SA TORRE PICADA I CAMÍ DE S’ILLETA.

 

El nostre grup excursionista, d’esplai i cultural “Ses Rates Pinyades” ja ha començat la temporada d’excursions 2013-2014. I ho hem fet tots sencers, gràcies a Déu, encara que un any més vells, si bé estam convençuts que això no serà obstacle per arribar caminant allà on sigui (glup!) per tal de gaudir de la natura que ens ofereix la nostra estimada terra.

Idò bé. Aquest dimecres, 8 d’octubre, al lloc i a l’hora habitual de sortida, hem comparegut vuit dels dotze que formem el grup (un, recentment operat, ha d’estar un parell de dijous sense poder venir, altre té pintors a ca seva i com que és daltònic ha de controlar que ho facin tot bé, i altres dos que són de viatge) per fer una excursió amb barca des d'Es Port de Sóller fins a Cala Tuent i tornar a peu pel Mirador de ses Barques.

Haviem d'anar en barca del Port de Sóller a Cala Tuent, però com la barca avui no sortia, hem quedat per anar cap al Port de Sóller i pujar fins a Sa Torre Picada i després fer una caminada pel cami de S'Illeta. 
 

Dit i fet, hem enfilat amb dos cotxes cap al Port de Sóller.

Una vegada hem trobat el carrer de Bèlgica (és el carrer que s’ha d'agafar per pujar a sa torre) hem començat a caminar a les 10h. aproximadament, amb unes bones rampes -que de fet han estat un poc feixugues- (estam al principi de la temporada), fins a arribar a una barrera on hi ha un botador.

 

 

Aquest punt és el “Coll de S’Illa”. Ara sols es tractava de continuar dret pel camí de carro fins a arribar a Sa Torre.



Caminant tira, tira per aquell camí, hem vist unes barres de ferro que es troben a l’entrada del recint de sa Torre i ens ha cridat l’atenció un ram de flors artificials i uns detallets que recorden que des d'aquell penya-segat es va tirar per avall un conegut solleric a l’any 2011.

 

La seva família no ho vol oblidar.

En una mitja hora hem arribat. Sa Torre Picada és la més gran de tota Mallorca.

Es troba perfectament conservada. Aquesta torre es va construir el 1614 per mor dels atacs pirates que patia l’illa, encara que no fou artillada fins al 1623.

Des de sa Torre, feien senyals amb fum durant el dia i foc al vespre quant s'adonaven de la presència dels pirates, avisant d’aquesta manera a les Torres de Na Seca d’Escorca i de Sa Pedrissa a Deià.

Aquesta Torre és grandiosa, té dos pisos i antigament la planta baixa estava destinada com a càmera per la guarnició i magatzem, mentre que al pis es trobava la cuina i la cambra de l'oficial.

Els canons estaven col·locats en la part de darrere, la que dona al mar. Fou usada també pels carabiners per lluitar contra el contraban i finalment va ser subhastada el 1875 passant a mans de particulars. El darrer servei bèl·lic de sa Torre fou a la Guerra Civil que va servir com lloc de vigilància aèria. Es troba a 160 metres del nivell del mar.

Asseguts per allà berenarem i gaudirem de la panoràmica. Hi havia una parella de jovenets que estaven dins sa Torre que pertanyien a un grup que la cuiden.

 

Ens digueren que era de propietat privada i que no podien mostrar-la perquè frisaven, però que es feien visites concertades (s'han de saber les coses).



Si camines un poquet per aquell redòl,cap a ponent, tot d’una apareix el Port de Sóller allà baix.

 
Des d'aquest pujol es domina l’entrada al port i tota la costa.
 


A la part de darrere està la Serra de Tramuntana. Es veu el Puig Major i també els Cornadors... i a prop l’imponent “Penyal Bernat”, allà a on anirem ara mateix.




                              
Agafant els tapins hem tornat enrere fins al botador on parteix, a l’esquerra, el camí de “S’Illeta” cap al “Penyal Bernat” i Cala Tuent. És una ruta molt maca amb unes panoràmiques espectaculars, tant cap a la mar com cap a terra, amb uns penyals impressionants.
 

Seguint aquesta direcció caminarem quasi una horeta aproximadament, amenaçava pluja, però hem estat valents i seguim el camí.

Arribarem a una barrera, devora una casa que possava "Pic-nic" i  un home que estava davant la caseta ens comentà que si volíem fer una cervesa o beure qualque cosa ho podíem fer.

 

Era hora de dinar i decidírem entrar-hi, o millor dit, dinarem en una terrasseta amb unes vistes espectaculars.

 

Hem conegut a quatre sollerics (de ronyó clos) que ens han oferit serveis de tot tipus, des de fer-nos una ruta en barca, a la nostra mesura, a fer-nos dinar, amb plats com: fava parada, arròs brut, cabrit... Uuuuep!, amb una paraula, ens trobarem prou a gust i pensarem que probablement, aprofitaríem el seu oferiment en una altra ocasió. Tots quedarem sorpresos de la troballa.

 

Era hora de tornar enrere, no fos cosa que hi hagués tempesta. Tornarem als cotxes que teníem al port de Sóller i férem un cafetó amb la consegüent polèmica a l’hora de pagar, que si el túnel, que si els cafès, que si la benzina...



Bé. Ja coneixem La Torre Picada. És una excursió molt maca i curteta (gairebé dues hores des del Port, per anar i tornar), però molt pesada al principi pels forts tirants asfaltats que hi ha fins a arribar al Coll de S’Illa. Llavors, el camí es torna tot un plaer, i no diguem les vistes que hi ha des de sa Torre. Si hi anau, us aconsellem fer també el Camí de S’Illeta que presideix l’imponent “Penyal Bernat”, fàcil, preciós, amb unes vistes acollonants i que podeu allargar o acurçar al vostre gust.

Segons el nostre expert, mesurador de ruta, hem caminat 7,230 quilòmetres en 2,13 hores. Una bona excursió, fàcil, que vos recomanam.

Salut, i ja veurem a on anam dijous que ve.

(Crónica: Xim Fuster. Fotografies: Miquel Barceló, "Trigo" y meves).