EXCURSIÓ “NA BURGUESA/SÓN VIDA”.

Foto : Trigo

Excursió de dificultat mitjana (per jo, ja que  per la majoria del meus companys va ser molt fàcil). No hi ha pujades difícils, però si camins molt llargs. Camins que es creuen i entrecreuen (encara que no ho sembli en el GPS que em va enviar en Vicenç). Jo vaig veure molts de caminois, on resulta molt fàcil perdre't si no et fixes molt bé en les fites marcades i que et fan comprendre els rescats d'excursionistes que, per aquesta zona, es solen produir.

Per a un neòfit com jo, quan escoltaves que algun excursionista s'havia extraviat en “Na Burguesa”, pensaves com és possible que s'extraviïn en aquesta "muntanyeta"?. Amic. Has de pujar fins a allí per veure la immensitat de garriga i muntanya que es confonen entre els termes de Palma i Calvià.

Però comencem amb la nostra excursió. Pugem fins a l'estàtua de La Mare de Deu de la Pau de Ne Burguesa i deixem els cotxes allí. Abans haurem anat enfront del cementiri de la Vileta on haurem deixat un altre cotxe.

I comencem a caminar per la sendera on està la capelleta.
Els camins estan ben delimitats i ara són de fàcil accés. Vas caminant i a mesura que vas ascendint et ve al capdavant la cançó “Por el camino verde, camino verde…” perquè en segons que trams, vas caminant per un sender envoltat per una vegetació de pins i matolls que t'impedeix veure el que tens als costats. Muntanya, garriga i més muntanya, fins que de sobte surts a un clar i sembla que vas amb avió, perquè la vista és impressionant. Divises tota Palma. La Badia, un diminut transatlàntic que surt del port, el mar… Al fons es pot albirar l'Illa de Cabrera. Fantàstiques vistes.

I continues caminant, ara amb algunes pujades que et fan suar i penses que allò ja no és tan fàcil com fins ara. Camines, camines i camines, seguint les fites que t'assenyalen en els camins que s'entrecreuen per on has d'anar. Segueixes caminant i t'adones del fort sistema de protecció contra incendis que allí han implantat. Hi ha unes immenses torres vigies, on a l'estiu es col·loquen els guardes forestals per detectar qualsevol conat d'incendi i poder donar avís a les brigades perquè acudeixin a sufocar-ho. Varem veure un enorme dipòsit d'aigua i una estació de brigades de bombers que et fan comprendre el perquè dels camins que van per tots els costats.

Contínues caminant fins que arribes a un punt on tens la vista de Palma a la teva esquena, a la teva esquerra el terme de Calvià: Valldurgent, Bendinat, Palma Nova, Santa Ponça i al fons...la immensitat del mar. De front i a la teva dreta garriga i muntanya fins que la teva vista es perd. Allí varem aprofitar per fer algunes fotos i filmar (podeu veure la fantàstica foto panoràmica que va treure en Vicenç del Puig de Galatzó). Jo no m’hagués mogut d’aquell lloc, davall l’ombra d’aquella alzina i amb aquelles vistes.   

Continuem caminant per aquells senders fins que decidim esmorzar en un punt amb unes vistes de Palma immillorables. Quins moments! Després iniciem la baixada de la muntanya (sense perdre en cap moment les vistes de Ciutat) i aquí, els genolls van començar a queixar-se. Portàvem unes quatre hores de caminada! Camina que et camina et vas adonant que “el teu avió comença a aterrar”. A baix observes el golf de Són Vida, tot verda, amb els seus sortidors…I aquella baixada que mai acaba. Crec que si aquesta excursió es fa a l'inrevés, ha de ser més complicada perquè aquell descens se'm va fer interminable i no més pensar en pujar-ho...Val més no pensar-hi.

Però tot arriba. Sortim a una carretera vorejant els camps de golf i d'aquí fins al cementiri de la Vileta a agafar el cotxe que retornarà a alguns devora al monument de la Mare de Deu de la Pau a recollir els altres. En total 15,100 quilòmetres amb 5 hores i 45 minuts de caminada efectiva. No està malament. No està gens malament. Un dia fantàstic i una excursió inoblidable. Fins a la propera!.