MOSCARI.

 

 

La sortida d’aquest dijous, 16 de maig, havia de ser : Cala Torta, Cala Mitjana, Cala Estreta i Es Matzoc i, tal vegada arribar fins Albarca, però com que estàvem en alerta groga per mal temps i la veritat és que va ploure, anem a Moscari. Que havíem de fer!. Sempre que fa mal temps anem a Moscari perquè un membre del grup hi te una casa a fora vila, i si plou, aprofitem per fer una torrada i caminar per aquells indrets, si el temps ho permet.

Així que el que havia de ser una dia de cales verges, s'ha convertit en un dia passat per aigua, asseguts tots davant la xemeneia torrant, menjant i discutint de temes tant diversos com la llibertat que tenen els joves del nostre temps, la fabricació de pasta de paper, la bona cuina, la secretaria d’en Bauzá, les diferències en salar olives (hi ha competència entre dos companys) la preparació de la nostra anada a Menorca i més i més i més.

Avui n'han faltat dos, un de viatge i altra no ha pogut venir perquè una excavadora li ha fotut mitja casa per avall. En total 10 ratapinyades  hem partit des de el lloc habitual de concentració a Palma cap a Moscari. El dia estava completament ennigulat i hem quedat per correu-e que compraríem les viandes per a la torrada a Consell i que el nostre superb cuiner ens faria els postres. Dit i fet, uns han partit directament cap a Moscari mentre que els altres s’han aturat al forn a comprar el pa i a la carnisseria per la torrada.

Una vegada replegat tot el grup a la casa, hem començat a planejar la caminada i els caps han acordat anar altra vegada fins a Ses Figueroles (excursió que ja hem fet 24.000 vegades -clicau aquí-) però, gràcies a Déu per els qui patim d’artròsi, ha començat a ploure i el pla s’ha desbaratat.  Els caps, fort i no et moguis, volien sortir a caminar “tant si plou com si no plou” i mentre un es dedicava a agafar caragols per la vorera de la casa, altres asseguts davant la xemeneia, i altres badocant mirant la pluja, han acordat avui deixar anar Ses Figueroles (no fos cosa que ens agafés una barrumbada per allà dalt) i fer una caminada pels indrets de Moscari amb paraigües, capellines i impermeables.

Moscari, aquest llogaret que pertany a Selva (no té ajuntament, però sí batle) està situat a la comarca des Raiguer entre els termes de Caimari i Búger.

 

Te una població de poc més de 420 habitants que s’anomenen moscariencs i mentre els historiadors no es posen d’acord de on li ve aquest nom, ningú podrà negar que es tracta de un nom àrab i més tenint en conte que l’any 1230 ja apareix documentat com a Moscàritx.

Eh!, no vos cregueu que pels indrets de Moscari no hi ha excursions maques, hi ha uns camins preciosos per fer senderisme (i sobre tot per anar en bicicleta), amb unes vistes dels camps de cultiu i de les muntanyes de la Serra excepcionals, tant anant cap a Binibona com anant cap a Caimari o Campanet, per posar un exemple.

Al camí a l’esquerra sortint de Moscari cap a Campanet, es troba el Pou de Son Ferrer, que data de principis de 1800, un dels dos pous públics que te el llogaret. Aquest pou (que consta al catàleg del patrimoni històric de Selva) la Església parroquial de Santa Ana que data de 1848, la Creu de Terme i el Sagrat Cor de Jesús que es va fer a l’any 1948, son els monuments més característics de Moscari.  Nosaltres, hem partit de la casa del nostre company i ens hem posat a caminar cap a la possessió de Sa Bisbal per després sortir al camí de Caimari i voltar per Binibona.

 

En total 6,440 quilòmetres de caminada  que han fet sis companys, ja que els 4 restants, quan ha començat a ploure més fortet se n’han afluixat de continuar la volta i han tornar cap enrere per a preparar el àpats de la torrada (quina casualitat que aquests quatre son els “experts” en cuina que tenim al grup).

Glub!

El nostre cuiner superb (els altres som més expertes en cuina casolana) ha preparat el postres que reproduïm a continuació que ha estat la delícia del més llépols.

                                                                "Pijama" en copa

En unes copes el cuiner superb va posar un troç de biscuit i el va banyar amb moscatel

Després va preparar una macedonia de fruites per afeixir a la copa



Ara va posar flan d'ou

I després gelat de vainilla

Per últim fa afeigir nata espolvoreada amb  troçets de xocolata, una cirera i voilá!, tenirem un postre exquisit que va preparar en 5 minuts.



Altra cuiner, ha preparat la “picada” i el material de la torrada com es pot veure a la fotografia.

 

Quan han arribat els “caminaires” ens hem posat a torrar i ha empassolar-nos tot aquest tiberi de colesterol i greix al nostre dia habitual d’excursió que el dediquem precisament a tot el contrari. Però com  que les circumstàncies manen i un dia es un dia...no passa res.

En definitiva, un dia de pluja que encara ha estat aprofitat pels més esportistesper fer senderisme pels indrets de Moscari (on el paisatge dels camps des Raiguer plovent, oferia una imatge tant poc habitual per nosaltres que ens ha fet gaudir de bon de veres d’aquesta caminada) mentre que altres, els “gurmets” del grup, han aprofitat per practicar altra tipus d’activitat que no deixa de ser menys important per tot el grup, segons hem pogut comprovar.

No es pot demanar res mes en aquest dia de pluja primaveral.

Fins la propera sortida.