VALLDEMOSSA-PORT DES CANONGE-BANYALBUFAR.

 

Avui hem fet una bona sortida, del grup habitual  n'han  faltat  tres,  tots  han

justificat l'absència, un és de viatge, altre n'ha tornat i havia de desfer maletes i el tercer resulta que ha tingut un atac d'artrosi, en fi, els hem trobat a faltar ja que son membres destacats del grup.

Com dèiem hem fet una excursió de les bones, partim cap a Valldemossa i deixam dos cotxes a prop de Son Olesa, la intenció és trobar un camí que, baixant cap a la costa per un abrupte coster ens dugués al Port d'Es Canonge, el degà del grup, fent us de la seva prudència i experiència, que no son poques, ens ha dit que ell no volia fer experiments, que per allà el camí era difícil i que no es volia arriscar, s'enduria un cotxe fins a Banyalbufar i baixaria per la Volta des General i ens trobaria al port per a poder dinar junts.

Dit i fet.

La resta del grup amb el nostre guia expert al cap d'avant tot llegint les instruccions hem començat la ruta. Ens ha costat un poc trobar l'inici del camí, que si al xalet blanc, que si a la vora de la paret nova, que hi ha d'haver una fita de pedres... si!

- aquí sembla que n'hi havia una de fita però està esbucada... 

- això no pareix un camí de ferradura, està molt brut...

- no passis pena, jo hi baixaré primer...

El cas és que si, era el camí, trobam  fites de pedres i marques de pintura que anam seguint amb dificultat, certament és un camí brut, ple de carritxeres i molt pedregós, el desnivell és fort i a certs llocs hem hagut de posar mans i culs per anar baixant, fin i tot algú se n'ha duit un bon set als pantalons.

 



El dia clar i assolellat ens ofereix unes espectaculars vistes sobre la costa nord valldemossina, la mar i el cel es fonen a l'horitzó en un immens blau només tacat per l'escuma de les ones i les blanques veles dels vaixells que s'albiren a la llunyania, la lleugera brisa marina es ha estalviat una bona calorada.

Poc a poc el camí va pujant, l'immediat objectiu és una paret seca que fa partió entre dues antigues propietats Son Olesa i Son Ferrandell.

 

 

Quina feinada que feien els nostres padrins, una vegada l'hem creuat al cap de poc temps ja trobam un camí ample, de terra, que va a la platja de s'Hort de Sa Cova, que ens ha duit fins una bifurcació que ens ha fet dubtar, -i ara cap a on?-  si, no, a la dreta, a l'esquerra, el guia ha decidit, -cap aquí!- i tots l'hem seguit.

Sortim a la carretera que baixa al Port d'Es Canonge, realment no és per aquí que volíem anar, però ara ja no volem tornar enrere i seguim.

 

 

Aquest tram asfaltat ens cansa un poc però la proximitat del port ens encoratja i anam recorrent les múltiples corbes, alguns han fet dreceres però tan mateix hem arribat junts.

Ja al port retrobam al nostre company, el degà, que ens conta com li ha anat per la seva ruta, ara, tots junts cercam un bon lloc per dinar, tots? no, en falta un, i... on s'ha ficat... ha anat a Ca'n Toni Moreno a fer una cerveseta, idò! i a  sobre ens diu que l'han convidat...

Bé, nosaltres al que convé, és hora de dinar i la majoria trobam que ho podem fer al mirador elevat sobre la cala, sota els pins, mirant la mar que, enèrgica, fa rompre les ones al codolar, a més hi ha uns bancs on ens podem instal·lar còmodament, que bé! ens hi hem assegut i ens preparam per dinar, fins i tot algú s'ha tret les botes per a descansar els peus, -fa massa oratge!- diu un amb veu potent, -ca! s'hi està molt bé- diu un altre, -no que fa massa fred i ara, suats, ens podem constipar- torna dir l'un, i, aquest un té molt poder de convicció i au!, tothom a replegar i a baixar del mirador a cercar un nou lloc ben arrecerat, però no ens agrada estar al fondal de l'altre banda del camí.

 

 

No es veu la mar i decidim anar a la platja, travessam per la banda dels escars i acabam al costat més allunyat del mirador, on rompen les ones, per tant el lloc més brut, on van a parar tots els residus que la mar treu, hem de seure a les pedres i tan mateix també hi fa vent, com per tot, però si un està més content i tranquil, perquè no li hem de donar el gust!

Hem dinat, la veritat és que a pesar del ventet (quan no en fa arran de mar?) s'hi estava bé al port,  hem xerrat comentant el camí, la crisi, la política i els darrers casos de corrupció (quin oi) un ha fet la becadeta a pesat del oratge, en fi, una bona sobretaula sobre les pedres.

Ara, després de descansar hem anat tots a Ca'n Toni Moreno a prendre cafè abans de començar la segona part de la nostra ruta, deixam el Port des Canonge, nom que es deu, segons la tradició, a un canonge que, espantat després de salvar-se d'un feréstec temporal, prometé d'anar-hi sovint a banyar-se a la cala.



Iniciam ara la Volta des General fins a Banyalbufar, (clicau aquí) el camí rep aquest nom pel primer marquès de la Sènia i Baró de Banyalbufar, Ferran Cotoner i Chacón (1811 – 1888) que es veu que s'hi solia passejar. Si be al principi tot és pujada no té més dificultat que anar caminant, és un camí ample, de terra i amb vista al mar tot el seu recorregut, una meravella, a un determinat punt hi ha una gran branca esqueixada d'un pi penjada d'una altre branca del mateix arbre que fa la balança sobre nosaltres, un perill que passam de pressa, passam per terres de Son Bunyola i trobam restes d'antigues construccions, una d'elles, mig enderrocada, sembla ser l'antic vestidor dels senyors de la possessió quan anaven a la platja.

Es veu entre els pins la petita península de la Punta de s'Àliga alçant-se sobre la mar,  som ara al Corral Fals, grans i impressionants penya-segats s'aixequen sobre els nostres caps, algunes roques s'han desprès sobre el camí,  travessam zones de pinar i també d'espès alzinar, trobam un rotllo de sitja i la seva barraca de carboner, aquesta feta aprofitant el buit d'una gran roca, ara el camí ja té tendència a baixar,  ja es veuen les marjades i les primeres cases de Banyalbufar i en uns minuts arribam a l'esplanada on el nostre Degà ha deixat el cotxe.

Ara toca anar a cercar els altres cotxes, el gruix del grup es queda a esperar mentre quatre van al punt de partida, on un tornarà a recollir la resta ja de tornada a Ciutat.

Hem passat un dia ben agradable en tots els sentits, bon temps, bona companyia, bon paisatge i 13,240 quilometres caminats sense prendre mal, tot un èxit.

I fins a la propera.
(Crónica: "Embat". Fotografies: Miquel Barceló, "Trigo" i Pep Planas).