Mira per on dijous passat a Porreres,
a casa d’un familiar d’un membre del nostre grup excursionista, estava penjada
a un racó de la cuina la figura de la foto.
Qui es aquesta dona en tantes cames? –li varem demanar a l’amfitrió. “Sa
Jaia Corema”- ens contestà. Sa Jaia
Corema?. Qué es això de sa Jaia Corema?. Sorprès per la nostra ignorància, el
nostre company ens va contar de que es tractava.
El Dimecres de Cendra comença la Quaresma,
un període de quaranta dies que acaba el Diumenge de Pasqua. Des de l’antiguitat,
el cristians havien de fer durant aquest període dejuni i abstinència, però amb el pas dels anys, diu
la tradició que es va autoritzar al creients a menjar brou, verdura, veure
aigua i els diumenges peix, prohibint
però la carn i els ous.
Els 40 dies o 7 setmanes de prohibicions,
estan representats pel personatge de sa Jaia Corema (també coneguda pels països
catalans com la Vella Quaresma) una dona vella i arruada, amb un mocador al cap
que aguanta un bacallà en les mans i unes esgrelles i amb una característica
molt peculiar: te tantes cames com setmanes
falten per que arribi la Setmana Santa: Set!.
La seva missió: servir com a calendari
per recordar que no es pot menjar carn durant la Quaresma, per això porta
sempre el bacallà a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
Cada divendres li llevan una cama servin-los això per controlar els temps que falta per menjar la joiosa carn. Cada vegada que li tallen una cama, han de cantar:
“Jaia
Corema, Jaia Corema
ai!
que no pot caminar
té
moltes cames i s’entrebanca;
entre
tots li hem d’ajudar.
Es
que n’hi hem de treure una,
una,
una, una, una
es
que n’hi hem de treure una,
per
que pugui caminar”.
Aquesta tradició ben mallorquina, s`ha
convertit a Porreres en una festa popular anomenada “Mascarada d’es Jai Carnal i sa Jaia Corema” que es va
recuperar als anys 80. La festa es celebra el quart diumenge de Quaresma i
consisteix en un judici públic en que dos ninots de palla son acusats i
ajusticiats pel seu mal comportament. La festa acaba amb coca i vi per tothom.
Mossèn Alcover parla de una antiga
tradició a la nostra Illa de la “Jaia Serrada” recordant que cada dijous de la
quarta setmana de Quaresma, es celebrava una festa per tota Mallorca, que
consistia en davallar a la Jaia Corema i serrar-la per la meitat per que ja havia passat mitja
Quaresma.
Hem trobat moltes cançons dedicades a sa Jaia Corema .
Aquesta que es canta amb la tonada de “T’han
pelat titina”, diu així:
“Sa
Jaia Corema ara vendrà,
amb
unes esgrelles i amb un bacallà.
Foc
i fum s’olla en es fogó,
molta
verdureta i poc botifarró.
Set
cametes té per caminar,
una
per una jo las sé comptar.
Quaranta
dies hauran de passar,
perquè
Pasqua puguem celebrar.”
També hem trobat contes. Aquest de “La
Jaia Corema i el màgic Xiviu”, diu així:
“Això
era i no era una dona vella, arrugada i remuga que no podia sofrir els nins i
sempre els arruixava amb la seva granera. L’anomenaven Jaia Corema.
Un
mag, anomenat Xiviu, vermell com un caliu, cansat d’advertir-la, la va
embruixar fent-li sortir cinc cames més de les que tenia.
Però
fent-li saber que si se feia amiga dels nins del poble, ell desfaria l’embruix
i tornaria a tenir les seves dues llargues i primes cames de sempre.
La
vella Jaia hi va venir bé i el mag Xiviu, vermell com un caliu, va consentir a desembruixar-la i
així, per cada setmana que hagués fet bonda i hagués tingut amagada la seva
granera espantadora, el mag faria que perdés una de les cinc cames.
Quan
ja només li quedaren les seves dues cames, ben aviat va començar a córrer,
encalçant nins i nines amb la seva granera.
I
el mag Xiviu, que ho va veure, va fer com a escarment per mentidera, que perdés
també les seves dues cames. Així la cosa, la Jaia ja no va poder encalçar mai
més a ningú.”
Sa Jaia Corema de la foto, la va fer
la dona del nostre company amfitrió segons mana la tradició, amb paper cartó i
pintada. Es una verdadera artista fent manualitats, pintant, dibuixant...etc.
Mira per on, aquesta figura que va fer i hem tingut la sort de veure, ha servit
per moure la curiositat d’alguns de noltros i assabentar-nos d’una antiga
tradició que mai havíem sentit parlar. Que ignorants som!
Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario