CALAS VERGES DE MALLORCA (VII).

Aquesta vegada  hem davallat al “Racó de Ses Àguiles” o “El Caló ofegat”, com li vulguem dir, encara que el segon nom li hem posat noltros per lo que ara explicarem.

El “Racó de Ses Àguiles” es una Caleta que es troba entre el Club Nàutic de Santa Ponça i Sa Cala de Ses Pedretes, davant les illes Malgrats, aquella Cala  -de ses mes maques que hi ha a Mallorca- que romandre des de fa més de 25 anys  tancat el accés públic per l’ajuntament de Calvià. Des de llavors, el seu us  es propietat exclusiva dels propietaris dels apartaments que donen a la Cala. Els demés no podem davallar.

Aquesta Caleta que hem visitat avui, fa anys era un raconet verge idíl·lic. Ara han edificat per tot el seu voltant edificis just d’amunt del Penya- segats i la han desvirgada fins a tal punt que està ofegada per el desgavell de edificacions que s’ha permet construir  al seu entorn.

Ja no es segur davallar pel risc que hi ha de que no et caigui un sac de ciment d’amunt el cap, una pedra o qualsevol cosa. El dia que passi això, tots sabem que lo que farà l’ajuntament  es tancar també l’escala de accés públic com va fer a les Malgrats, i així tindran en exclusiva la Caleta no més el propietaris que des de ca seva tenen accés.

Per cert, que aquesta escala d’us públic, te la seva història. Quan ja fa més 30 anys es varen deixar  construir  pel Ajuntament de Calvià els blocs d’apartaments per tot el litoral d’aquest indret (absurda barbaritat), tots els enderrocs anaven a aturar al pas que hi havia d’accés públic per davallar fins al mar, fins fer-ho desaparèixer. No interessava que per allí hi hagués una davallada entre els apartaments per anar fins a la caleta.

No més la actuació conjunta de un determinat número de veïns antics de la zona, que varen portar la denúncia al Jutjat corresponent, va obligar a l’Ajuntament a fer de ven nou la escala d’accés públic a la Cala.

Encara i tot, els propietaris dels apartaments feien lo que volien,  com buidar les piscines a través de la escala pública i fins i tot buidar en determinats moments les aigües brutes cap a la caleta. Les denuncies continues del veïnats antics  varen aturar aquets atropellaments i això va permetre que qualsevol persona pogués gaudir d’aquest Caló. 

Ara, amb els enormes xalets que s’han construït penjats pràcticament d’amunt Sa Caleta, aquesta es troba ofegada. Ja no es lo que era ni prop ferí. S’ha tornat un lloc perillós sobre tot pels nins, per que en qualsevol moment  te pot pegar al cap qualsevol cosa.

Un troçet més de la nostra Illa que l’edificació que encara es permet fer d’amunt dels penya-segats (el P.G.O.U. d’aquesta zona de Santa Ponça està aprovada abans de la Llei de Costes i això els permet edificar per tota la vorera del mar) la ha destruït. Ara no més ens queda esperar que l’Ajuntament tanqui l’escala d’accés públic. Es qüestió de temps.

Em cago en ses vetes dels calçons blancs del foraviler que va fer es clot on se va plantar sa figuera on se va penjar en Judes es Dijous Sant... !!. (Atac de veura). Idò!.