sábado, 31 de diciembre de 2011

GALATZÓ. SES CASES I SES SÍNIES.


Una excursió que alguns de noltros encara no havíem fet. Decidim anar, aquest dijous 29 de desembre,  a la finca pública de Galatzó, una finca de més de 14 milions de metres quadrats que va ser comprada per l'Ajuntament de Calvià i que permet als ciutadans visitar l'antiga possessió del Comte de Formiguera (el Comte “Mal”),  entre altres, a més de realitzar algunes excursions de senderisme fàcils, altres menys fàcils i unes altres difícils, com la que sen va de ses Cases fins a Estellencs.

video

Nosaltres deixem els cotxes a Capdellà, al poble,  (després, cagon dena, ens assabentem que just abans d'arribar a les cases hi ha un pàrquing). Però bono, varem agafar els tapins i varem començar a caminar per l’antic camí de carro de la finca Galatzó fins que varem arribar a las barreres de la pròpia finca, després de caminar uns 500 metres. Després varem veure una senyal que ens indicava el camí de “Delme”. Idò per allí partim.
Tot d’una ens trobem amb un petit graner, una caseta on es guardava el gra que es recaptava com a tribut de les terres de la comarca. Hi ha un rètol que ho explica perfectament.
Continuem caminant i al fons ja s'albira l'enorme casal de la possessió, on arribem en alguns minuts. La casa, de forma rectangular de tres altures amb un pati central típic de les possessions mallorquines, està en període de restauració i solament vam poder visitar sa tafona que es troba ja restaurada. Impressiona veure aquella nau amb els utensilis i sistemes que empraven antigament per fer oli. Un company del grup s'ha encarregat d'interpretar i explicar-nos perfectament tot el mecanisme de producció de l'oli. Ha resultat molt interessant.

Ens imaginem en aquell enorme pati on es troben els habitatges dels servents, una bullícia constant enfront de la senyorial escala que porta a la primera planta on vivien els senyors. La tercera planta s'usava com a graner. Existeix una placa damunt d'un dels portals que assenyala que el Comte de Formiguera va realitzar aquesta obra en 1688.

En uns bancs i taules de fusta hem aprofitat per berenar, abans d'iniciar el nostre recorregut. Allí hem estudiat les diferents variants que es poden realitzar: 1º) Ses Cases i Sa Vinya, de 4 Km.  2º) Ses Cases i Ses Sínies, de 4,7 Km. 3º)  Ses Cases i Ses Planes, de 3 Km. i l 4º) Ses Cases i S’ Esclop de 5,5 quilòmetres. Com qui més i qui menys estava ja fart de menjar golafreries aquestes festes, ens hem decidit per fer una ruta de les fàcils, no fos cosa que la ressaca encara fes acte de presència per allà dalt. Ens decidim per fer la Ruta de Ses Sínies que comença per un camí que hi ha darrere del casal.

En aquesta ruta hi ha diversos vestigis històrics de les feines que realitzaven els nostres avantpassats perfectament restaurats, que són dignes d'admirar. En primer lloc, ens trobem uns forns de calç. Fins avui sempre havíem vist restes dels mateixos esbucats i molt deteriorats pel pas dels anys. Allí hi ha un “muntat” que et dóna una idea de l'enorme treball que havien de realitzar els calciners per obtenir la calç, una matèria que va ser molt important durant tota una època, com comentem en la nostra anterior entrada d'aquest blog. Just al costat, es troba un altre forn però sense muntar , i al costat d'ells, trossos de pedra calcària que era la que  s'emprava per obtenir el producte.

Continuem per aquell camí empedregat amb lleugera pujada, travessant i vorejant el torrent que ara estava ben sec, fins a trobar-nos amb una esplanada on hi havia vàries barraques de carboners, també perfectament restaurades i una “sitja” també muntada, que ens dóna una idea de la importància que també va tenir el carbó per als nostres avantpassats.
 La veritat és que la gent aprofitava els escassos recursos que li oferia les nostres muntanyes per treure el màxim profit dels mateixos. Tota una cultura digna d'admirar.

Després d'obtenir algunes instantànies d'aquell lloc, continuem cap a el “Mirador de Ses Sínies”, ara a través d'un pendent bastant fortet entre garritxos que ens va portar fins a un punt on es troba un banc de fusta i un rètol indicador. Es el Mirador.  Les vistes des d'allí són impressionants: És Comellar d’es  Lladres, sa Moleta Rasa,  el Puig de Galatzó, el Puig d’es Caragol…Bufava un ventet fred, fred, fred, i uns negres niguls guaitaven per d’amunt els cims amenaçant pluja, per la qual cosa després de descansar un breu moment contemplant aquelles vistes, comencem el retorn a poc a poc, creient que a lo millor ho tindríem que fer corregent. Hi ha també en el camí un pou amb una “manxeta” manual que funciona perfectament per treure l'aigua. Varem provar si funcionava i ja ho crec que funcionava. Molt curiós i instructiu.
Quan arribem de nou a les Cases, ens asseiem als bancs de fusta altra vegada, ara per menjar de “pa amb butxaca” que cadascun es porta des de ca seva. Al final tots compartim alguna coseta, fruits secs, postres, xocolates, etc. Però avui em provat una cosa que no havíem tastat mai que havia preparat la dona d'un de noltros amb molta cura : mantegats picants…Si, si, picants! Excepcionals!.

Va haver-hi també un petit embolic amb les pastilles que alguns de nosaltres prenem, com pastillers “crònics” que som. Però el millor va ser l'actuació que ens va oferir un del grup imitant a un violinista que li faltava el braç esquer i que, malgrat el seu handicap, va demostrar que se sap desembolicar perfectament per arreglar qualsevol problema que li pugui sorgir quant actua. Ens va mostrar uns recursos que ningú s’esperava. Genial.

En definitiva una estupenda excursió de 9,800 quilòmetres, molt fàcil, entretinguda, interessant i instructiva pel seu contingut, de 3,10 hores de caminada efectiva.

Fins a la propera, que serà una curteta perquè alguns padrins han de portar als seus néts a veure la cavalcada dels Reis i lo primer es lo primer.

Doncs, adéu siau!...
                                     Fotos den Miquel Barceló i Lumer                                                      
Ses Cases


El pati
Detall de sa tafona
El pati interior
Sa Tafona
Pou
Forn de calç
Barraca de carboner
Camp d'ametlers
Vistes impresionants

Aquesta muntanya te una cara que deu ser el Comte Mal que vigila







No hay comentarios:

Publicar un comentario