Cosme Aguiló, ha publicado el libro “Sic Isti Nostri Sunt”, un librito que trata sobre las relaciones cotidianas que hemos vivido los mallorquines a través de los años, del modus vivendi de nuestro pueblo, a través de las anécdotas y expresiones bien nuestras. Dice Miguel Vidal en la presentación del libro, que detrás de cada anécdota, o historieta si queréis, se adivina un código soterrado que contiene el universo simbólico de nuestros referentes lingüísticos y culturales; nosotros, no somos, ciertamente ni mejores ni peores que otros, pero somos únicos, y por esto mismo, tenemos el deber de mostrar esta aportación excepcional, tenemos la obligación de dar a conocer lo que nos hace ser así como somos, y que actuamos de una manera u otra por motivos de unos componentes que nos vienen de muy antiguo. Un pueblo que escondiera estas singularidades sería un pueblo condenado al olvido.
Ese libro de frases y anécdotas mallorquinas, está editado por “Documenta Balear” y os lo recomiendo si queréis pasar un rato divertido.
Para muestra, sacamos estas tres:
Una al.lota que anava de S’Alqueria Blanca a Santanyi en cotxe, quan fou per devers les costes de Son Sanç, va veure un home tirad per dins la síquia lateral de la carretera, mig emmallat dins el quadre de la bicicleta que avançava, de grapes, fent esforços per llevar-se la máquina de damunt. La jovençana aparcà el cotxe i es dirigí cap a ell per pretar-li ajut, però abans li demanà alló que era més que evident:
- L’amo i que heu caigut?
- No. Pots pensar, vénc així des de s’Alqueria!.
---------
A Campos hi hagué un metge que es va fer famós per una frase, que ha passat a la posteritat.
Diuen que una mare va anar al metge Flames acompanyant-hi la seva filla que patía de la dolença d’un bony situat vora el forat del cul. Imaginau-vos la nina, empeguëida i el facultatiu en plena exploració de la turuta cutània.
La mare volgué esplanar detalls de carácter olfatiu de l’estratègica turgència:
-Que olora, doctor?, jo li he ensumat i trob que fa olor de caca.
Tan sobrera fou la descripción del efluvis escatológics, com breu la resposta ratificant.
-Exacte!.
El mot és ara part integrant d’una frase feta que el veïns del poble enconcat usen per pa i per sal: “exacte,va dir es metge Flames”.
--------
Era una dona felanitxera que, potser sense proporsar-s’ho, devia tenir el do d’activar les baixes passions, perquè diuen que un dia que anava pel carrer, es topà amb un soldat que llançà la gorra sota la seva falda, mentre que deia aquestes paraules:
-Mira! Que lo que no veo yo, que lo vea la gorra!
Ella, que es veu que no anava d’ham, va etzibar puntada de peu a la gorra i l’envià a fregir ous de lloca, vint passes enfora, amb aquestes comandacions:
-Ni el soldado, ni la gorra, me van a ver la cotorra!
Idò! Que no s’hagués posat allà on no el demanaven…
====
No hay comentarios:
Publicar un comentario