viernes, 15 de abril de 2011

EXCURSIÓ: LLUC-POLLENÇA.

Aquesta vegada hem fet l'última etapa de la “Ruta de pedra en sec” (GR-221). Aquesta excursió aprofita els antics camins empedrats que comunicaven els pobles i les possessions (Ruta de pedra en sec) que travessa la Serra de Tramuntana des d'Andratx fins a Pollença.

Em anat cap a LLuc en dos cotxes. Però en lloc de partir del Refugi de Son Amer (a von comença aquesta etapa, la 8ª) ho hem fet des de Binifaldó, on deixem un dels vehicles. Des de aquest punt hem anat a deixar l'altre a Pollença, al costat del Pont Romà, que serà el punt final de l'excursió. Després, hem tornat al punt de partida, altre vegada a Binifaldó, on ens esperaven els altres companys per començar la cursa. L'excursió ha durat gairebé 4,30 minuts (temps efectiu) i hem recorregut aproximadament uns 13 quilòmetres. El temps real per fer tota l’excursió a estat casi de unes sis horetes.

És una excursió de senderisme, no excessivament difícil, però “trancacames”, perquè casi tot el recorregut és de baixada (en alguns trams, de difícil baixada) que transcorre per un bosc d'alzines fins a Ca l’Hereuet, el Pi de Son Grua i Pollença fins al Pont Romà, com hem dit.

Des de Binifaldó per l'accés asfaltat de Menut, comencem a caminar per buscar la barrera de Muntanya que és on comença en realitat el descens. Hem passat pel Casal per discapacitats visuals i ens ha cridat l'atenció els rètols en braile que figuren pel camí adaptat per als invidents, explicant-los les característiques de la zona. Vorera del camí hi ha una fusta perquè amb els bastons vagin tocant-la i guiant-se per ella. És una cosa veritablement curiosa i molt bé pensada. En la barrera de Muntanya hem berenat. Abans ens ha donat un esglai una petita serp autòctona que ha travessat el camí y s'ha f
icat tot d'una entre unes pedres.

Perfectament senyalitzat, comencem el descens entre un frondós bosc d'alzines pel camí empedrat. Ens ha cridat l'atenció les “rossegueres” d'enormes roques que s'han lliscat des de la muntanya fins a pràcticament el camí. El dia que degueren davallar aquelles pedres degué ser aterridor si algú passava per aquell lloc, veure que la muntanya s'enfonsava.

Baixant pel camí, existeixen algunes dreceres de fàcil accés, però com ja teníem els genolls fets pols de tant davallar, varem continuar baixant pel caminet, tira, tira i aviadet. Abans de deixar el bosc per passar a la carretera asfaltada, aprofitem per menjar a les ombres de les alzines.

Ens va cridar l'atenció diversos grups de senderistes alemanys, sobretot noies, que feien la nostra ruta a l'inrevés, pujant la muntanya “corregent”.  Ens van deixar bocabadats. Per cert dels hotels on s'allotgen algú els hauria de dir que no tirin els “clínex” pel bosc, perqueeee!... un no passa res, però tants...

Després comencem a caminar pel camí asfaltat fins a tornar-nos a ficar una altra vegada per una sendera. Si algú havia cregut que ja estàvem prop de la nostra arribada estava equivocat, perquè encara ens faltaba una horeta i mitja de marxa.

Caminant que et camina al costat del jaç d'un torrent sec, o casi sec, que no sé ara com es diu, vas travessant diverses finques molt cuidades, on gairebé totes tenen les seves ovelles pastant tranquil·lament ignorant la fi que els espera. Pobretes.

Hi ha dos passos amb escala de fusta que has de pujar i baixar per salvar una reixeta o paret que travessa la sendera. Varem passar sense dificultat, encara que alguns de nosaltres empra una tècnica anti-caiguda que consisteix a afrontar l'escala sempre de front, tant per pujar com per baixar.

La sendera et porta una altra vegada al costat de la carretera asfaltada que va de Lluc a Pollença. Caminem al costat de la mateixa un bon tram (sembla que allò mai s'acaba), fins que veus un rètol que assenyala el “GR 221” i et diu que encara et queden 20 minuts fins a arribar al Pont Romà. Cullons!. Contínues caminant ara per caminets asfaltats i com era d'esperar arribes, arribes fet pols, però arribes al Refugi del Pont Romà, que està dins del poble, al costat d’ell.

Ens fiquem dins al cotxe tots estrets i sense ganes de parlar pel cansament que duiem d'amunt i ens traslladem altra vegada a Binifaldó a von aquest dematí en deixat l’altre cotxe. Després en fet un cafetet al “Coll de Sa Bataia” i en planificat la propera excursió que serà, si no hi ha res de nou el próxim Dijous Sant. Com hi ha alguns que volen anar a veure la processó, farem una cursa matinera de L’Esgleieta a Establiments per uns caminets que diuen hi ha.

Els nostres fotògrafs oficials no han pogut venir i per això no podem mostrar fotografies de l'excursió. LLàstima. Posarem, però, un breu clip amb uns fotogrames fixos i altres en moviment amb musiqueta adequada.

Arrevoire!.
video

No hay comentarios:

Publicar un comentario