sábado, 19 de noviembre de 2011

DEIÀ-MULETA-SÓLLER.





Avui, 17 de Novembre 2011, hem recorregut l'antic Camí de Castelló que uneix Deià amb Sóller. Però hem trobat que convenia canviar un poquet l’itinerari de la excursió clàssica, per això, ens en dirigit cap al refugi de Muleta, on havíem trucat per telèfon per reservar taula i menjar allí.

Tant el trasllat d'anada com el de retorn, ho hem fet en bus. Perfecte. En total hem recorregut 10,954 quilòmetres i hem emprat unes 4,30 hores per a fer tota l'excursió. Hem de dir, que part del grup ha tornat a Palma des de Muleta en el cotxe d'un company que ens ha esperat en el refugi, mentre la resta hem continuat el camí fins a Sóller.

Aquesta vegada no hem tingut cap problema “mecànic” perquè és una excursió de senderisme fàcil i amb el tractament habitual preventiu ens ha sobrat. En aquesta excursió, no més hi ha una pujadeta forta al principi i un altra per a la meitat. La resta del camí transcorre entre pins, alzines, garrovers i oliveres amb suaus pujades i baixades que fan l'excursió summament agradable.

La parada del bus te deixa pràcticament a puesto. No més has de caminar un centenar de metres per la carretera -amb un poquet de cura pels vehicles que circulen- i no més passat el camí que sen va cap a  “Ca l’Abat”, de seguida trobes un pal del GR 221 indicant el començament del “Camí de Castelló” en direcció a Sóller. Aquest es l’ inici. Ho agafem i comencem a pujar!.

video
El “Camí de Castelló” és una sendera de ferradura d'origen medieval que durant el transcurs dels segles ha permès la comunicació de tota la zona compresa entre Deià i Sóller: Són Coll, Ca’n Miquelet, Ca’n Prohom, Són Mico, Ca’n Carabasseta, l’Heretat… En l’antiguitat, diuen que era l'única via possible que unia Deià amb Sóller abans que es fes l'actual carretera al segle passat. En l'actualitat el camí està ben conservat, gràcies a la labor que ha realitzat la “Escola de margers de Mallorca”.

Després de la pujada inicial, mentre vas caminant, vas veient LLucalcari, la Cala de Deià, “La Pedrissa”, “Els Còdols Blancs”...fins que arribes a “Son Coll”. La propietat d’aquest casal, en el segle XIX concretament, es va dividir formant un nucli de  cases amb diferents propietaris: “Ca’n l’amo Joan” “Celler de Son Coll” etc. Per aquí, just no més passar la Font de Ses Mentides, ens hem aturat a berenar amb la companya d’un moixet molt dòcil i afectuós que ha volgut berenar també amb noltros.

Des de “Son Coll”, el camí va ascendint lleugerament en direcció a la finca de “Ca’n Miquelet” . Mentre puges, com l’espessor dels arbres t'impedeix la vista cap al mar, t’has de anar fixant en el bosquet i en les penyes que hi ha a la dreta del camí. En aquell bosquet em trobat varies “rotllos de sínies” a von feien carbó en l'antiguitat.

Sense adonar-te et trobes en el punt més alt de l'excursió, on comença el terme municipal de Sóller, a 270 metres d'altura. El paisatge que s'albira en aquest lloc amb “Sa Casa Nova” allà baix, és espectacular. Després de creuar una barrera, entrem en l’olivar de “Ca’n Prohom”, on diversos operaris estaven realitzant labors de poda de les oliveres. Allí altre moixet ha vingut cap a noltros. O diem, per que no es normal trobar-te a dal de la muntanya moixos dòcils que vengen cap a tu. Cans si, però moixos? Fins aquí, dos!.

Al final de la finca en un punt alt -com era preceptiu fer-ho en l'antiguitat- existeix una gran “Era de batre” perfectament conservada. Des d'aquell lloc les vistes cap a el “Puig de Balitx”, “Montcaire” el “Puig de la Bassa” i més a la dreta el cim de el “Puig Major” tornen  a ser espectaculars. El conegut “Pi de l’Ensaïmada” presideix majestuós aquell paisatge des del seu privilegiat monticle.

Des de l'era fins a les Cases de “Ca’n Prohom” i “Ca’n Mico” hi ha uns dos-cents metres de distància. Després de contemplar el pati d'aquest immens Casal i les vistes que des de aquell lloc s'albiren, hem continuat pel camí cap a l'Ermita de Castelló, una petita Església que està en ruïnes, encara que sembla es té la intenció de rehabilitar-la perquè han efectuat algunes obres per contenir la façana que fan concebre aquestes esperances. Confiem!. Aquí, just davant de l'ermita, finalitza el Camí de Castelló i comença el “Camí des Rost” que es dirigeix en descens cap a Sóller.

Noltros, com hem dit abans, hem sortit de nou a la carretera que baixa fins a Deià i després de caminar uns cinc-cents metres, ens hem desviat per la garriga a la dreta en direcció a Muleta, cap al refugi. Per aquell camí, que es troba perfectament senyalitzat amb pals indicatius, dos dels nostres companys, els que anaven més ressagats, s'han extraviat. El telèfon mòbil ha solucionat la papereta  però com no s’aclarien amb les explicacions que lis donàvem per trobar-nos, el cap d’itineraris ha tingut que tornar enrere a buscar-los. Cap problema. El que passa és que com hi ha bastants bifurcacions de camins i senderes, si no estàs al lloro dels pals quan vas xerrant y xerrant, doncs et despistes i ocorre el que ocorre.

Després de pujar el monticle de Muleta, de seguida albires el Far de Sóller, que està situat en la bocana del port entre el “Cap Gros” i és “Morro des Xoriguer”. Doncs, cap allí ens hem dirigit.

Una altra vegada, una ovella esgarriada del grup -aquest que escriu- que sa quedat enrere badocant fent fotos, s'ha perdut. Ningú contestava al xiulets i crits que pegava. Gracies a Deu, el “sherpa” que sempre va a la rereguarda caminat tira tira i aviadet, m’ha vist i després de demanar-me que putes feia per allí tot sol, m’ha retornat a la cleda. Cagon dena!.

En el refugi de Muleta ens estava esperant un “Rata-Pinyada” que està en període de recuperació, que ha arribat allí amb el seu cotxe per menjar amb noltros. El refugi, és l'antiga estació telegràfica de Muleta que es va construir en 1912 i que, com a centre de comunicacions militars, va tenir la seva importància estratègica fins a 1944 que va deixar d'utilitzar-se. En l'actualitat el refugi està gestionat pel Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Sóller. Allí, després d'haver menjat uns canalons i una carn no sabem de què molt tendra amb salseta, hem escrit i firmat tots en el llibre de visites, el nostre temor al fet que la política de “retalls” que està duent a terme l’actual Govern arribi també als refugis públics, fotiguent als grups de pensionistes que, com noltros, volem continuar gaudint de la nostra terra i dels refugis tal qual estan concebuts, per que el servei i tracte del seu personal sempre ho hem trobat exquisit.

Quan hem acabat i davant la comoditat que suposava el tornar a Ciutat amb el vehicle del nostre company, alguns s'han apuntat. La resta, “els més valents”, hem continuat el nostre camí cap a Sóller. Per cert, quan ens anaven, en vist a quatre moixos, quatre! que estaien prenent el sol que ens miraven en cara de mala llet ¿?. Aquesta ha estat l’excursió dels moixos muntanyencs!.

Quan baixàvem la costa del refugi cap al Port de Sóller, ens hem fixat en el far. Aquest far, avisa als navegants de on es troba la bocana del Port. Va ser construït en 1842. La seva torre, de 19 metres d'altura, és la mateixa des de la seva construcció i el llum que fa, aconsegueix arribar a 24 milles marines de distància.

A l'altre costat de la bocana del port s'aixeca la “Torre Picada”, que juntament amb “El Puig de Balitx”, la roca “Cavall Bernat” i “S’illeta” semblen voler dir-nos  com es possible que encara algú hagi permès construir a escassos metres del “seu” penya-segat, un hotel, un gran buc de ciment, sense importar-li destruir  l'harmonia del paisatge natural del Port de Sóller, un lloc privilegiat únic al món. Qui va aprovar aquesta barbaritat no pot estimar la nostra illa, o no deu ser mallorquí, o la seva cobdícia pot més que ningú, o pot ser sen va des boll. S'ho hauria de fer mirar. Quina barbaritat!.

La platja des Repic, del Port de Sóller, estava amb signes d'haver sofert les conseqüències de les últimes pluges. L’aigua del torrent desembocava amb força en la mateixa y les ànneres se banyaven joioses allí mateix.. Noltros  hem continuat caminant fins a la parada del bus a Sóller i des d'allí cap a Palma.

Una excursió molt maca, fàcil i no gaire llarga, que permet diverses alternatives.

Voldrà dir qualque cosa trobar-te tants de moixos per la muntanya?. A lo millor ens toca la loteria !!!.
























Hem llevat s'hotel. Aixi ens agrada més l'entrada al Port.

No hay comentarios:

Publicar un comentario