Com aquesta temporada volem fer tots els Santuaris de Mallorca, decidim aquest dijous, 1 de desembre, visitar el Calvari i el Puig de Maria, a Pollença. És una excursió-passeig molt maca amb la qual hem recorregut 6,740 quilòmetres i empleat 3,10 hores efectives de caminada.Avui s'ha afegit un nou membre, i ja som onze els “Rata-Pinyades” jubilats que formem el nostre grup excursionista i d’esplai.
Després de
sortir en dos cotxes des del nostre lloc habitual a Palma, ens hem dirigit fins
a Pollença. Allí, en la rotonda que hi ha al costat del Puig de Maria, hem
deixat els vehicles i ens hem posat a caminar pel poble a la recerca de
l'escalinata denominada del calvari, que comença en el camí de Jesús, al costat
de l'Ajuntament.
Li diuen el
Calvari a un petit monticle que s'accedeix per una llarga escala de pedra de
365 graons, recta i bastant empinada, encara que també es pot accedir amb
cotxe. La pujada és fàcil, es puja bé. Els graons són baixos i amplis el que et
permet pujar-los sense forçar molt els genolls (les pobres ja estaven
espantades i ens cruixien des que els
vam dir a on volíem anar).
Després de
passar entre algunes cases, l'escala continua flanquejada per alts xiprers fins
que s‘arriba al oratori. Durant el recorregut, existeix un viacrucis amb creus
de pedra centenàries d'uns 3 metres d'altura. El Oratori és de principis del
segle XIX i va ser restaurat en la dècada dels 60. Ho presideix la Mare de Deu
del Peu de sa Creu, d'una sola peça. Aquesta escultura data dels segles XIII o
XIV.
Des dels
miradors s'albiren unes vistes impressionants de tota la configuració
geogràfica de Pollença. Noltros em aprofitat per berenar en una zona
privilegiada, asseguts en un dels miradors i ja vos lo podeu imaginar com en
gaudit d’aquell moment. Però berenant,
va sortir a la conversa un tema polèmic on els hi hagi: el lingüístic, brrr!...
Mentre baixàvem pels carrers dels Creus i Gruat, cadascun anava donant la seva opinió
sobre aquest tema però si hi havia certa discrepància, aquesta es va dissipar
quan arribem al Pont Romà. Aquest pont, declarat monument històric artístic,
possiblement es va construir durant els primers segles de la nostra era per
conduir l'aigua a la ciutat romana de Pollentia (ara Alcudia). Es conserva
prefectament.
Des de
aquell lloc, ens dirigim cap al Puig de María. Explica la història que en
aquest Puig es va aixecar un Santuari a mitjan del segle XIV on s'ha venerat
sempre la imatge de la Verge Maria. Al segle XVI el Bisbe Diego d'Arnedo va
ordenar traslladar a les religioses que ho habitaven a la ciutat, al·legant el
compliment dels decrets del Concili de Trento, la qual cosa va comportar que
els jurats de Pollença promoguessin un llarg plet amb el bisbat al no estar
d'acord amb tal decisió. El Monestir va estar abandonat durant molt de temps.
El camí d’accés
comença a 100 metres del monument a Costa i Llobera en la carretera
Palma-Pollença. És al principi d'asfalt, però molt estret per als cotxes, amb
unes corbes molt pronunciades i empinades que fan perillós l'accedir per allí amb
vehicle i més si el sòl està humit, com així estava. Val més anar caminant.
Tot el
trajecte transcorre per un frondós alzinar i com les costes són en zig-zag amb
corbes molt pronunciades, de seguida vas agafant altura deixant les cases de
Pollença cada vegada més a baix. Hem vist alguns bancs de fusta que et
temptaven perquè t'asseguessis a descansar una miqueta, però com teníem posada
la “directa”, hem continuat l'ascens amb un fort ritme gràcies als pals de
suport que per aquest tipus d'ascens van molt bé.
Quan acaba
el camí asfaltat comença un empedrat per a persones que data del segle XVII. En
la primera volta està “la cadireta del Bon Jesús”, una roca en forma de butaca
on alguns de nosaltres ens hem assegut seguint la tradició.
Al costat de la
mateixa està “Sa cova del dimoni”. Al cap d'uns quinze minuts d'ascens pel camí
de pedres arribes al cim. En total has ascendit 330 metres en una miqueta menys
de una horeta.
Des de
l'ermita s’albira unes vistes panoràmiques de les millors que hi ha a l’illa. Aquesta
ermita, es va construir en 1348, el mateix any en què la pesta negra va assolar
a Europa i de la qual Mallorca no es va escapar portant-se a 15.000 persones,
una quarta part de la població. La tradició diu que en aquesta mateixa data es
va trobar una imatge de la Verge Maria en aquest lloc. Les dones de “Ca’n Sales”, dedicades a la penitència i
contemplació, van ser les que van fer aixecar el Santuari, consagrat
canònicament en 1371. En 1564 el Santuari va ser desmantellat pel que hem
explicant al principi, però en 1638 es va tornar a obrir al culte com a
santuari.
En la
capella predomina l'estil gòtic. És de reduïdes dimensions, d'una sola nau i
conserva una popular imatge de la Verge que s'atribueix al segle XIV. Ha estat
remodelada als segles XVIII i XIX encara que conserva traces del seu antic
origen. Està envoltada per una torre de defensa i un tram de muralla que
acullen una hostatgeria on es pot pernoctar en les seves cel·les.
Pel
Santuari han passat religioses, ermitans i donats. La forma cònica i
l'aïllament privilegiat del Puig ens permet observar tota la part Nord de la
Serra de Tramuntana (Tomir, Cuculla de Fartàrix, Puig Gros de Ternelles, Serra
de la Font), així com també les valls d'En Marc i de Colonya, les badies de
Pollença i Alcudia, i els termes de Sa Pobla, S’Albufera i les muntanyes de
llevant. Una cosa espectacular.
A nosaltres
ens van preparar un arròs brut boníssim que ens va servir per agafar forces i
iniciar el descens. Fins a allí va tornar a pujar fins a on va poder amb el seu
cotxe el nostre company convalescent per dinar amb tot el grup, cosa que li
agraïm molt.
I res més.
Una excursió-passeig que alguns no havíem fet mai i uns altres sí. Tots, però,
varem gaudir moltíssim del nostre dia
especial per caminar. Per la muntanya se t'oblida la “prima de risc”, les
“retallades”, “l’atur”… Cagon dena!., Cagon dena...!
Fins a la
propera, si podem!.
Interior
Les fotos son d'en Miquel Barceló, Pep Planas i Lluis Estelrich
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario