domingo, 27 de febrero de 2011

EXCURSIÓ CALA PI-FAR DEL CAP BLANC.

12,757 km. 5 h.10 min.Si es desitja fer una excursió, fàcil i de llarg recorregut, aquesta és ideal.Ens dirigim a la Urbanització de Cala Pi on deixem els cotxes i baixem l'escala cap a la Cala. Una vegada allí, travessem la platja i ens dirigim cap a les casetes de pescadors on ascendirem per un camí empinat (però curt) fins al cim del penya-segat. Una vegada em pujat, la vista sobre la Cala i al mar és impressionant. Estem a l'altre costat on es troba la Torre de Cala Pi i anirem  vorejant el penya-segat cap a la Torre del Cap Blanc, que es troba al costat del far.L'excursió és molt maca i, encara que és bastant llarga (gairebé 13 quilòmetres), el camí és molt bo, sense pendents i amb unes vistes excepcionals cap al mar. El que se m'ocorreria aconsellar és que aquesta excursió es realitzi en un dia assolellat, perquè amb un dia ennuvolat o amb temporal marítim, no ha de resultar l'agradable que ens va semblar a nosaltres amb aquell dia esplèndid.

Un descans per berenar i contemplar la immensitat del mar, ho pots realitzar pràcticament en qualsevol moment, una vegada has passat la desembocadura del torrent que es troba a continuació de la Cala, on a l'estiu es pot descendir per banyar-te si desitges fer-ho en una zona tranquil·la i apartada. Fins al torrent, la vegetació de garriga i pineda és frondosa. Trobem una tortuga de terra, ben sana i robusta, i després de fotografiar-la la deixem en aquell, el seu lloc, pensant es trobava sens dubte en el seu hàbitat ideal.

Caminat sentim al lluny un soroll de trets seguits que ens va fer recordar que érem a punt d'entrar en zona militar i que estaven realitzant exercicis de tir. Efectivament, després d'haver travessat una marjada per un portal de fusta vella, arribes a una altra, després de caminar un llarg recorregut, amb filferro d'espines que t'indica que estàs en zona militar. Bé, has caminat ja gairebé tres hores efectives controlades amb podòmetre i tens a la vista la Torre del Cap Blanc i el far. Com el filat està trencada per un pas, nosaltres ens dirigim fins a la Torre per fotografiar-la. Després de descansar allí contemplant la fabulosa vista, vam emprendre el viatge de retorn pel mateix camí.

Ens va cridar l'atenció una espècie de refugi o caseta abandonada que estava construïda en el propi penya-segat, els habitants del qual, en el seu temps, no devien tenir vertigen i la utilitat del qual vam entendre es va haver d'utilitzar per a ús militar.

L'Illa de Cabrera t'acompanya durant tot el recorregut perfectament a la vista.

Quan arribem de nou a la Cala, el Sol feia que l'aigua transparent d'entrada a la mateixa fos d'un blau i verd turquesa, preciós, que et convidava a filmar i fotografiar (com es pot apreciar en la foto d'en Miquel) al mateix temps que et feia pensar quina sort tenim els mallorquins d'haver nascut en aquesta meravellosa Illa!, perquè ara vengen a donar-nos els polítics la notícia que una empresa multinacional desitja realitzar prospeccions petrolíferes en el nostre mar. Estan bojos.

   Fotos: Miquel Barceló.
video

No hay comentarios:

Publicar un comentario