ELS MÚSICS SOLISTES DE LA NOSTRA SIMFÒNICA.

Els que assistim sovint als concerts de la Simfònica, sabem que tots els músics que l’integren son extraordinaris professionals. Però hi ha uns quants, els “solistes”, que son músics de lo milloret que hi ha al món.

Aquest es el cas d’Armando Lorente, aquest músic de cabells blancs que es seu quasi sempre al timbals.

Armando Lorente es Timpani solista de la Simfònica,  a més es professor de percussió del Conservatori Superior de Palma i compositor i director de molts de cursos internacionals. 

Es tracta de un músic molt involucrat a l’escena musical de tot el món, havent escrit  llibres educatius sobre percussió i havent compost música para pel·lícules, música de càmera i obres de percussió, editades per “Alfonce Productions” (França).

També ha organitzat nombrosos esdeveniments relacionats amb el món de la percussió com la “V Convenció Internacional de Percussió”, per posar un exemple.

 

Llicenciat en percussió pel Conservatori Superior de Música de Madrid (obtingué el 1º Premi fi de carrera) va realitzar els seus estudis de postgrau en el “Sweelinck Conservatorium” de Amsterdam, obtinguen el prestigiós diploma “Uitvoerend Musicus”  a més  de haver-hi realitzat nombrosos cursos per Europa y EE.UU.

Ha estat director del Curs y Festival Internacional de Percussió “Ritmo vital” i director de la Associació “Factoria del Ritme” realitzant concerts amb les simfòniques de Madrid, Gulbenkian de Lisboa i Concertgebown d’Amsterdam, entre altres i havent estat també percussionista de l’Orquestra de Radio Televisió Espanyola.
 

Com a solista ha actuat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres i  a registrat gravacions discogràfiques per la Radio Televisió Francesa, Odean Theatre, Paris, Aix en provence, Piccolo Teatro, Milán, entre les que cal estacar amb el grup “Noco Music” de Estrasburgo i més recientment amb el “Jazz Cámera Trio”, sent també membre fundador del “Percunits”.

 

Els concerts que ofereix a duo de tant en tant amb la també percussionista de la Simfònica Susana Pacheco, la seva companya,  es un espectacle digne de ser admirat.

Si teniu ocasió d’anar a veure-ho tocar no ho dubteu, aneu, val la pena.

La nostra Simfònica, tot un luxe.