelrich.

I rés mes. Està ben clar que, vistes les incidències, sembla que caduquen les garanties i les dates de caducitat.

La propera sortida serà a Pollença. Pujarem al Calvari i al Puig. Oferirem en sacrifici la pujada dels 365 esglaons al Sant Crist crucificat i pregarem a Santa Maria del Puig que ens guardi de incidents i accidents. Que ens deixin com estàvem i puguem continuar volant totes les ratapinyades del grup ben plegats.

Amén.

Fins la propera!.











2 comentarios:

  1. Esto lo llamo yo una buena excursión. Que envidia que me daís, yo estoy hecho un vago urbanita...

    ResponderEliminar
  2. Pues si lorenzo, esta ruta es de las que si tienes un buen día, la disfrutas a fondo, sus vistas son de lo mejorcito y el camino es bastante asequivble, aunque he leido por ahí que alguno se queja y todo para comer unos cuantos dátiles (y es que esta buenos los puñeteros), yo no soy de vuestro grupo aunque os sigo el blog asiduamente.
    De paso aprovecho para saludaros a todos y desearos una feliz y proxima ya vavidad.
    Antonio Sureda

    ResponderEliminar