CALA AGULLA-CALA TORTA PEL CAMÍ DES COLL DE MARINA.

 

El darrer dijous ens hem trobat els ratapinyades per fer la nostra eixida habitual. De tot l’equip titular, només érem la meitat, sis, la resta han tingut bony o forat i no han pogut venir.

Però la moral dels que som al punt de partida habitual no defalleix i encara que havíem planejat anar a s’Arenalet des Verger, al terme d'Albarca, després d’una xerrada hem decidit partir cap a Cala Rajada, per fer la ruta Cala Agulla-Cala Torta pel Camí des Coll de Marina.

 

Una vegada hem deixat els cotxes a l’aparcament de cala Agulla, hem agafat el camí que porta a cala Mesquida.

 

 

 

 

 

És un camí de pujada, molt transitat per turistes que en ple mes d’octubre ocupen els hotels de la zona i quan hem arribat a tir de pedra de les dunes de Sa Mesquida, decidim berenar, però rapidet perquè se’ns ha fet un poc tard i no és qüestió de badar.

 



Travessem la curiosa passarel·la de fusta que protegeix les dunes que creuen cala Mesquida.

 

 

 

Sense aturar-nos ens dirigim cap a cala Torta per unes escales que travessen un hotel, és un pas públic -així ho diuen uns cartells de l’ajuntament-.

 

 



Cala Mesquida

Enfilam el puig de ses Camamil·les, planta protegida molt abundosa en aquest punt.

 

 

 

 

És una pujada que té un pendent considerable amb unes vistes formidables cap Sa Punta des Boc i Sa Caleta.

 

 

 

Després d’una altra pujadeta, arribam a cala Torta, el final del nostre trajecte. Hem caminat 6 kilòmetres, això ens ho ha dit el nostre “GPS” particular.

 

Realment el paisatge que veiem és de gran bellesa, amb un cel de tardor, ple de matisos, núvols grisencs i una mar verdosa i blavenca que ens meravella, a terra és un poc més àrid, sense arbres, gràcies als núvols i la brisa, la ruta s’ha fet més agradable.

Cala Torta

Arribam a cala Torta i s’ha fet hora de dinar, però abans hem d’aprofitar per fer sa nedadeta, i així ho fan dos ratapinyades dels més valents (hi havia unes ones considerables) però ens han dit que encara que les ones pegaven fort, la temperatura de l'aigua era molt bona. Alguns s’han estimat més fer una cervesa al “chiringuito” per refrescar-se, tot val.

Cala Torta és una de les millors platges verges de Mallorca preservada encara en el seu entorn natural.

 

Foto d'arxíu

 

Diem “encara” perquè el dia que se li ocorri mostrar el nas a l'alemany que està espoliant l’illa ja fa molts d’anys amb el beneplàcit dels polítics de torn, això ja s’acabat, com passarà a Muleta per desgràcia. La Cala té una longitud de 150 metres per 200 d’amplària, amb una abundant sorra de textura fina.

 

 

 

Aquests paratges han estat molt castigats pels incendis forestals que sols han deixat una petita part de l’extens bosc que cobria aquestes muntanyes. A la cala Torta s’hi pot arribar amb cotxe seguint la carretera d'Artà a Capdepera fins que es troba la desviació que ho indica.

 

 

 

Una vegada a la cala, seguint la sendera que transcorre per la vorera de la mar, s’arriba a Cala Mitjana, Cala Estreta, Cala des Matzoc i la torre del mateix nom i ja després s’Arenalet des Verger, altra ruta que aconsellam fer si voleu gaudir de la bellesa i tranquil·litat de cales i platges verges.

 

Hem dinat a l’ombra a la Cala mentre gaudíem de l'espectacle que la natura ens ofereix. Una estoneta de sesta i a tornar pel mateix camí que hem vingut.

 

 

 

En total han estat uns 12 quilòmetres els que hem caminat en tres hores efectives.

 

 

Aquesta és una excursió de senderisme molt maca però una mica incomoda quan puges el pujol per mor dels forts pendents, però val la pena de fer per aprofitar de banyar-se a les aigües transparents que envolten tota aquesta zona.

 

 

Una vegada als cotxes partirem cap a Artà per fer un cafetó i aclarir comptes, aquesta vegada teníem el tema del pàrking i això ens desbaratava una mica a l’hora de saber que cobraven els xofers dels cotxes, perquè el que sap com funciona tot aquest cotarro és un dels que no han pogut venir. Ja ho aclarirem.

Mira per on, el bar estava davant l’estació d’Artà, una estació on no hi arriba el tren, perquè allà on toca haver-hi les vies, ara hi fan un passeig per vianants i bicicletes que costarà segons diuen més de cinc milions d’euros, i això que diuen els que manen ara que trobaren el calaix buit, com quedam? una via que ens agradaria més fer en tren però si la fan verda l’haurem d’estrenar, si és que arriba a funcionar. Mira fins a on arriben les retallades…

 

En definitiva una bona ruta per fer una caminada llargueta, no gaire difícil, si llevam la pujada al puig de ses Camamil·les

Salut, i esperem que el dijous que ve ja siguem l’equip complet.

(Crónica: Xim Fuster. Fotografíes : Miquel Barceló i Xim Fuster).