Comprando los ingredientes ya preparados, es un plato que sale muy bien para unas 6-8 personas, y se hace en un tiempo record (8 minutos de preparación y 30 minutos de horneado).
INGREDIENTES PARA 8 PERSONAS
1 Paquete de Lasaña precocida
2 bolsas de espinacas a la crema congeladas
1 Brik de bechamel
1 bolsa de queso especial para gratinar
1 cucharada de aceite de oliva
Sal.
-----
Siguiendo las instrucciones del fabricante, calentamos un poco de aceite en una sartén y echamos el contenido de las bolsas de espinacas a la crema (que al principio parece cualquier cosa menos eso).
Vamos removiendo poco a poco y la cosa va cambiando a medida que se va calentando.
Lo que al principio parecía una cosa rara, se ha convertido en 4 minutos en una estupenda crema de espinacas con bechamel, que sazonaremos a nuestro gusto.
En una bandeja para el horno pondremos una capa de bechamel.
A continuación colocaremos 4 placas de Lasaña.
Las cubrimos con la crema de espinacas. Ponemos otras cuatro placas y las volvemos a cubrir y como el paquete de Lañasa tiene 20 placas, haremos pues 5 capas de crema y placas (la última se queda de placas).
Echamos la besamel hasta cubrir la bandeja.
Luego cubrimos la bechamel con el queso rallado.
Y eso ya está. El horno lo tendremos caliente (180º). Introducimos la bandeja que mantendremos en el mismo durante 25 minutos para que se terminen de hacer las placas de la Lasaña y se vaya fundiendo el queso lentamente. Al final, lo gratinamos y ¡listo!.
Dijous, 3 de maig. Com que ja ve el bon temps hem decidit fer la darrera excursió “d’hivern” d’aquesta temporada abans de fer “les cales i platges verges, és un dir, de l’illa”. El Puig de Santa Magdalena des de Búger ha estat la que hem triat avui, perquè un dels companys ens ha dit que es dinava molt bé al restaurant del Puig i ja que ha tingut la iniciativa li hem demanat que encarregui el “menú” per telèfon, dit i fet.
Hem quedat tots a la intermodal per agafar el tren fins Inca i després la llançadora fins a Búger. Avui no hi ha hagut cotxe granera, sembla ser que el company al·lèrgic als transports públics va guarint les seves dèries.
Puntuals com sempre hem partit cap Inca. Dins el tren, (a Mallorca al segle XXI ha arribat el tren elèctric, tot un esdeveniment inaugurat dues vegades pels polítics de dos governs consecutius, i encara no arriba a tot arreu, cal fer transbordaments a les velles andròmines de gasoil per anar segons on, pot ser que vulguin fer una tercera inauguració però tal i com van les coses, com que és un transport públic, el més probable serà que el tanquin), còmode i agradable, ha sortit el tema del tancament dels hospitals General i Joan March, per part del “desgovern” de les nostres illes, quant precisament havien estat reformats no fa gaire bé un any. I que no es guapo això!. Un dels nostres companys que va fer feina molts d’anys al Hospital General, se'n feia creus d’aquest desgavell que vol fer la tereseta den Rajoy com és el nostre President. Es incomprensible que es tanquin hospitals quan en cap lloc del mon se produeix un cas semblant. Tancar hospitals? . Mal haguessin de patir aquesta animalada els familiars d'aquests que diuen ser el nostres representants!. Quina barbaritat!. I encara ens varem emprenyar més quan va sortir el tema de la filla del arquitecte Reynés, parella del Conseller de Cultura, que ha tingut la poca vergonya de col·locar-la a dit i amb un sou d’exorbitant a la seva Conselleria. Ara que aquesta banda de polítics ens estan fotent cada dia a tots a base de bé, encara hem de aguantar el que aquest personatge té el nassos de fer, sense cap complex, quins nassos!. Aquest home no estima la nostra terra, no estima la nostra cultura, no estima als mallorquins. Per ell, som simplement imbècils que hem de passar per on ell digui mentre ell, i els seus, s’omplen les butxaques. Ho veurem!.
Amb aquesta discussió hem arribat a Inca amb els ànims caldejats i hem agafat sa camiona del TIB que ens portaria fins a Búger.
.........
Ja un poquet més tranquils per culpa d'aquests malt parits que ens fan pagar a qui no tenim culpa de res tot aquest desgavell que han creat ells, els polítics, siguin del partit que siguin, encara tenen la santa barra d’aprofitar-se del mal que fan a tots el mallorquins fotent-se'n de noltros, hem començat a caminar per davant de l’ajuntament i de la Creu de fusta que hi ha a la plaça del poble, cap el camí dels pous. Caminar relaxa! i parlar de les barbaritats dels nostres polítics fa oblidar a algú les hipersensibilitats d'un viatge que mai havia fet, tren més bus durant una hora, uuuróóóóóó!.
Aquesta és una excursió fàcil, llargueta (15,700 quilòmetres), molt maca per que els camins transcorren entre camps de cultius molt ben cuidats i amb vistes en tot moment cap a la Serra de Tramuntana que ens queda a la dreta, amb el Puig Major i Massanella que sobresurten dels diversos cims. Té però un inconvenient, i es que el 70% de la mateixa transcorre per asfalt. Noltros hem topat un dia esplèndid amb molt de sol, però l'airet fresquet ens ha permès fer les quatre hores de caminada de forma lleugera.
Ens hem aturat a berenar al costat del torrent de Son Vivot o de Massanella (que serveix de separació dels termes de Búger e Inca) a l’ombra de unes frondoses alzines asseguts d’amunt la fullaca, còmoda fullaca. Vint minutets que ens han servit per alenar i oblidar-nos dels problemes que ens fan patir aquests purs del govern. Després hem continuat la nostra cursa pel camí vell d’Inca cap al puig de Sa Creu, creuam l'antic camí d’Artà a Lluc i en un moment hem començat a pujar per la carretera que comunica Inca amb el Puig de Santa Magdalena, començam a guanyar altura i tot d’una ja albiram Inca i tot el pla.
Ens trobam al pinar que conforma la falda del puig i començam a veure les dreceres que hi ha muntanya amunt, uns els hem agafat totes, altres s’han estimat més anar per la carretera. En un no-res hem aparegut al cim del puig de Santa Magdalena de 258 metres a on hi ha unes taules de pedra i fogons per fer torrades. Avui no hi ha ningú, només un grup de ciclistes alemanys que han arribat a dalt esclatats.
Ara sols ens queda pujar les llargues escales que hi ha per arribar al oratori (287) metres. Hem arribat un poc cansats a la explanada a on hi ha el restaurant i l’església, des d'aquí dalt es veu tot el pla, des de s’Albufera, Sa Pobla, Muro el Cap des Pinar, Ferrutx i els colls d’Artà, el Puig de Bonany, Sant Salvador, Randa, el mar...Unes vistes que impressionen, durant uns minuts quedam embadalits escoltant aquest silenci només trencat pel vent entre les fulles dels arbres, es veu tot Mallorca als nostres peus, una meravella.
Hem aprofitat per fer fotografies d'aquestes vistes i filmar aquests moments, mentre, l'encarregat de la intendència ha anat a triar una bona taula al restaurant.
Després de descansar una estoneta a l’ombra hem anat ben decidits a visitar l’oratori, la casa dels donats i la casa d’exercicis que es troben adossades a l'oratori. Tenim curiositat per veure el Santuari que es va construir poc després de la conquista de Jaume I. Hi ha un document notarial de 1240 que es refereix a la capella de Santa Magdalena. Hem llegit que el 1491 es va fundar un monestir de monges Franciscanes fins que es varen traslladar a Palma. Després s'hi instal·laren les Jerònimes fins que també es varen traslladar anys més tard a Inca. En aquest lloc hi va haver-hi una escola de gramàtica. A finals del segle XIV es varen fer importans reformes i la nova església va ser inaugurada per el Bisbe Campins. Entre 1931 i 1985 l’oratori va ser custodiat pels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Des de aquest any hi ha hagut donats que s’encarreguen de mantenir les instal·lacions i l’església, encara que el que hi ha ara, no va de rés, per que hem trobat l’església tancada i quan hem volgut entrar per veure les antigues instal·lacions, ens ha sortit com un ca bufó cridant: “¡Eeeeeh, que está serrado, está serrado!”. Quan li hem dit que havíem pujat per veure l’oratori i tot allò, ens ha contestat que només s’obri per bodes i banquets…Idò!.
Ens hem quedat amb les ganes de veure l’oratori, tant de bo que per Internet hem pogut trobar imatges de l’interior. Uns altres que se'n foten de la nostra cultura i dels mallorquins en general. Si voleu pujar al Puig i veure l’oratori, haureu de dir-li al sud-americà que hi ha de guardià que vos voleu casar i fer el tiberi allí mateix. Així pot ser que tingueu sort i us obri l’església. Mecagondena!.
Bé, altra vegada emprenyats hem anat al restaurant a dinar, a veure si ens passava altra vegada el mal humor. Aquest restaurant està molt ben ubicat, amb unes vistes impressionants cap Inca i els seus indrets. Havíem encarregat un menú i la veritat que ha estat molt bo. Quina joia és compartir taula amb els companys, son els bons moments, parlam de tot un poc, de la família, de la salut, l'economia, ens contam acudits que ja ens hem contat, (coses de l'edat) però encara ens fan gràcia, tornen a sortir els comentaris a les nefastes retallades i a la pèrdua de drets que ens proporcionen els polítics que ens prometeren sortir de la crisi, de les darreres manifestacions i de les que hi haurà... a la fi hem pogut gaudir d’un moment agradable.
Quan hem partit amb la panxa plena, uns encara han volgut anar fins a la creu de Minyó, altres s’han estimat més tombar-se a l’ombra de les alzines i fer una becadeta.
El Puig de Minyó (307 m.) es troba a vint minutets del lloc a on estan els bancs de pedra per fer les torrade, n'hem partit cinc cap allà mentre els altres ens esperaven, hem anat per un caminet molt ben conservat que ens a portat… a cap lloc!. Teníem sobre el cap la creu però no hi havia forma d'arribar-hi i no veiem cap caminoi per pujar i hem hagut de tornar enrere, això sí, les vistes en tot moment son immillorables. A la tornada hem vist un sender de pedres que era el camí bo per arribar a la creu, dos dels més caparruts han partir cap amunt mentre els altres se n’han afluixat. En uns minutets hem arribat a la creu de la Minyó que data de 1901 i segons conten l'han hagut de reconstruir un parell de vegades per mor dels llamps que s’hi han estavellat. Ara ja hem complert el nostre objectiu, hem filmat les vistes i tot d’una davallam a cercar als altres companys.
Quan hi arribam estaven ja tots mig empardalats tombats damunt l'herba a l’ombra de les alzines. Els hem deixondit i hem començat la davallada cap a Inca per agafar el tren, elèctric, que ens portarà fins a Palma. Dos dels nostres companys que s’havien quedat descansant allà mateix, han començat a davallar primer perquè han d'anar a un funeral a Sóller, suposem que, a banda de donar el condol a la família del finat, a.C.s., frisen d'anar a resar ja que no ho han pogut fer a l’oratori del puig.
Una excursió maca, fàcil, encara que un poc llargueta. Però hem passat gust i ens ha agradat a tots.
I fins a la propera, haurem d'anar vius, no fos cosa que els malparits de torn també ens privin d'anar d'excursió, tenen prou nassos per gravar amb alguna taxa aquesta activitat, pot ser ens obliguin a pagar una guia (tenen “amigues” disponibles, en castellà por supuesto) o suprimir el transport públic ara que han apujat la benzina, quina llàstima per l'al·lèrgic ara que ja s'hi ha acostumat.
El socialista Françoise Hollande nuevo
presidente de Francia.
Ha saltado la gran sorpresa y ahora a ver que
hace nuestro ínclito Rajoy con el programa que quiere aplicar Hollande. Se
presenta un panorama muy interesante ahora en Europa que tendremos que mirar
con suma atención para saber de qué forma responden los apoltronados políticos
que tenemos, servidores de Merkel y Sarkozy, y ver si nos dejan ya de
asfixiar a los que no tenemos culpa de nada.
Del Diario “El País”, recogemos el interesante
programa del socialista FRANÇOIS HOLLANDE, que contiene 60 medidas para cambiar
a Francia. El empleo de los jóvenes, la justicia social, y la igualdad de
derechos para los homosexuales son algunas de las prioridades. Además, propone
sendas reformas fiscal y bancaria. La renegociación del tratado presupuestario
europeo (pacto fiscal) para añadirle medidas de crecimiento es su gran
iniciativa europea. Y su medida más llamativa, la tasación del 75% para los
ingresos superiores al millón de euros.
DESEMPLEO. Los socialistas aspiran a crear
150.000 empleos de futuro en los barrios populares y 500.000 “contratos
generacionales”. Las empresas que contraten a un joven y mantengan a un
trabajador veterano durante tres años no pagará las cotizaciones sociales.
Además, prometen aumentar los costes de los despidos colectivos a las compañías
que obtengan beneficios, introducir el diálogo social en la Constitución y
aumentar las cargas sociales a las empresas que abusen de los contratos
precarios.
PODER ADQUISITIVO. El salario mínimo se
actualizará cada año según el crecimiento del PIB y no sobre al inflación.
Ganarán un 30% menos el presidente y los ministros, y se ajustará el sueldo de
los dirigentes de empresas públicas. Subirá un 25% la ayuda estatal a la vuelta
al colegio.
PENSIONES.Regresa la jubilación a los 60 años (Sarkozy la elevó a 62) para quienes
hayan cotizado 41,5 anualidades, y el mayor gasto se cubrirá subiendo 0,1
puntos anuales las cotizaciones salariales y empresariales.
DÉFICIT PÚBLICO. Hollande promete bajar el
déficit al 3% en 2013 y llevarlo al equilibrio en 2017.
FISCALIDAD. Una de las grandes prioridades. Se
anularán ls exenciones fiscales a los ciudadanos más ricos para recuperar
29.000 millones de euros. El Tesoro francés renegociará los acuerdos
bilaterales con Suiza, Bélgica y Luxemburgo para poder cobrar impuestos a los
exiliados fiscales. Se introducirá un nuevo tramo del 45% para las rentas
superiores a 150.000 euros anuales y una tasa del 75% para los ingresos que
sobrepasen el millón anual. Se suprimiría la exoneración fiscal a las horas
extra, salvo a las empresas muy pequeñas, y se crea un nuevo impuesto de
sociedades: 35% a las grandes empresas, 30% a las medianas y 15% a las pequeñas.
BANCA Y FINANZAS. La reforma bancaria separará
a los bancos de depósito y de inversión, prohibirá a las entidades tener
actividad en paraísos fiscales y subirá un 15% el impuesto sobre los
beneficios. Además, se prohíben las “stock options” y se regularán los bonos.
La tasa a las transacciones financieras se dedicará a la ayuda al desarrollo y
a luchar contra el cambio climático (empezando con tres o cuatro países).
EDUCACIÓN. Hollande promete contratar a 60.000
profesionales de educación en cinco años, reducir a la mitad el fracaso
escolar, revalorizar los salarios de los profesores y tocar la ley de autonomía
universitaria para dotar de más democracia a los liceos. Otras ideas: construir
40.000 viviendas nuevas para estudiantes, y abrogar por la “Circular Guéant”
que prioriza la contratación de estudiantes nacionales sobre extranjeros.
DERECHOS. El derecho al matrimonio y adopción
para las parejas homosexuales y la ley de eutanasia son dos de las medidas
faro.
INSTITUCIONES. Hollande planea revisar el
estatuto penal del Presidente de la República. Los antiguos presidentes de la
República no podrán formar parte del Tribunal Constitucional, y los
funcionarios públicos condenados por corrupción no podrán ejercer durante diez
años. Se suprimirá el Tribunal de la República que juzga a los ministros, y se
aprobaría una ley contra la acumulación de cargos públicos.
BARRIADAS DESFAVORECIDAS. Habrá ventajas en el
acceso a los empleos jóvenes, una filial de la banca pública de inversión dedicada
a los barrios más pobres y una nueva policía de proximidad.
ENERGÍA. Hollande se compromete a reducir la
cuota nuclear en la producción de electricidad pasándola de la actual 75% al
50% en 2025. Promete tarifas progresivas para agua, luz y gas; bloqueo de los
precios de la gasolina durante tres meses y más energía renovable.
EUROPA. Renegociar el tratado presupuestario y
promover un nuevo pacto de responsabilidad, gobernanza y crecimiento para salir
de la crisis es la gran amenaza para Merkel, junto al nuevo papel del Banco
Central Europeo para privilegiar el empleo y el crecimiento, y la creación de
eurobonos para mutualizar la deuda europea. Hollande quiere que los
presupuestos europeos de 2014-2020 estén al servicio de grandes proyectos de futuro
y promete una agencia de calificación europea.
INMIGRACIÓN. Habrá un debate anual en el
parlamento para decidir el número de inmigrantes necesarios. Las peticiones de
asilo se resolverán en seis meses y solo se regularizará “caso por caso” a los
inmigrantes ilegales.
Al menos, un horizonte nuevo se puede abrir.
¿Se lo dejarán abrir?.
Una vez limpio, echamos el aceite encima del pescado y lo impregnamos bien por dentro y por fuera. Luego lo salpimentamos.
En la bandeja del horno, hacemos un lecho con el hinojo. Antes habremos echado el 1/2 vaso de agua con el zumo de 1/2 limón.
El interior lo rellenamos también con el hinojo.
Lo colocamos así.
Hacemos unas incisiones con el cuchillo por el lomo del pescado e introducimos ramitas de hinojo con el 1/2 limón restante incrustado en el centro.
Las patatas las cocemos con piel en agua con sal.
Las serviremos en bandeja aparte cortadas en rodajas, con un chorrito de aceite por encima, sal "Maldón" y perejil.
El pescado lo introduciremos en el horno caliente a 200º, entre 25-30 minutos. De vez en cuando lo iremos bañando con la propia salsa.
Bueno, ya está.
Solo nos queda calentar el coñac, prenderle fuego y...
Echárselo al pescado.
Quitaremos todo el hinojo hasta dejar el pescado limpio que serviremos en la mesa junto con una salsera que contendrá todo el líquido que había en la bandeja y la patatas.
Si os gusta el sabor a hinojo, sale exquisito. No hace falta decir que esta receta se puede hacer con cualquier pescado similar: Denton, Lubina, Mero, etc.etc.
